Portaveu de la CEE sobre l'amnistia: "Si no respectem l'imperi de la llei, l'alternativa és la tirania"

Francisco César García ha subratllat que cal "respectar escrupolosament l'autonomia del poder judicial i la llibertat dels jutges, perquè és un dels principis fonamentals de la democràcia"

El secretari general de la Conferència Episcopal Espanyola, Francisco César García Magán, durant una entrevista per a Europa Press, a 20 de desembre de 2023, a Madrid (Espanya).

El secretari general de la Conferència Episcopal Espanyola, Francisco César García Magán, durant una entrevista per a Europa Press, a 20 de desembre de 2023, a Madrid (Espanya). / Diego Radamés - Europa Press

EP

El secretari general de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Francisco César García Magán, ha afirmat que si no es respecta "l'imperi de la llei, l'alternativa és la tirania, sigui de dretes o d'esquerres", en ser preguntat sobre la llei d'Amnistia.

"Si no respectem l'imperi de la llei, l'alternativa a l'Estat de dret, a l'imperi de la llei, és la tirania, sigui de dretes o d'esquerres", ha dit en una entrevista a Europa Press.

També ha subratllat que cal "respectar escrupolosament l'autonomia del poder judicial i la llibertat dels jutges, perquè és un dels principis fonamentals de la democràcia".

"Quan hi ha poders que envaeixen les competències d'un altre poder, l'edifici democràtic trontolla i hi ha el risc de caure en una autocràcia", ha precisat.

Ha defensat la "separació de poders" i ha advertit que "als països on els jutges perden aquesta llibertat" s'observen "els experiments sociopolítics".

S'ha remès a un comunicat de la CEE en què els prelats instaven a un diàleg "social, a evitar posicions inflexives i excloents" i en què deien que "tot havia de fer-se dins del respecte a les lleis i a l'ordenament jurídic de l'Estat".

Sobre si li preocupa en concret que el Govern espanyol hagi canviat d'opinió sobre l'amnistia, ha precisat que "el Govern diu el que diu" i "els ciutadans tenen dret a tenir la seva opinió i tenen dret a treure les seves conclusions".

Fiscalitat i Església

Quant a les converses entre l'Església i el Govern espanyol en matèria fiscal, ha dit que, després de l'acord d'enguany pel qual l'Església renunciava a l'exempció de l'Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO), "el règim fiscal de l'Església està equiparat a les entitats sense ànim de lucre, a les ONG, a institucions, a federacions esportives, a fundacions de partits". "Estem en el mateix nivell", ha dit.

Ha afegit que sobre l'IBI també estan "protegits en aquest àmbit" perquè, si es posés "un gravamen només per a l'Església" i no per als altres àmbits, es cauria en "un principi d'exclusió de l'Església, de discriminació".

En aquest sentit, no s'ha mostrat preocupat perquè el Govern de coalició PSOE-Sumar pugui afectar l'Església: "Prou tirar d'hemeroteca. Quan un partit, abans d'arribar al Govern, en la campanya electoral i en les previsions moltes vegades ha fet bandera o ha parlat de certs temes, després, arribant al Govern, això que es va dir en campanya electoral, després de facto no s'ha arribat a fer".

Preguntat per una decisió recent de la justícia de la UE que avala que una administració pública pugui prohibir als seus empleats l'ús visible de símbols religiosos, ha defensat el "dret fonamental de llibertat religiosa", que "no es limita només al fet que hom a l'Església, a la Mesquita o a la Sinagoga pugui anar diumenge, divendres o dissabte, segons el cas, a resar i hi vagi pacíficament i que no et detinguin l'entrada o a la sortida", sinó que també garanteix "el dret a estar a la plaça pública".

En aquest sentit, el bisbe ha insistit en el dret a "la presència de signes religiosos", a "fer una processó de Setmana Santa o anar de Romiatge a un santuari de la Verge, com altres grups socials tenen dret a manifestar-se, a expressar-se en la via pública", sempre que es compleixi amb l'ordre públic.