Menys de dues setmanes i només dos partits de preparació més: el primer, aquest vespre a la pista de l'Osca, a partir de les vuit. És el que li queda per davant a l'ICL Manresa abans de l'inici oficial del curs, el diumenge 1 d'octubre, al Nou Congost, davant el Càceres. Una estrena per a la qual l'equip s'està preparant a consciència: la càrrega física d'aquests dies és màxima per tal d'arribar al debut a la lliga a tota màquina.
«En algunes coses estem per sobre del que m'esperava», assegurava diumenge l'entrenador de l'ICL, Aleix Duran. «En altres, m'agradaria que estiguéssim millor, però ho atribueixo a la càrrega física. Volem fer un joc que requereix estar fresc. I és contradictori fer aquest joc quan estàs cansat», admetia el tècnic.
Diumenge, en l'estrena davant l'afició, contra el Barça B, ja es van anar veient trets característics del nou ICL. Era el quart partit de preparació i l'equip ja anava dibuixant les línies mestres de la temporada: un paper important dels pivots i velocitat per fer transicions, una manera d'anotar fàcil i d'oferir espectacle al públic.
«Quan l'equip estigui fresc, podrà fer més estona coses que hem fet molt bé, com per exemple córrer. Quan hem corregut, hem estat difícils de parar», destacava Aleix Duran. De fet, els millors moments de l'ICL contra el filial blaugrana es van veure quan l'equip va poder jugar en transició, i va anotar en contraatac.
I és que les característiques de molts dels jugadors llueixen més quan l'ICL pot córrer. És el cas del nou base, el lituà Jokubas Gintvainis, de l'escorta danès Gabriel Lundberg o de l'ala nord-americà Noah Allen. Jugadors que se senten còmodes a camp obert, on poden explotar el seu físic.Pivots 'disfressats' de base
Fins i tot els pivots de l'equip se senten còmodes quan poden córrer: Jordi Trias i Ashley Hamilton, consolidats com a titulars, demostren capacitat, fins i tot, per actuar de base en moments determinats. «Tots dos poden sortir botant i es passen la pilota entre ells. És difícil de defensar», analitzava Duran sobre la parella de pivots que formen el gironí i el britànic.
«Quan vam fitxar Hamilton, teníem clar que les seves característiques s'ajustaven a en Jordi. Crèiem que podien tenir bona connexió perquè juguen de manera diferent que altres pivots», va continuar detallant el tècnic del conjunt manresà.
«La superioritat de Trias no és tant física com de visió de joc, de veure la passada que toca», destacava Duran. «Sembla que treu molt avantatge, però ho fa amb una passada. Hamilton sí que és un jugador potent, que pot jugar de cara i d'esquena. Això el fa molt difícil de defensar. Sempre té un avantatge. I també passa bé la pilota».Un joc interior complementari
De fet, la bateria de pivots de l'ICL és molt complementària: Jordi Trias aporta lucidesa i comprensió del joc; Ashley Hamilton, força i anotació; Sakho és tot físic i intimida; i Javi Mugica té coneixement de la competició i bon canell des de fora. A ells se'ls hauria de sumar l'egipci Ahmed Kalaf, amb il·lusió i qualitat, però encara pendent del seu futur.
Fitxat com a pal de paller, com a vigent MVP de la competició, Trias té la missió de liderar l'equip a la pista. Però Duran no el vol carregar de responsabilitat: «En Jordi ens genera molt joc i hem de generar coses al seu voltant, però no en volem abusar per no dependre d'ell. Però ell i Hamilton ens han de generar molt joc».
Diumenge, davant el Barça B, per exemple, Gintvainis i Lundberg van assumir responsabilitat en moments complicats: 12 punts del lituà, amb dos triples espectaculars, i 16 punts del danès, vital al tram final.
