L’R4 de Renfe ha patit fins a l’abril una incidència rellevant cada quatre dies

Els problemes del primer quadrimestre al conjunt de Rodalies superen els registres mitjans dels dos anys anteriors, amb gairebé la meitat dels successos vinculats amb la infraestructura que gestiona Adif

Descarrilament d'un tren a Vacarisses per una esllavissada, el 3 de març passat

Descarrilament d'un tren a Vacarisses per una esllavissada, el 3 de març passat / ARXIU/OSCAR BAYONA

Carlos Márquez/David Bricollé

La línia de Rodalies Renfe que connecta el Bages amb Barcelona passant pel Vallès i acabant posteriorment al Penedès ha registrat de mitjana en el que portem d’any una incidència important cada quatre dies. És a dir, una anomalia que provoca afectacions i retards rellevants en el servei. De fet, aquesta línia, l’R4, és de la xarxa de Rodalies de Catalunya la cinquena que de gener a abril ha tingut un nombre més alt d’aquestes incidències: 31 en total en 121 dies.

I és que en els quatre primers mesos del 2024, el sistema ferroviari català ha acumulat en conjunt un total de 373 incidències, el que suposa de mitjana tres al dia a tota la xarxa.

En cas de mantenir-se aquest ritme, se superaran de llarg les dades globals del 2022 i el 2023, quan Rodalies de Catalunya va arribar a la xifra de 831 i 808 incidències, respectivament. Traslladat a quadrimestres en surten unes 270, molt per sota de les 373 registrades entre el gener i el maig del present exercici.

L’altra línia que fa el seu servei a les comarques de l’àrea d’influència de Regió7, l’R3 (que connecta la Cerdanya amb Barcelona passant per Ripoll, Vic i Granollers) encara ha superat el ramal bagenc, ja que hi ha hagut una incidència més en aquest primer període de l’any (32 en total).

Un descarrilament al març

Cal recordar que, en el cas de l’R4, dins d’aquest període al qual corresponen aquestes dades hi ha hagut, per exemple, el descarrilament d’un tren a Vacarisses a causa d'una esllavissada provocada per les pluges, el diumenge 3 de març. Aquell incident es va produir a tres quilòmetres del punt on el 2018 va haver-hi un accident similar que va saldar-se amb una víctima mortal. En el comboi afectat ara fa dos mesos hi anaven 37 viatgers i cap d'ells va resultar ferit. Van ser evacuats de la zona amb un transbordament a un altre tren situat en paral·lel i van continuar el viatge en sentit Barcelona. Tanmateix, el servei no es va normalitzar completament fins al cap d’unes 24 hores després de l’incident.

Pel que fa a l’R3, va tancar aquest quadrimestre amb una d’aquestes incidències rellevants. Tot just fa una setmana, l’últim dia d’abril, la circulació ferroviària hi va quedar tallada durant unes hores en el tram entre Manlleu i Ripoll, després que a primera hora del matí hi hagués caigut un arbre, la qual cosa va obligar a gestionar un servei alternatiu per carretera durant el temps que va durar la incidència.

Causes diverses

Si s’analitza el detall, els problemes en la infraestructura (182) suposen gairebé el 50% del total (48,8%, per ser exactes). Parlem d’incidències imputables a Adif, el gestor públic ferroviari, cosí germà però una mica llunyà de Renfe, i tenen a veure, sobretot, amb els problemes amb la catenària i la pèrdua d’alimentació elèctrica que deixa el tren inservible a les vies. En el traspàs de Rodalies al Govern, se suposa que Adif farà un pas enrere perquè Ifercat, l’empresa pública catalana que ja s’encarrega de l’esquelet de l’L9 de metro, agafi el relleu.

Els segueixen les incidències definides com a indirectes, que tant poden ser accions vandàliques, que no són poques, com la presència d’arbres caiguts sobre les vies. Línies com l’R3, d’una sola via, pateixen sobre manera aquest tipus de problemes, ja que com que no disposen de dos passadissos, la circulació queda absolutament detinguda fins que la situació estigui resolta. Rodalies va registrar, al llarg del 2023, un tren apedregat i sis assalts de grafiters cada dia.

El quadrimestre també ha deixat 47 incidències relacionades amb els trens, o millor dit, amb l’absència de trens. La dificultat de quadrar torns i que sempre hi hagi maquinistes disponibles genera problemes en el sistema. Renfe continua formant conductors, però passa que no sempre decideixen quedar-se a Catalunya, la comunitat que concentra el 60% dels atropellaments de tota la xarxa ferroviària estatal. Hi ha treballadors que han arribat a acumular fins a 13 atropellaments.

Robatoris de coure

La quarta causa que més es repeteix és el robatori de cable. També en això Catalunya és tràgicament capdavantera amb el 42% de totes les sostraccions de coure de tota la malla ferroviària de l’Estat. El 2023 es van produir 151 robatoris o intents de robatori de cable, especialment coure, a Catalunya, davant els 70 que es van comptabilitzar el 2022. La província més afectada va ser Barcelona, amb 105 successos per 36 en tot el 2022. Mentre que a la resta d’Espanya les sostraccions van caure un 7,4%, a Catalunya es van registrar més del doble de robatoris.

Pel que fa a la localització dels problemes viscuts, el 42,7% es van quedar dins de l’àrea metropolitana de Barcelona.

L’anàlisi per línies ajuda a definir millor quines zones són les que més pateixen. Així, en el global de tot Catalunya, l’R15 (de Barcelona a Riba-roja d’Ebre) té el dubtós honor de ser la línia més problemàtica (37 incidències en el primer quadrimestre), seguida de l’R16 (BCN-Tortosa/Ulldecona) amb 34 complicacions. Dins de l’AMB, la palma se l’emporten l’R3 i l’R4 amb més de 30 problemes entre el gener i el febrer.

La consellera Ester Capella deia divendres passat a Lloret que la notícia a Rodalies és que no passi res dolent. En els quatre primers mesos, això ha passat en 35 ocasions, els dies en què no s’ha notificat cap incidència. Crida l’atenció l’abril, amb només dos dies de tranquil·litat.

A la Generalitat li semblarà una xifra inacceptable que justifica que la gestió total del sistema deixi d’estar en mans del Ministeri de Transports, però a ulls de Renfe, si es té en compte que cada any es produeixen 300.000 circulacions de trens a Catalunya, les incidències i els seus efectes col·laterals suposen, segons l’operador, una puntualitat de gairebé el 93%. Al mig, els usuaris. No hi ha dubte que a les xarxes socials comparteixen la seva fúria. Però les enquestes a viatgers no destil·len un odi equivalent. Segons un sondeig del RACC del febrer passat, Renfe obté un 5,5 i es queda a només quatre dècimes de FGC.

Subscriu-te per seguir llegint