Els rellotges intel·ligents poden detectar signes de depressió?

Els rellotges intel·ligents o smartwatches podrien ser el nou aliat per a la detecció precoç i seguiment de la depressió

Smartwatch

Smartwatch / @freepik

Rebeca Gil

L'ús de rellotges que, a part de donar-nos l'hora, mesuren els passos, les calories que consumim quan fem exercici, la profunditat del nostre somni o la freqüència cardíaca, s'ha generalitzat fins al punt que, fins i tot els nens els porten. I encara que, la seva utilitat pel que fa als mesuraments fisiològics que realitzen s'ha posat en dubte en algunes ocasions, la veritat és que podrien ser més útils per a la nostra salut del que podríem pensar.

Ha sortit un nou estudi europeu, publicat a la revista Physological Medicine i liderat per l'Àrea de Salut Mental del CIBER (CIBERSAM), que revela una connexió entre la gravetat de la depressió i els canvis a la freqüència cardíaca en persones amb antecedents de trastorn depressiu recurrent.

Per arribar a aquesta conclusió, els investigadors van fer servir rellotges intel·ligents per mesurar la freqüència cardíaca de 510 persones i rastrejar l'evolució de la malaltia durant dos anys.

Relació entre la freqüència cardíaca i els símptomes de la depressió

Per mesurar-lo, a més dels rellotges intel·ligents, es va utilitzar el qüestionari PHQ-8, un test d'autoavaluació utilitzat per mesurar la gravetat dels símptomes de depressió en una persona on, a través de vuit preguntes, s'avaluen els símptomes principals de la depressió:

  • Estat d'ànim
  • Pèrdua d'interès o plaer en activitats
  • Problemes de son
  • Fatiga
Fatiga i cansament per depressió

Fatiga i cansament per depressió

  • Disminució de la concentració
  • Sentiments d'inutilitat o culpa
  • Canvis a la gana o el pes
  • Pensaments de mort o suïcidi

De manera complementària, es van monitorar els participants de l'estudi a través de rellotges intel·ligents per recopilar dades de freqüència cardíaca. D'aquesta informació, se'n van seleccionar set característiques de la freqüència cardíaca diària, incloent-hi la mitjana i la variació estàndard de la freqüència cardíaca durant el dia, els períodes de descans i la nit.

Els resultats dels dos mesuraments (el qüestionari PHQ-8 i el monitoratge a través del rellotge intel·ligent) van revelar que els canvis en la freqüència cardíaca estan associats amb la gravetat de la depressió.

La depressió

La depressió

En concret es van identificar dues tendències:

Les persones amb menys variabilitat en la seva freqüència cardíaca durant el dia mostraven símptomes depressius més intensos.

Aquells que mostraven una freqüència cardíaca més elevada durant la nit també van experimentar més severitat en els símptomes de depressió.

Un rellotge intel·ligent per prevenir l'agreujament de la depressió

Josep Maria Haro, investigador del CIBERSAM i del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, explica que aquests resultats “ens brinden una comprensió millor de la relació entre la salut mental i els marcadors fisiològics com la freqüència cardíaca”. A més, afegeix que "la capacitat d'utilitzar tecnologia de monitoratge remota per recopilar dades precises i en temps real ens ofereix noves oportunitats per millorar la detecció i el maneig de la depressió".

La doctora Sara Siddi, primera autora d'aquest manuscrit i coordinadora de l'estudi a Espanya, afirma que:

"Des d'una perspectiva clínica, aquestes troballes són molt rellevants, ja que indiquen que una freqüència cardíaca més gran i una menor variabilitat de la freqüència cardíaca diària en repòs podria estar associada amb una vulnerabilitat més gran a la gravetat de la depressió. És a dir, que les persones amb una freqüència cardíaca més alta i menys fluctuant podrien ser més propenses a experimentar depressions més intenses o recurrents”.

Per tant, “utilitzar la freqüència cardíaca com a biomarcador específic per monitorar les fluctuacions en la gravetat de la depressió en persones vulnerables a través de la tecnologia remota permetria una alerta precoç en cas d'una possible recaiguda i alhora permetria als clínics prendre mesures i adoptar un tractament amb promptitud", assenyala la doctora.

A la recerca han col·laborat les àrees CIBER de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN) i d'Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP), a més d'altres institucions europees com la Universitat de Bèrgam (Itàlia), la Universitat KU Leuven (Bèlgica) o el Centre IRCCS San Giovanni di Dio Fatebenefratelli (Itàlia).