La cara gens rosa del càncer de mama

Pilar no és d’aquelles dones amb càncer de mama que llueixen un mocador rosa. El càncer de mama és un dels que registren més percentatges de curació, però ella, que va ser diagnosticada per primera vegada fa més de 30 anys, pertany al percentatge de les que no es curen, de les que hauran de sotmetre’s a controls i tractaments per sempre.

Pilar Fernández és la presidenta de l’Associació Espanyola de Càncer de Mama Metastàtic (AECMM) i, tot i que celebra com una bona notícia que el 70% de les 36.000 dones que cada any reben el diagnòstic de càncer de mama es curaran, renega d’aquest pink washing que s’ha fet de la malaltia perquè deixa moltes pacients amb càncer de mama metastàtic fora de la foto. «No s’explica que l’any passat van morir 6.617 persones, es tendeix a edulcorar i a explicar una història molt positiva del càncer de mama i a oblidar-se del 30% de persones que no es curaran mai».

És la dada que ningú vol sentir. La nota esperançadora la posen els avenços en investigació, com exposa el doctor Antonio Llombart, cap de Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Arnau Vilanova (València). «Estem observant que les teràpies dirigides obtenen en algunes pacients respostes tan profundes i prolongades que no és impossible pensar que algunes d’elles hagin aconseguit l’erradicació definitiva de la malaltia. Aquest fenomen és particularment rellevant en el subtipus denominat HER2-positiu i tot el reconeixement cal fer-lo a les teràpies dirigides davant d’aquesta proteïna. En els altres subtipus les millores en la supervivència són també molt evidents, de nou guiades pel coneixement molecular profund de la malaltia».

Avenços en investigació

El càncer de mama es troba en la seva fase metastàtica quan les cèl·lules canceroses s’estenen a altres parts de l’organisme, com els ossos, el fetge, el cervell o els pulmons, i el seu tractament és un dels grans reptes per a la investigació. És una malaltia amb manifestacions clíniques molt variables i el que permet decidir l’opció més efectiva per a cada pacient dins de l’arsenal terapèutic disponible és la classificació que es realitza en funció de la biologia molecular del tumor i els seus perfils d’expressió genètica: el receptor d’estrògens (RE), el receptor de progesterona (RP) i el receptor del factor de creixement epidèrmic humà 2 (HER2). L’expressió de HER2 es defineix actualment com a positiva o negativa, en funció de la quantitat de proteïna HER2 en una cèl·lula cancerígena. No obstant, aproximadament la meitat de tots els càncers de mama presenten nivells baixos d’expressió de HER2, són HER2-Low (ni positius ni negatius). Partint d’això, és necessària la incorporació d’aquest nou subtipus en els algoritmes de diagnòstic i tractament.

Ara com ara, càncer de mama en fase metastásica (o estadi IV) no té cura, però "les teràpies dirigides són cada vegada més específiques, potents i selectives", remarca el doctor Antonio Llombart.

«Les teràpies dirigides són cada vegada més específiques, potents i selectives», remarca el doctor Llombart i assenyala la immunoteràpia com un dels principals passos endavant. Uns altres dos aspectes que contribuiran a millorar el pronòstic en els pròxims anys seran, d’una banda, la generació de molècules de gran complexitat on es lliguen transportadors diana a fàrmacs i que permeten concentrar el mal en l’entorn tumoral. «Els nous ADCs (anticossos monoclonals conjugats) com trastuzumab-deruxtecan o sacituzumab-govitecan representen la primera generació i ja són teràpia d’elecció en molts escenaris», afirma l’oncòleg. El segon gran avenç és la medicina de precisió i, concretament, la combinació de seqüenciació massiva i biòpsia liquida que permet en qualsevol cas conèixer els mecanismes que estan guiant a cada tumor. «Tot i que la seva aplicació– indicació és encara discreta, tots coincidim que serà la manera de guiar els clínics i investigadors en la selecció de pacients i desenvolupament de teràpies en el futur».

Assignatures pendents

L’objectiu d’aquest esforç científic és aconseguir allargar la supervivència i cronificar la malaltia, però també millorar la qualitat de vida de les pacients, i per això continuar impulsant la investigació és un dels principals objectius d’AECMM. Una altra de les seves reivindicacions és l’agilitació de l’accés a aquests nous fàrmacs aprovats per l’Agència Europea del Medicament (EMA), posant-los a disposició de tots els hospitals en un termini màxim de 180 dies, que és el que recomana l’EMA. Segons l’últim informe WAIT, que avalua els indicaodors d’accés a teràpies innovadores a Europa, a Espanya transcorren 629 dies des de l’aprovació del fàrmac fins que aquest passa a estar finançat pel nostre sistema sanitari. «Veiem com aquestes teràpies estan disponibles en altres països un any o dos abans que aquí. I aquell temps la diferència entre viure o morir», al·lega Pilar Fernández.

A Espanya transcorren 629 dies des de l’aprovació del fàrmac fins que aquest passa a estar finançat pel nostre sistema sanitari. Molt lluny dels 180 dies que recomana l'Agència Europea del Medicament.

Altre dels seus cavalls de batalla són les desigualtats que existeixen entre les diferents comunitats autònomes, no només referent a la disponibilitat dels tractaments innovadors, també a l’accés a centres oncològics especialitzats on es diagnostiqui de forma precisa a través de les noves tecnologies i tècniques punteres, com els estudis genètics, moleculars, d’imatge o biòpsia líquida. «No és possible entendre el futur de l’oncologia sense la implementació de noves tecnologies», assenyala el doctor Llombart. «Els aplicadors d’IA en oncologia han permès generar les firmes moleculars com oncotype o Mammaprint. Nous programes de lectura per imatge milloren els processos diagnòstics tant a nivell radiològic com d’anatomia patològica. El disseny dels nous fàrmacs està accelerant-se amb models informàtics. Firmes moleculars en sang permetran cribratges poblacionals més senzills i probablement mes eficients que els programes actuals».

Amb l’esperança d’aquest futur, per a les dones amb càncer de mama metastàtic, el dia a dia es debat entre l’acceptació, la renúncia i l’impacte de la malaltia i els efectes secundaris en la seva vida personal, social, laboral... «la normalitat ja no existeix, però el més difícil és aprendre a mantenir l’esperança viva. Has de conviure amb la incertesa i sobretot amb la por». Per això, des de l’associació que Pilar presideix donen veu a totes les necessitats no resoltes d’aquestes pacients que millorarien la seva qualitat de vida: circuits de derivació urgent en cas de recaigudes, unitats d’infermeria oncològica, cures pal·liatives no només al final de la vida, sinó durant tota la malaltia per al control de símptomes i efectes secundaris, abordatge multidisciplinari, psicooncòlegs... La llista és llarga. «Som pacients sensibles que pensem contínuament en la mort», acaba Pilar Fernández, que viu a la cara gens rosa del càncer de mama.