Són necessaris els complements alimentaris per als nens?

Amb l’arribada del fred, el canvi d’estació i d’horaris, són moltes les famílies que es pregunten si han de donar complements alimentaris o productes multivitamínics als petits de casa. En aquesta època de l’any, ens trobem amb una àmplia varietat de complements, com gelea reial o vitamines, per enfortir les el sistema immunitari en èpoques de refredats. Però, és necessari donar aquests complements alimentaris als menors?

La Dra. Maria Gotor, pediatra de la Clínica Sant Josep, determina que les vitamines són unes "substàncies essencials, ja que estan implicades en moltes de les funcions de l'organisme i que fan que el cos funcioni correctament". Tot i això, les vitamines no les podem fabricar per nosaltres mateixos, i s'han d'incorporar a través de l'alimentació. Una de les primeres vitamines que recepten els pediatres quan neix un nadó és la vitamina D, l'única que es pot adquirir a través de l'exposició solar controlada i que es pauta fins als 12 mesos. Però, una vegada el nadó creix, s'han de tornar a donar nous complements alimentaris?

Quan seria recomanable donar complements alimentaris?

La Dra. Gotor respon que "no és necessari donar complements alimentaris com a reforç als nens que segueixen una alimentació variada". Així i tot, existeix la falsa creença que els complements alimentaris ajudaran al sistema immunitari quan, la realitat és que l'aportació de vitamines i minerals està garantida en aquells menors que porten una alimentació saludable i equilibrada. Com afimra el Dr. José Marchena, també pediatre de la Clínica Sant Josep, “és la mateixa dieta la que aporta a un nen sa els estimulants per activar les seves defenses, com ara les vitamines A, vitamines del subgrup C, vitamina D, l’omega-3 i els oligoelements necessaris com el seleni i el zinc.”

Així doncs, el complement alimentari s'hauria de donar "quan es detecta que un menor no menja correctament i, per tant, no adquireix els nutrients de forma adequada". Per això, detalla Marchena, cal fer una "enquesta dietètica a la consulta i no basar-nos únicament en percepcions o sensacions". I és que, són moltes les famílies que creuen que les quantitats que mengen els seus fills són insuficients. Però, com poden saber els pares si l'aportació de vitamines i minerals és l'adequada? 

Com es detecta una falta de vitamines, ferro o minerals?

L'equip de pediatria comenta que els símptomes que alerten d'una falta de vitamines o minerals "són molt diversos i alguns són difícilment apreciables". La falta de vitamines, ferro o minerals pot manifestar-se amb la caiguda de cabells perllongada, alteracions en les ungles i la dentició o problemes en les connexions nervioses. Tot i que existeixen patologies relacionades amb una mala nutrició, com el raquitisme, el cert és que tenen poca prevalença als països desenvolupats.

Ara bé, els pediatres sí que recomanen donar complements alimentaris als menors que tenen alguna patologia crònica que impedeix la correcta absorció de les vitamines i minerals. En aquests casos concrets, com explica Gotor, "demanem una analítica per valorar les possibles mancances i així valorar la suplementació i la dosi adequada". I és que, com comenta el Dr. Marchena, un excés de vitamines, especialment aquelles que es dissolen en els greixos, "poden generar intoxicacions" i, per aquest motiu, és prioritari consultar sempre al pediatre abans de donar complements alimentaris.

Les vitamines que no poden faltar en una alimentació equilibrada

Com expliquen des del Servei de Pediatria de la Clínica Sant Josep, totes les vitamines són importants, perquè totes són essencials i es poden incloure a través de la dieta o, com en el cas de la vitamina D, a través de l'exposició solar regular i amb protecció. Tot i que es necessita poca quantitat de vitamines, el cert és que són unes substàncies que necessitem adquirir.

Els aliments com les fruites i verdures són les principals fonts de vitamines A, B, C, E i K. Altres fonts com els làctics, peixos i ous ens aporten vitamines B i D. Però, la vitamina B12, l'única que es troba en productes d'origen animal, també és necessària per a aquells menors que segueixen una dieta vegana o vegetariana. Per aquest motiu, la Dra. Gotor recorda que els menors vegans o vegetarians "sí que hauran d'introduir aquesta vitamina en la seva alimentació com a complement alimentari".

Per a l'equip de pediatres, una bona alimentació és aquella que segueix el patró del plat de Harvard, format per un 50% de fruites i verdures, un 20% d'hidrats de carboni (pasta, pa, patata, arròs, en la versió integral) i un altre 20% correspondria a la proteïna d'origen vegetal (llegums) o d'origen animal (làctics, peix, carn i ous).

Per beure, sempre s’ha d’oferir aigua als nens sempre i els aliments s'acompanyaran amb greixos saludables com l'oli d'oliva. A més, cal recordar que és important que s'introdueixin aliments frescos i evitar els aliments processats rics en greixos i sucres saturats, com són la brioixeria, els embotits i els plats precuinats.

I si el nostre fill té una al·lèrgia o intolerància alimentària?

En aquests casos, quan els progenitors sospiten o veuen que un dels aliments saludables que ofereixen als seus fills pot desenvolupar una reacció al·lèrgica o una intolerància, s'han de fer les proves diagnòstiques per definir la causa. La llet, els ous, els fruits secs i algunes fruites i verdures són aliments que, malgrat ser saludables i aportar moltes vitamines, poden causar intoleràncies o al·lèrgies alimentàries. Tanmateix, s'ha avançat en el camp de la immunoteràpia, el que suposa que les persones al·lèrgiques ja disposen de vacunes que han demostrat la seva utilitat.

Per això, un cop identificat el problema, el tractament consistirà a evitar els aliments implicats i, com expliquen des del Servei de Pediatria, "s'hauran d'oferir alternatives saludables perquè els petits de casa rebin l'aportació de vitamines a través d'altres aliments. Però mai s’haurà d’evitar oferir altres fruites o verdures per por a noves reaccions".