Opinió | TRIBUNA

Avís a la CUP Berga, el futur de la ciutat en joc

Principi de la fi! Per aquells que no esteu al corrent dels plens municipals de Berga vull fer notar alguns aspectes de l’últim Ple celebrat a la Ciutat a principis de mes.

Vaig a concretar encara més ja que si haguéssiu estat allà entre nosaltres hauríeu observat a l’acabar el ple que la CUP de Berga i ERC de Berga es tancaven ràpidament a la sala d’alcaldia i l’oposició en bloc sortíem tot baixant pels carrers inhòspits i deserts del barri vell com si fos el preludi d’una mort anunciada. Era tal l’ambient que era com si la pròpia Ciutat retingués l’alè, esperant l’impacte imminent d’un destí inevitable. Perquè si, érem una majoria ben avinguda i sorpresos per l’espectacle viscut moments abans al consistori, un show grotesc que ens toca viure el primer dijous de cada mes. Però l’oposició no recula, no s’amaga; camina amb determinació, els seus passos ressonen com un toc de guerra enmig del silenci.

Aquest espectacle sempre és el mateix i comença amb la supervisió de factures (si s’escau també RECs d’aquells que tant els agrada, si home dels contractes verbals), multes diverses que es regeixen per l’ordenança del civisme caducadíssima ja que es veu que la nova no li toca encara ser portada al ple, estat decaient de la residència (també pendent de fer-se l’ampliació del jardí, fet el plànol i demanat el pressupost per part de BeGI), l’aigua a Queralt que aviat serà més viable que arribi mitjançant un miracle diví que per aquest consistori, la urbanització dels Pedregals que per moments se’n va pel pedregar i per últim aquella gespa verda tant desitjada pels del Berga i que sembla ser que després de la primera licitació (mal feta, no ho hauríem dit mai) i passats 10 mesos s’ha fet la corresponent modificació del projecte incloses les millores acordades als pressupostos per BeGI que inclouen els filtres, el reciclatge de la gespa vella i la canalització de les aigües i per tant, sembla que hem pogut marcar un gol per l’esquadra! Es licitarà finalment i amb una mica de sort desapareixerà dels clàssics pendents.

No es pot deixar passar l’apatia, la desídia i la inacció ja que una simple reorganització d’una plaça com la Font del Ros sembla una obra faraònica a l’altura del Temple Expiatori de la Sagrada Família, però de fet, ja en tenim ja de sagrades famílies que estan tocades pel Botafumeiro de la Cup Berga.

No sé si s’haurien de posar nerviosos uns o altres amb BeGI perquè al final els nostres dos regidors serveixen per decantar la balança els agradi o no i just per aquest motiu no ens donem per vençuts i estem esperançats per assolir nous projectes per Berga promoguts des del nostre partit i sigui des d’on sigui, sempre amb el focus posat en ser constructius.

Ja sabeu que sempre faig una menció especial i avui em decantaré pel duet groc (com diria algú), és a dir, la suma cupaire i erki, que no serveixen ni per organitzar una caseta de fira i ni molt menys per suportar el pes de tota la Ciutat de Berga.