El Solsonès homenatjarà els deportats als camps nazis de la comarca com a conseqüència de l’exili i de la guerra civil amb la instal·lació de llambordes Stolpersteine a la plaça del Consell Comarcal. L’acte es durà a terme el dissabte 27 de novembre. Seran les primeres plaques d’aquest tipus que es col·locaran tant a Solsona com a tota la comarca del Solsonès.

El ple del Consell Comarcal va aprovar la realització d’aquest homenatge en la darrera sessió plenària. Es tracta d’una iniciativa de recerca i dignificació d’una memòria oblidada que se centra en dos aspectes clau. Un és la recerca sobre la deportació dels solsonins a través de dades, actualització de noms, contrast de la documentació i elaboració d’un informe històric. I, d’altra banda, hi ha la proposta d’una actuació sobre l’espai públic a instància del Consell Comarcal, el Centre d’Estudis Lacetans i l’Observatori Europeu de Memòries, on es pugui reconèixer, commemorar, recordar i dignificar públicament la memòria d’aquests deportats, que en aquest cas és la instal·lació de les plaques Stolpersteine.

El Consell Comarcal ha contactat tant amb Colònia com amb la Generalitat per incloure Solsona i el Solsonès dins les ciutats i comarques que demanen les llambordes del projecte Stolperstein. Així doncs, sol·licitaran al Memorial Democràtic l’elaboració de 12 llambordes (una per cada deportat) per ser ubicades a la plaça del Consell Comarcal del Solsonès. Tot i que es planteja l’elaboració de 12 llambordes, el ple del Consell va aprovar una llista d’onze noms, que són els que apareixen en aquesta notícia. Es tracta de Lluís Fornell Call, Pedro Frutos Otón, Miquel Jordana Tarqué, Josep Nosàs Augé, Francesc Orriols Cots, Jaume Real Ventura, Josep Riba Orrit, Miquel Call Plana, Pere Muntada Villaró, Pedro Hidalgo Pérez i Agustí Costa Cardona.

Segons apunta l’informe realitzat per l’Observatori Europeu de Memòries que ha motivat la realització d’aquest homenatge, la majoria de deportats del Solsonès eren pagesos que van anar a parar a França per causes diverses, com ara la retirada de la guerra i la por de represàlies. Allà, les forces nazis que ocupaven el país veí els van portar als camps de concentració, la majoria d’ells a Mauthausen. D’allà van ser traslladats al camp d’extermini final de Gusen, on gairebé tots hi van trobar la mort. Municipis com Guixers, Lladurs, Odèn, Pinós, Pinell, Sant Llorenç de Morunys i Solsona mateix van viure la repressió i han de recordar que ciutadans seus van lluitar per la democràcia.

El projecte Stolpersteine va ser ideat per l’artista alemany Gunter Demnig, i consisteix a col·locar unes plaques de coure de 10x10 cm, amb la inscripció de la víctima detinguda i deportada en llocs relacionats amb la seva vida.

Navàs va ser pioner a la Catalunya Central

El projecte Stolpersteine, molt estès arreu d’Europa, té una clara tendència a l’alça a Catalunya. Pel que fa a la Catalunya Central, Navàs va ser el primer municipique va homenatjar els seus deportats amb aquest mètode l’any 2015. Anys després l’han seguit altres municipis de l’àmbit de Regió7, com Manresa, Igualada, Olesa de Montserrat, Súria, Puig-reig i Gironella, entre d’altres.