El Parlament aprova la llei perquè Torà i Biosca marxin de la Segarra i passin a formar part del Solsonès

Els plens dels dos municipis hauran de ratificar la decisió per majoria absoluta per fer efectiu el canvi territorial

Els diputats aplaudeixen després que el ple hagi aprovat la llei que permet segregar Torà i Biosca de la Segarra i incorporar els municipis al Solsonès

Els diputats aplaudeixen després que el ple hagi aprovat la llei que permet segregar Torà i Biosca de la Segarra i incorporar els municipis al Solsonès / ACN

ACN/Redacció

El Parlament ha aprovat aquest dimarts la proposició de llei que permetrà segregar Torà i Biosca de la Segarra per adherir-los al Solsonès. La proposta s'ha aprovat amb 111 vots a favor dels diputats del PSC, ERC, Junts, Ciutadans, la CUP, En Comú Podem i el PPC, mentre que Vox s'ha abstingut. El tràmit, que s'ha fet per lectura única, dona resposta a una reivindicació històrica per part dels municipis segarrencs, que fa més de dotze anys que reclamen el canvi territorial pels lligams històrics i socials que mantenen amb el Solsonès.

La decisió acordada al Parlament entrarà en vigor quan es ratifiqui als plens municipals de Torà i Biosca per majoria absoluta, tal com han pactat el PSC i Junts en una esmena transaccional. En aquest sentit, els alcaldes d'ambdós municipis han explicat a aquest diari que, una vegada es publiqui la llei al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), sotmetran la proposta a votació als seus respectius plens municipals, en els quals confien a obtenir un suport unànime de la resta de formacions o bé la majoria absoluta per fer efectiu el canvi territorial.

En el debat parlamentari, s'han rebutjat les dues esmenes presentades per ERC i la CUP que demanaven celebrar una consulta popular als municipis de Torà i Biosca abans d'aprovar la llei. Davant la declinació de la proposta, la diputada d'ERC Montserrat Fornells ha considerat que "hagués estat més democràtic donar l'oportunitat als veïns de poder decidir sobre el canvi d'adscripció comarcal". En la mateixa línia, la diputada de la CUP Montserrat Vinyets ha lamentat que alguns partits hagin rebutjat l'esmena "perquè tenen interessos pel que fa als còmputs electorals".

En resposta a les crítiques, el diputat del PSC Òscar Ordeig ha recordat que el canvi d'adscripció comarcal ha estat una petició reiterada des de fa anys pels successius governs municipals de Torà i Biosca. Per aquest motiu, ha posat en relleu que en aquest procediment "ha de prevaldre l'autonomia municipal". També hi ha coincidit Anna Feliu, en representació de Junts per Catalunya, que ha remarcat que "els acords previs certifiquen la voluntat dels municipis de canviar de comarca, de forma que la celebració d'una consulta ha d'estar en mans dels alcaldes".

Més de dotze anys de reivindicacions

Fa més de dotze anys que els municipis de Torà i Biosca van iniciar els tràmits per reclamar adherir-se al Solsonès amb l'objectiu de mantenir els diferents serveis que comparteixen amb la comarca. Un exemple és que el municipi de Biosca i diverses masies de Torà formen part de la Mancomunitat d'Abastament d'Aigua del Solsonès i de la regió sanitària de la Catalunya central.

El conflicte va sorgir l'any 2010, amb el projecte de la llei de vegueries, amb la qual quedarien obligats a rebre tots els serveis públics del seu àmbit territorial, la vegueria de Lleida. Aquest fet va portar als dos ajuntaments a aprovar per majoria absoluta i sense cap vot en contra el canvi d’adscripció comarcal. El Consell Comarcal del Solsonès també ho va fer. Finalment, la llei no es va arribar a aplicar i es va paralitzar el canvi de comarca. Tot i això, l’any 2014 els consistoris ho van reprendre enviant una sol·licitud al Govern espanyol per sotmetre a consulta popular el canvi comarcal. El Consell de Ministres, però, ho va anul·lar al·legant que les competències recauen en el Parlament de Catalunya.

Així, Torà i Biosca es van dirigir al Parlament per demanar la creació d’una llei que incorporés els municipis a la comarca del Solsonès. L’avenç més destacat es va produir l’any 2019, quan els batlles dels dos municipis van ser convidats a una Comissió d’Afers Institucionals per explicar el seu cas. En aquella sessió tots els portaveus dels grups que van intervenir van estar d’acord en el fet que es treballaria per fer efectiva la voluntat dels dos pobles. El procés, però, s'ha mantingut paralitzat fins ara, quan la proposició de llei ha reobert el debat al Parlament.