La 25a Francophonie homenatja Anna Rotllan

No podia ser d’altra manera. I per sort, l’espectacle «Une vie d’amour» per celebrar el 25è aniversari de la Francofonia, va recordar expressament qui en va ser l’autèntica impulsora per promoure la civilització francesa, la cultura i diria més el paper que Manresa hauria d’exercir com a capital política i cultural del moviment de la Francofonia. Anna Rotllan, traspassada el passat mes de juliol, feia anys que reivindicava Manresa com a capital cultural de la Francofonia a Catalunya. Un acte emotiu, on Jaume Vilanova, marit de l’Anna, va insistir en la il·lusió que li feia que Manresa fos declarada formalment per la Generalitat de Catalunya, capital cultural de la Francofonia. Sense anar més lluny l’any passat la capitalitat honorífica va estar a tocar, però va mancar voluntat política. L’alcalde Marc Aloy va fer de carter tot portant les cartes de suport que l’Anna havia recollit pacientment de diverses entitats ciutadanes en favor de la proposta. Després les va lliurar a l’alcaldia i Aloy les va fer arribar al president de la Generalitat, Pere Aragonés, ara en funcions, que va donar primer una resposta ambigua i després desconcertant. L’Anna va rebre textualment com a resposta oficial per part del president, un enigmàtic: «no sabem si es pot fer», demostrant en el millor dels casos poca voluntat política per tirar-ho endavant. Per tant no és correcte dir que Manresa ja és capital cultural de la Francofonia a Catalunya, «de facto», com va dir la nova regidora de Cultura (i Comerç!) manresana Tània Infante ni lamentablement res fa pensar que en pugui ser en un futur, sinó es torna a reactivar la petició.

Aquesta 25a edició va comptar amb Layla Selim Jordà com a nova organitzadora i amb l’associació de professors de francès de Catalunya, que van recordar explícitament el conte d’El petit príncep, obra d’Antoine Saint-Exupéry. Aprofitant la col·lecció de Guy Moléant, que el té traduït a 116 llengües, se’n va fer una exposició a la biblioteca del Casino de Manresa. Dit això, el 25è aniversari de la Francofonia va ser tot un èxit organitzatiu i un merescut homenatge a Anna Rotllan. Une vie d’amour va comptar amb la producció i realització com anys anteriors de Gil Marsalla i amb la veu del carismàtic Jules Grison, acompanyat en aquesta ocasió per Nathalie Lermitte, Stéphanie Impoco i Grégory Benchenafi, comptant també en la direcció musical i el piano a càrrec de Philippe Villa. El repertori musical va constar de 25 cançons, començant amb Une vie d’amour, de Charles Aznavour i acabant amb una de les preferides de la professora Rotllan, La vie en rose d’Édith Piaf. D’altres dels grans autors de la cançó francesa que van veure recitades les seves composicions van ser Gilbert Bécaud, Jacques Brel, Joséphine Baker, Serge Gainsbourg, Michel Legrand, Claude François, Yves Montand, Joe Dassin, o Luis Mariano. La festa va comptar també amb una bona representació internacional dels cònsols generals a Barcelona: de França, Olivier Ramadour; de Suïssa, Othman Hardegger; de Bèlgica, Pierre Brusselmans; de Malàsia, Jordi Martínez; així com també del director del Bureau del Québec a Barcelona, Maël Solen Picard i del seu agregat financer i institucional Alfons Calderon. La directora de l’Institut Francès de Barcelona, Valérie Nicolas i l’agregada de cooperació lingüística de l’Ambaixada de France a Barcelona, Laure Juanchich. En els prolegòmens de l’espectacle alumnes del Conservatori Municipal de Música van interpretar El cant dels ocells de Pau Casals i es va el tradicional llançament de globus de colors.