La família, els amics, els veïns i els polítics de la comarca van donar ahir el darrer adéu a Josep Colell Solé, alcalde de Llobera i membre del govern del Consell Comarcal del Solsonès, que va morir dissabte de manera sobtada, a l'edat de 59 anys. Colell s'havia estat tractant per vèncer una malaltia durant el darrer any i mig. Una cerimònia civil, davant de l'Ajuntament, emotiva i molt seguida, va ser el comiat de Colell, ahir al matí. Va conduir l'acte l'alcalde de Solsona i diputat d'Esquerra, David Rodríguez. El desaparegut alcalde compartia militància amb Rodríguez. Estava casat i tenia tres fills.

Una gentada omplia l'extens espai, i les cadires que es van habilitar no van ser suficients ni de bon tros per donar seient a totes les persones que van acudir a l'acte de comiat. Veïns de Llobera i polítics comarcals de diferents formacions van voler ser presents a l'acte, en una mostra d'afecte cap al difunt alcalde, un home a qui tothom reconeix la seva bonhomia i senzillesa, i de suport a la família.

Va ser una matinal de poesia, música i mots emotius. Així, la cançó Caminant del músic solsoní Roger Mas, va encetar l'acte. Seguidament, Rodríguez va recordar que «amb el Josep se'n va l'alcalde», però alhora va reconèixer que Colell «ha viscut una vida plena i coherent amb les seves idees» i va llençar un missatge d'esperança i consol perquè «sempre hi ha motius per seguir endavant, per somriure i per mirar cap al futur amb il·lusió».

Després els assistents van escoltar País petit, de Lluís Llach. Amb la música del cantautor de Verges, el que possiblement serà el nou alcalde de Llobera, Gerard Barcons, i el regidor Jaume Badia van col·locar damunt el fèretre la bandera catalana i la del municipi de Llobera. Seguidament, la presidenta del Consell Comarcal i amiga del difunt, Sara Alarcón, va recitar la poesia de Miquel Martí i Pol Un dia seré mort.

En el transcurs de l'acte es va excusar l'absència «per indisposició» del rector de Llobera, mossèn Prat, amb qui Josep Colell mantenia una bona relació, tot i les seves diferències pel que fa a les creences.

La peça de La Marató de TV3 Em dones força va donar l'entrada a la frase «cap vida humana no es pot abastar en una sola narració. (?) Sí que podem, en canvi, procurar que l'esperit sigui fidel a la història per trobar el camí fins al cor de l'home», que apareix a la pel·lícula biogràfica «Gandhi» (1983, Richard Attemborough) i que tan bé defineix la participació en el món associatiu de Colell, que «s'implicava en tot allò que li semblava interessant, i que no era poc», segons va explicar l'alcalde Rodríguez.

En el transcurs de la cerimònia d'ahir es va fer un repàs de l'extensa activitat de l'alcalde finat. Així, es va recordar la seva implicació en la fundació de la primera co-operativa de la comarca; en l'Associació de Micropobles de Catalunya; el seu pas per la Societat de Caçadors de Llobera (era aficionat a la caça de la perdiu i la becada); la seva afició als mots encreuats i els sodokus, entre moltes altres aficions. També es va repassar la seva activitat sindicalista com a coordinador comarcal i membre del consell nacional d'Unió de Pagesos.

Onze anys d'alcalde

Pel que fa al vessant polític, Colell era militant d'ERC i, juntament amb Xavier Jounou (a Solsona) i Benjamí Puig (a Pinell) va ser un dels tres primers alcaldes del partit a la comarca del Solsonès, en les elecions de l'any 2007. Des d'aquesta data s'havia mantingut de manera ininterrumpuda al càrrec, i en l'actual mandat havia assumit també responsabilitats de govern al Consell comarcal del Solsonès, centrat en el món de l'urbanismes i la pagesia.

A part del vessant polític, Colell també va ser coordinador a la comarca del sindicat agrícola Unió de Pagesos. La defensa de l'escola va ser una de les seves prioritats al capdavant del consistori, ja que sostenia que «sense escola no hi ha futur per al poble».

La cèlebre Imagine de John Lennon va donar pas a unes paraules dels seus tres fills, molt afectats pel decés.

El poema Cançó de capvespre, de Salvador Espriu, i El cant de la senyera, amb els assitents dempeus, van cloure l'acte de despedida d'«un home bo, valent i honest», tal com va quedar palès en l'emoció continguda de tots els assitents al comiat.