A
Mossèn Jesús Huguet, columnista a Regió7, havia escrit aquest article per ser publicat justament avui, en el seu espai de "Crítiques Benignes".
A la seva memòria el publiquem coincidint amb la malaurada notícia de la seva mort.
capara l'actualitat dels mitjans eclesiàstics i se n'ha fet ressò la premsa diària. Els dies 7-8 de gener es va celebrar tot justament a Manresa un congrés en què van participar cinc-centes persones vingudes d'arreu.
Què és en concret la nova evangelització? Tothom sap que "evangelització" vol dir anunci de l'evangeli, del missatge joiós de Jesús. Però l'originalitat rau en l'adjectiu: nova evangelització. En què consistiria aquesta novetat? Si amb l'adjectiu es vol indicar una evangelització adaptada als nous temps, això no representa cap novetat. Ja que l'evangelització sempre ha de procurar donar una resposta als problemes de la gent del seu temps, si no vol esdevenir vana i estèril.
Es per això que la Conferència Episcopal Alemanya ha posat entre parèntesi l'adjectiu "nova", per indicar que no hi veu cap diferència entre la nova evangelització i l'evangelització de sempre. I és ben significatiu que no se n'hagi trobat encara cap definició precisa, cosa que, segons els seus mateixos portaveus, no deixa de representar un fre per al seu desenvolupament.
Per tant, "nova evangelització" no pot voler dir altra cosa que una evangelització adaptada al nostre món, un món postcristià, secularitzat i pluralista -Benet XVI parla de l'""eclipsi de Déu"- , un món informatitzat i preocupat per la greu crisi econòmica que travessa, amb tots els avantatges i desavantatges que això suposa per a la recepció del missatge evangèlic.
Això exigirà un llenguatge nou, adaptat a les expectatives de l'home del nostre temps, però que, pel que sembla, no suposarà cap renovació doctrinal, com sí que la va suposar l'"aggiornamento" conciliar: la nova concepció d'Església com a Poble de Déu, la doctrina dels fins del matrimoni, de la qual no s'ha sabut o no s'ha volgut treure les conseqüències, el decret de llibertat religiosa, que va posar fi a tota una època de cristiandat... Eren altres temps.
La novetat l'hem d'esperar més aviat de l'esperit i dels mètodes que configuraran la nova evangelització. En efecte, en un temps en què l'Església té poca incidència social i s'intenta relegar la religió a la privacitat, sembla que tingui més necessitat que mai de fer-se present i treure pit. D'aquí el tarannà més aviat triomfalista i fins desafiador de l'Església oficial. I d'aquí que a la nova evangelització s'hi doni cabuda a grans actes que li permetin cridar l'atenció. Amb aquesta finalitat s'ha llançat una iniciativa que es coneix com a Missió Metròpoli, en què dotze grans ciutat europees, entre les quals Barcelona, aquesta Quaresma engegaran una gran moguda mitjançant cinc accions de nova evangelització. La primera va ser el dia 4 passat, al Palau de la Música, la lectura solemne, per part de coneguts personatges, de l'evangeli de Marc. I un d'aquests dies tindrà lloc un acte adreçat a professors universitaris. I aquesta primavera se celebrarà, en l'escenari incomparable de la Sagrada Família, el II Atri dels Gentils (el primer es va celebrar a París), d'àmbit mundial. Representants de diverses ideologies o creences hi dialogaran sobre qüestions fonamentals de l'existència. Per la seva banda, el bisbe Novell ja n'ha celebrat dos d'àmbit diocesà en dues de les ciutats més importants de la diòcesi.
Per altra banda, diu que es vol imprimir un nou ardor, un nou ímpetu a l'evangelització. Això fa pensar que, tot i que des de les altures es recomana que l'anunci del missatge es faci amb dolcesa, els mètodes preferits seran els mes agosarats, per no dir agressius. Semblava abonar-ho el bisbe Novell quan, en l'entrevista del diumenge 4, al Punt Avui, afirmava que l'estil de predicar i fer visible l'Església que més li agrada és "sense por, amb audàcia, sense voler caure simpàtic...". I ho fa pensar més encara, si tenim en compte que el protagonisme de la nova evangelització recolzarà d'una en gran part sobre els neomoviments i les seves comunitats, tots de signe netament integrista. Si bé, doncs, la nova evangelització pot contribuir a la intensificació d'una missió que és essencial a l'Església, hi ha motius per a témer un refermament de l'integrisme.
