L’edició a la Catalunya central també llueix

Comencem aquest modest enfilall de paraules amb un tòpic: les llibreries obren tot l’any. Sant Jordi és el punt àlgid del sector, una diada tan bonica com productiva, una jornada per apropar-se als taulells, remenar, triar i, fins i tot, comprar. Un llibre infantil, una novel·la de misteri, un àlbum de fotos antigues, les darreres receptes facturades pel cuiner estrella de torn o aquella obra que promet benestar si segueixes quatre consells miraculosos. Gairebé tots els llibres són lícits, el 23 d’abril però també qualsevol altre dia.

Però no voldria ser aquesta columna només la típica i tòpica invocació a visitar les llibreries cada dia sinó que vol fer també un parell de consideracions al voltant del Sant Jordi del 2024. La primera té a veure amb l’estratègia de reservar un espai privilegiat del Passeig Pere III de Manresa als professionals del llibre i la rosa. Les aglomeracions humanes que provoca el fet de tenir les parades més concorregudes tan juntes tenen un efecte dissuassori perquè apropar-se a l’estand pot ser una odissea i mirar amb tranquil·litat pura utopia. No és que no sigui una bona idea, però potser cal revisar-la per millorar-la: s’ha de preservar el dret a fer negoci amb la possibilitat de fer una circulació per l’interior de la festa menys atabalada. Malgrat que els llibreters volen vendre llibres i les floristeries volen dispensar roses i fer calaix en el millor dia per fer-ho, i no es pot negar en absolut que ho facin, Sant Jordi és molt més que això.

D’altra banda, si són lectors habituals del diari van poder seguir la sèrie que des de la secció de Cultures vam dedicar a les editorials de les comarques de la Catalunya Central. Un grup saludablement eclèctic que, en el seu conjunt, constata el vigor d’unes iniciatives empresarials i culturals que amb el pas dels anys s’han sabut fer un lloc en un ecosistema que tendeix a la concentració. El catàleg d’Adesiara és un luxe per a la cultura catalana ple de traduccions de clàssics i d’autors i títols redescoberts. Tigre de Paper i L’Agulla Daurada són referents en l’edició de pensament crític des de l’assaig i la ficció. Des de Farell s’ha construït al llarg d’un quart de segle un repertori etnogràfic i excursionista de primer ordre. Edicions de l’Albí és una estructura d’estat berguedana i fa lluir els autors de la comarca com Zenobita construeix des de Manresa un corpus de la vida, la història i la cultura del Bages que ja té un gruix admirable. Publicacions de l’Abadia de Montserrat porta cinc segles fent país i Parcir fa forat amb una producció heterogènia.