L'escalfament global farà que creixin arbres en cotes més altes del Pirineu

Un estudi revela que aquest fenomen causarà un increment del risc d'incendi en els boscos de muntanya del territori

Boscos nevats del Port del Comte, al Solsonès nord

Boscos nevats del Port del Comte, al Solsonès nord / Arxiu/Jaume Ribo

L'escalfament global provocarà que els arbres siguin cada cop més alts. Aquest fenomen serà causat pel fet que cada cop més s'aniran eliminant les seves limitacions de creixement en ecosistemes forestals de muntanya, com el dels Pirineus. Així ho determina un estudi impulsat per la Universitat de Lleida (UdL) i la Universitat de Saragossa (UNIZAR), que defensa que amb el pas dels anys i la progressiva pujada de temperatures els arbres es podran desenvolupar plenament en cotes més elevades de les que ho fan actualment. Segons els professionals que han participat en el projecte, aquests canvis comportarien un augment de la biomassa als boscos i, per tant, un increment del risc d'incendi.

«Actualment, als Pirineus, a partir dels 1.500 metres d'altitud els arbres comencen a ser menys alts, fins que arriba un punt en el qual ja no en trobem», tot i que aquesta situació es preveu que canviï en els pròxims anys, com apunta un dels autors de l'estudi i investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), Pere Gelabert. La investigació s'ha emmarcat en les principals serralades europees, els Pirineus, els Alps, els Carpats i el Caucas i ha revelat un patró que evidencia un decreixement sobtat de l'alçària de l'arbrat a partir de certa cota. Un punt que coincideix amb l'inici de les condicions desfavorables pel seu creixement vegetatiu, és a dir, on hi ha temperatures més fredes.

Canvi en la tendència de creixement

L'equip s'ha basat en dades del Global Ecosystem Dynamics Investigation (GEDI), una missió de la NASA per mesurar l'alçària de l'arbrat a escala global, per avaluar quina serà la limitació del creixement dels arbres en dos possibles escenaris causats pel canvi climàtic: un de més conservador i un altre de més pessimista. En tots dos casos, els resultats fan preveure variacions en els límits arboris, és a dir, l'altitud màxima a la qual els arbres creixen sense problemes. Es preveu que aquest llindar d'altitud comenci a ascendir de la cota actual entre els anys 2080 i 2100.

Els resultats de la recerca prediuen que aquest augment del llindar de creixement causarà que els arbres no comencin a ser menys alts a partir dels 1.500 metres d'altitud, sinó que seguiran ascendint sense limitacions a cotes més altes. Concretament, les previsions més conservadores situen l'increment entre un 60% i un 65% i les més pessimistes, entre un 70% i un 100%.

El paper de les pluges

En tres de les quatre serralades analitzades, els Alps, els Carpats i les muntanyes del Caucas, la disminució de l'alçada màxima dels arbres amb l'altitud es deu principalment a limitacions tèrmiques. Als Pirineus, en canvi, sembla estar més influenciada per les precipitacions donat que el clima mediterrani està caracteritzat per una marcada sequera estival. "Tot i això, l'altitud encara és un bon indicador de la relació entre el clima i el desenvolupament de l'alçada dels arbres i es pot utilitzar globalment", segons recullen les conclusions.