Justícia no descarta possibles sancions als funcionaris de presons que no vagin a treballar i reitera l’oferta de diàleg

Ubasart diu que el “confinament” de presos dins de les cel·les és pitjor que la pandèmia

Treballadors de Quatre Camins protesten a la porta de la presó

Treballadors de Quatre Camins protesten a la porta de la presó / ACN

ACN

La Conselleria de Justícia no descarta possibles sancions als funcionaris de presons que no vagin a treballar aquests dies de protestes a les portes dels centres, que estan bloquejant els accessos i sortides de treballadors i complica la vida interna de les presons. De fet, aquest dilluns al matí hi ha més de 4.000 presos tancats a les seves cel·les, cosa que la consellera, Gemma Ubasart i el secretari de Mesures Penals, Amand Calderó, han qualificat de “confinament” pitjor que el viscut durant la pandèmia de covid els anys 2020 i 2021. D’altra banda, Ubasart ha reiterat l’oferta de diàleg als sindicats, i ha tornat a descartar destitucions o dimissions perquè la crisi requereix “tot l’equip a ple rendiment”.

En la quarta roda de premsa des de divendres, Ubasart i Calderó han reiterat que els bloquejos de presons provoquen afectacions a un “servei essencial” com el penitenciari i afecta els drets dels presos i els seus familiars, com les sortides sanitàries no urgents, les visites de familiars i advocats, els tallers, la formació, el treball, les sortides programades, els permisos, els trasllats entre presons i, fins i tot, l’assistència als jutjats. De fet, també s’han cancel·lat videoconferències dels presos per a vistes judicials.

Tots dos han mostrat “preocupació” per l’afectació que els bloquejos tinguin en la vida dels interns, tant dels que no poden sortir de les cel·les com dels que tot i poder sortir no poden fer vida ordinària, sinó que només poden passejar pel seu mòdul, sense fer cap activitat. Això pot posar en risc tant la seguretat dels presos com la dels treballadors, han dit.

D’altra banda, Calderó ha negat que s’hagi forçat o pressionat alguns treballadors de presons per acudir al seu lloc de feina abans del seu torn, per tal d’esquivar els possibles bloquejos. Ho han denunciat sindicats i treballadors, però Calderó ho ha desmentit rotundament. No obstant, ha admès que en algun cas, i per reforçar el torn de nit davant dels possibles bloquejos, es pot haver demanat als treballadors acudir-hi abans.

Per tot això, han demanat altre cop als sindicats que s’asseguin a dialogar, i han recordat que ja han acceptat que la Generalitat estigui representada per interlocutors que no són ni Ubasart ni Calderó. El departament ha convocat els sindicats a les 2 del migdia, però els representants sindicals ja han descartat acudir-hi. Ubasart ha dit que hi ha treballadors que no acaben d’entendre el bloqueig de les negociacions per part dels sindicats.

Ubasart i Calderó han dit que no hi ha convocada formalment una vaga, i que l’obligació i deure dels treballadors és acudir al seu lloc de treball. Si no ho fan, es poden enfrontar al règim sancionador i disciplinari.

Per intentar acabar amb els talls s’han activat els antiavalots dels Mossos d’Esquadra, i Ubasart ha assegurat que les decisions sobre la seva actuació es prendran conjuntament amb els departaments de Presidència i d’Interior. En tot cas, Calderó ha assegurat que la vigilància interior dels centres la seguiran fent els treballadors de presons, i no pas policies.

La consellera ha tornat a defensar Calderó, de qui els sindicats demanen la destitució o dimissió, assegurant que treballa al sector penitenciari des del 1984 i que és la persona més vàlida per dirigir-lo i gestionar aquesta crisi. També ha descartat dimissions o destitucions a un nivell inferior, ja que ara mateix “cal tot l’equip a ple rendiment”, ha dit. Ubasart ha elogiat la gestió de Calderó al capdavant de presons en diverses facetes.

Preguntada altre cop per l’incident mortal del dimecres a la presó de Mas d’Enric que ha provocat l’onada de protestes, Ubasart ha reiterat que està sota investigació policial i judicial i no ha volgut donar detalls ni explicacions sobre el fet que el reclús condemnat per una mort amb arma blanca estigués treballant a la cuina del centre.