Mirant a l’entorn i més enllà

Aquestes darreres setmanes, des de més d’un mitjà de comunicació s’han plantejat preguntes que feia temps que no es formulaven: l’independentisme s’està esllanguint? Està perdent força i suports? La gent que votava opcions independentistes vota ara altres propostes? Està canviant l’enfocament general de la política catalana i ara la independència va quedant substituïda per objectius més pragmàtics i immediats? Segurament falten estudis ben fets sobre la qüestió i, en tot cas i especialment, respecte de les causes d’aquesta hipotètica baixada de suport, suposant que realment hi sigui. Perquè cal no confondre, per exemple, la disminució del vot independentista per traspàs del vot a opcions contràries a la independència o simplement a causa de l’augment de l’abstenció. L’abstencionisme pot tenir moltes motivacions i algunes de ben conegudes que segur que han estat les raons bàsiques per les quals molts votants s’han quedat a casa: una d’aquestes explicacions és el desànim que han causat els continuats enfrontaments i manca d’unitat i de capacitat d’entesa que habitualment s’ha anat constatant entre les opcions independentistes. Darrerament la situació més aviat ha millorat per la bona predisposició que ha demostrat l’expresident Carles Puigdemont. Cal esperar, doncs, que tot i mantenint cadascú les singularitats que calgui, la bona entesa en les qüestions fonamentals es pugui anar consolidant. Cal esperar, doncs, que tot i mantenint cadascú les singularitats que calgui, la bona entesa en una qüestió tan destacada com la consecució de la independència pugui anar consolidant el bon i imprescindible hàbit de treballar-hi conjuntament.

Estem molt acostumats a mirar gairebé exclusivament el nostre entorn més immediat i és lògic perquè és pràcticament l’únic que coneixem una mica bé. Però de tant en tant convé canviar d’àmbit perquè el món és molt gran i hi ha indrets que pateixen dificultats i problemes extraordinàriament molt més greus que els que ens afecten directament a nosaltres. Però sovint no en sabem res, ni tan sols quan es tracta de casos extrems, amb milions de víctimes. Estem habitualment informats de conflictes com el d’Ucraïna o el de la franja de Gaza. Però què en sabem, per exemple, del Sudan? Sí que en els darrers dies n’han parlat alguns mitjans de comunicació, però la dimensió del conflicte i les seves repercussions directes en la població afectada són tan grans que no mantenen cap proporció amb l’escassa informació que ens n’ha arribat. El fet és que organitzacions com Unicef –el Fons de les Nacions Unides per a la Infància– que proporciona aliments i ajuda a mares i als seus fills en països poc desenvolupats- està intentant ajudar des de fa més d’un any en el que ha qualificat d’una «crisi humanitària de proporcions catastròfiques», que va esclatar a partir d’abril de 2023, quan milions de persones van haver de fugir de casa seva sense tenir cap lloc on anar per refugiar-se. Des d’aquell moment la situació no ha millorat, continua havent-ho nous desplaçats i l’ajuda internacional no arriba a cobrir a cobrir aquestes necessitats creixents. Unicef, doncs, fa una crida a la solidaritat –és ben fàcil de fer-se’n soci a través d’internet– per poder contribuir a millorar una situació que cada dia empitjora.