La sequera redueix el nombre d’aus que arriben al Solsonès a l’hivern

Aquesta temporada el Grup de Natura del Solsonès ha comptabilitzat entorn d'un centenar d'exemplars

Un exemplar de corb marí vist a la comarca del Solsonès

Un exemplar de corb marí vist a la comarca del Solsonès / GNS

Xavi Moraleda

El Grup de Natura del Solsonès (GNS) va dur a terme el cap de setmana passat el cens simultani diürn d'aus aquàtiques hivernants que realitzen cada any amb el Cos d'Agents Rurals de la Generalitat. Els resultats han revelat que, a causa de l'actual estat de sequera, moltes espècies ja no es veuen atretes pels embassaments de la comarca, fet que ha causat una lleugera disminució d'exemplars vistos respecte a l'any passat, com va assegurar un membre del grup. En el cens van arribar a registrar la presència de poc més d’un centenar d’exemplars, una quantitat menor a la d’altres temporades.

Segons va traslladar un dels organitzadors del cens a Regió7, la comarca del Solsonès no és un indret amb una gran quantitat d'espècies aquàtiques hivernants «perquè hi ha poques zones extenses d’aigua». A aquest fet se li sumen els efectes de la sequera, que ha provocat una «disminució dràstica del nivell de l'aigua dels embassaments del Solsonès i d'altres petites basses». Tot i això, en algunes de les seves àrees van notificar que s'havia mantingut «un nivell acceptable i una bona conservació de l'hàbitat aquàtic» i, per tant, van poder observar diverses espècies en els entorns que estan millor conservats i que els proporcionen aliment i refugi.

Un altre factor important que influeix en la presència d'aus són «les temperatures i la climatologia». A causa del fred, certes zones dels «pantans i basses estan glaçades», fet que dificulta encara més, que els ocells aquàtics hivernants es quedin al territori del Solsonès. «A causa del fred, durant els mesos d'hivern, aquests exemplars solen migrar des de països del nord i centre d'Europa cap a països del sud», com ha explicat un membre del GNS, però la poca aigua i la reducció de zones adequades i disponibles per ells, fa que cada cop es quedin menys exemplars a la comarca.

Els espais on es van notificar més individus durant el cens van ser als pantans de Sant Ponç i la Llosa del Cavall, al petit embassament de l’Alzina de Riner, a les basses de la depuradora de Solsona i a la bassa de Marmí. En total, es van veure: 45 corbs marins grossos, 44 ànecs collverd, set bernats pescaires, dos cabussets, tres cabussons emplomallats, una xivita, una xivitona, un blauet, un rascló, una polla d’aigua i tres merles d’aigua. El GNS va destacar també l'observació de dues cercavores i una merla blava.

A més, un dia abans de realitzar el cens van dur a terme el comptatge d'ocells a les joques, és a dir, els llocs del pantà de Sant Ponç i la Llosa del cavall on habitualment dormen agrupats. Segons els membres del Grup de Natura del Solsonès, només es van veure exemplars en les seves zones de repòs i alimentació durant el dia, però no van poder determinar quins llocs i quina quantitat d'individus passen les nits en comunitat. Creuen que aquest fet també es podria deure a la sequera, que «ha fet baixar notablement el nivell d'aigua dels dos embassaments molt per sota de les joques habituals en els últims anys».

Com van explicar alguns dels participants del cens, aquesta activitat es duu a terme des del 2001 i l'han seguit fent fins ara. A més, van destacar la seva importància, ja que es coordina amb altres censos de la provincia de Lleida, del conjunt de Catalunya i també a escala europea.