Jaume Subirà, exdirector de l'Orquestra Patinfanjàs: «Crec que les festes sempre són millors si les pots viure des de dins»

L’Orquestra Patinfanjàs va néixer l’any 1976 a mans de joves del poble que van aprendre música expressament per tocar a les festes de Solsona. Subirà toca la trompeta a la banda des que té deu anys i ha deixat la direcció aquest any després de complir-ne 22 al capdavant de l’orquestra. El seu pare, el difunt Joan Subirà, conegut també com a Joan de la Rossa, va ser el primer director.

Són molts anys dins la Patinfanjàs. Ha trobat a faltar viure alguna festa com a espectador?

Des del meu punt de vista, les festes sempre són millor si les pots viure des de dins, ballant, tocant o organitzant. Quan era molt petit vaig anar al ball de bastons i després vaig entrar directament a l’orquestra, no vaig fer cavallets. És veritat que et perds coses perquè sempre toquem en festes familiars, assenyalades. Però ho he viscut moltíssim, m’ho he passat molt bé.

Teniu alguna festa preferida?

És una pregunta difícil (riu). L’orquestra va néixer per Carnaval, per tant, és la seva prioritat. És com si em demanes si prefereixo el Gegant Vell o el Gegant Boig. He estat tocant darrere de l’un i de l’altre molts anys, els estimo els dos per igual.

Quina diferència hi ha entre ser només músic i ser director?

Com a músic tens la funció d’arribar, tocar i marxar. En canvi, com a director, has de vetllar pel tema organitzatiu: quines cançons tocarem, quan assajarem, qui podrà venir, etc. És una responsabilitat perquè vols que tot surti bé.

Què el va engrescar a ser-ho?

El 2001 es van celebrar els 25 anys de l’orquestra i els més grans van dir que plegarien després de l’aniversari. Algú s’havia de posar al davant si volíem que l’orquestra continués i jo, com que estudiava música i en aquell moment tenia més temps, m’hi vaig posar. No vam voler deixar morir l’orquestra en un moment on les coses estaven molt complicades.

Com s’encara el nou relleu? 

Volem fer un relleu amable. Farem un pas al costat perquè entri una generació nova, però seguirem al darrere per tot el que necessitin. Creiem que és important fer relleu ara per canviar la manera d’organitzar, deixar espai a altra gent i que es vegin cares noves al capdavant.

Ja heu pensat en algú?

Sí, el Pau Vilaseca, músic de l’orquestra, amb un equip format per l’Arnau Montraveta, l’Alba Feixas i el Pau Subirà, que és el meu fill. Inevitablement, sempre hi ha una cara més visible, però és important explicar que sempre s’és un equip amb qui es reparteixen les tasques.

Què li ha aportat aquesta experiència com a director?

Ho he sigut perquè ho sentia, perquè tenia ganes de ser-hi i perquè ho he viscut. Però alhora me n’he endut conèixer molta gent de diverses edats, amb qui segurament no hauríem coincidit i amb qui compartim més que només la música. Sobretot coincidir amb gent jove i aprendre sobre la seva visió més actual del món. Hem fet molta pinya.

Quin consell donaria al proper director?

Li diria que les tradicions que hi ha s’han d’entendre i mantenir, però també s’han de modernitzar, per mantenir-les vives, i aquesta seria la seva tasca. També que qui estigui al capdavant o tocant s’ho passi molt bé perquè la música, per molt que l’estudiïs, si no la gaudeixes no té sentit.

Com definiria l’Orquestra Patinfanjàs?

Com una orquestra no professional que està al servei del poble i que té la riquesa d’estar formada per gent de diverses edats.