Ens podran fer vigilància biomètrica? La UE ens desvela la normativa

La intel·ligència artificial (IA) ens està portant a tots molt mals de cap. Segons el seu ús, pot ser molt beneficiós, però també molt nociu. La IA és una eina molt poderosa i que està duent a diversos mitjans, empreses, etc. als tribunals per lluitar a favor o en contra d'ella, segons cada cas. Per això, és important fer-ne una bona regulació normativa i això és el que s'està duent a terme. El passat 8 de desembre, la Unió Europea va segellar la primera regulació integral de la IA; aquest acord polític va ser descrit pels negociadors com una fita "històrica". Tot i això, la societat civil adverteix sobre els seus perills, perquè hi ha molts punts tècnics encara per polir.

Un mes després, i amb la llei encara sense tancar, el setmanari 'Politico' ha accedit a un document intern que permetria un ús "irresponsable i desproporcionat" de tecnologia d'identificació biomètrica com a reconeixement facial. L'eurodiputada alemanya Svenja Hahn ha denunciat que aquesta llacuna —que no apareixia a l'acord original— suposa un "atac als drets civils (...) com només coneixem d'estats autoritaris com la Xina".

El text jurídic redactat el 22 de desembre per la presidència espanyola del Consell de la UE va establir la prohibició dels sistemes de vigilància biomètrica en temps real. Tot i això, va obrir la porta a excepcions perquè policia i exèrcit puguin utilitzar aquesta controvertida tecnologia —mitjançant autorització legal— per prevenir amenaces com terrorisme, assassinat o violació.

L'altra cara de la intel·ligència artificial: la Fiscalia investiga el noi detingut a Súria per produir pornografia

Segons ha explicat Hahn, els retocs d'última hora de la regulació europea permetran a les forces de l'ordre utilitzar aquesta perillosa tecnologia "en enregistraments de vídeo (preexistents) sense l'aprovació d'un jutge, anant més enllà del que han acordat les tres institucions de la UE".

Pressió policial

El document filtrat, a què El Periódico de Catalunya, del Grup Premsa Ibèrica, ha tingut accés, apunta que només caldria el vistiplau d'una autoritat administrativa. Això agilitzaria l'ús de sistemes d'identificació mitjançant el rastreig de dades biomètriques, a través de diversos patrons físics, únics, en cada persona, com l'empremta dactilar, l'iris o els trets facials.

"Hem sentit que el canvi va ser fortament pressionat per representants de les forces de l'ordre, especialment de França", explica Ella Jakubowska, assessora sènior de polítiques de la plataforma European Digital Rights. "Sembla que els governs dels estats membres de la UE van argumentar que l'acord sobre reconeixement facial retrospectiu hauria estat encara més restrictiu que l'acord sobre el reconeixement facial en temps real i els impediria fer el seu treball policial quotidià, per la qual cosa no podien acceptar-ho".

"No hi té cabuda en democràcia"

Els negociadors europeus fa setmanes que redacten la lletra petita de la nova i celebrada normativa. Aquest divendres, els representants de la Comissió Europea, del Parlament Europeu i dels estats membres es tornaran a reunir per debatre quines obligacions s'imposen als sistemes d'IA considerats d'"alt risc", com ara el reconeixement facial. Tot i que l'Eurocambra va demanar la seva prohibició total, els governs dels 27 estats membres van aconseguir rebaixar les exigències.

"Les pràctiques biomètriques de vigilància massiva són propenses a errors i arriscades pel seu disseny, i no tenen cabuda en una societat democràtica"

Ha reiterat el moviment civil ReclaimYourFace, que denuncia un debilitament de les proteccions a la privadesa.

El setembre de l'any passat, més d'un centenar d'organitzacions europees van denunciar que l'ús d'IA per controlar la immigració a les fronteres de la UE "es dirigeix de manera desproporcionada a comunitats ja marginades, soscava els drets legals i processals i permet la vigilància massiva".

Està previst que els governs de la UE rebin el text final de la llei de la IA dimecres que ve, 24 de gener, amb el propòsit d'aprovar-la el 2 de febrer. Així i tot, l'acord haurà de passar pel Parlament per ser ratificat i els legisladors tenen una última oportunitat per presentar esmenes.