Es descobreixen pintures murals del segle XVI al monestir de Sant Llorenç

Un cop s’acabi el procés de restauració a la sala es preveu fer-li un accés al Museu-Centre d’interpretació de la Vall de Lord

Procés de recuperació de les pintures de la Casa Prioral del monestir de Sant Llorenç

Procés de recuperació de les pintures de la Casa Prioral del monestir de Sant Llorenç / Cedida

Xavi Moraleda

Les obres de restauració de les capelles del Claustre i de les estances de l'antiga Casa Prioral del Monestir de Sant Llorenç de Morunys han tret a la llum unes pintures murals que daten del segle XVI i XVII. Aquest patrimoni històric i artístic restava amagat sota moltes capes de pintura que, amb el pas dels anys, es van anar dipositant a sobre. Les intervencions es van iniciar el passat mes de desembre i, en aquests moments, s'està recollint aquest projecte que va estar impulsat pel consistori de Sant Llorenç i la Generalitat, que hi ha col·laborat a través d'una subvenció. Un cop s'acabin les obres, la sala estigui ben condicionada i compti amb una bona il·luminació es preveu fer un accés al Museu-Centre d'interpretació de la Vall de Lord.

Com la restauradora del projecte, Cristina Martí, va assegurar a Regió7, en aquest moment l'equip es troba en procés de conèixer l'abast de les pintures i quina és la superfície de parets i sostre que les contenen. El següent pas, com va apuntar, serà fer una fotogrametria de l'espai en imatge 3D, que mostrarà com era la sala abans que es facin les intervencions que s'han fet al llarg dels anys. Tot i això, va explicar que part de les pintures s'han perdut a causa d'obres anteriors que es van fer a l'espai.

Durant el passat novembre es van començar a fer algunes accions al primer pis de la casa prioral del monestir i llavors l’equip de restauració va descobrir que ja s’hi havien fet incisions a l’espai. D’aquesta manera, comptaven amb indicis de què les seves parets contenien pintures. A més, quan hi impactava «llum rasant es percebia una diferència de textures» a la paret, un altre signe del mateix fenomen, com va advertir Cristina Martí.

Un dels principals riscos del procés de recuperació d’aquestes pintures en sec ha estat causat «per totes les capes de pintura que tenen a sobre, que fan difícil saber quan s’arriba a la policromia original». A més, se li suma el factor de la humitat que hi ha a l’espai, que fa que «l’estat de la pintura se’n pugui ressentir».

El projecte s’ha emprès des d’una perspectiva interdisciplinària i també ha comptat amb l’estudi del vessant històric de la mà de Jaume Adam, qui ha estudiat la sala des de fa anys. L’interessat en la història ha estat assessorant l’equip en la datació de les diverses marques o incisions que mostren les parets i les pintures, per així fer una radiografia més exhaustiva de la seva evolució.