Jaume Serra i Jounou, el darrer alcalde preconstitucional de Solsona, va tenir un paper clau en la recuperació del Carnaval de Solsona. Ho ha constatat la periodista Noemí Vilaseca en les diferents entrevistes que ha fet per elaborar el llibre El Carnaval de Solsona. La història d'un desafiament genuí, que ha fet juntament amb el fotògraf Marc Trilla. Així, segons ha explicat l'autora, entre els entrevistats hi ha qui afirma que l'actitud del batlle"va ser la garantia que va permetre aguantar la festa". I és que, "en l'època del nacionalcatolicisme, durant la qual règim i Església eren indissociables, deixar fer significava molt", assegura.
Malgrat les pressions tant de membres del seu mateix ajuntament com d'autoritats eclesiàstiques, Serra Jounou "va resistir i va agafar responsabilitats que la Joventut Solsonina (l'entitat que va restituir a festa) no podia assumir". Vilaseca ha explicat que molts atribueixen l'actitud de l'alcalde al fet que l'entitat organitzadora del Carnaval en aquells moments era qui dinamitzava l'oferta lúdica i cultural de la ciutat.
L'any 1971 "va començar la transició a Solsona", segons apunta Vilaseca, la qual posa de relleu el doble desafiament que va suposar la iniciativa de la Joventut Solsonina. Així, Vilaseca considera que el Carnaval va suposar, d'una banda, "el desafiament a una ordre franquista" i, de l'altra, "el desafiament al caràcter solsoní, el que alguns anomenen capellaner, és a dir "el d'una ciutat molt marcada històricament per ser seu del bisbat". Aquests aspectes i la genuïtat de la festa, "que busca la singularitat en cadascun dels seus actes i ingredients i es diferencia de la resta de carnestoltes del país", expliquen el títol de la publicació, que es presentarà el proper 25 de febrer.
L'obra es remunta a final del segle XIX, mostra aspectes de la festa fins ara inèdits i fa un incís especial a l'any 1971, quan es va restituir. El llibre també fa un repàs de totes les activitats que fan genuí el Carnaval solsoní, com el folklore, les comparses i la penjada.
