El Lluçanès aprova els estatuts de la mancomunitat que farà la transició cap al nou Consell Comarcal

Les vuit poblacions que finalment integraran dins la Catalunya central la nova comarca del Lluçanès (tots ells d’Osona) han donat llum verd als estatuts de la Mancomunitat de Municipis del Lluçanès, l’organisme de caràcter transitori que serà l'encarregat de representar i gestionar els interessos de la nova demarcació fins que, després de les eleccions municipals del 2027, es voti el primer Consell Comarcal.

En una assemblea celebrada aquest dimarts al vespre, regidors dels vuit Ajuntaments (44 d’un total de 56) han aprovat aquests estatuts, que ara han d’acabar de superar dos tràmits més per ser definitius, tot i que el pas que ara s’ha fet els deixa ja amb el camí obert. D’entrada, se n’haurà de fer un període de 30 dies d’exposició pública, després dels quals els haurà d’aprovar el ple municipal de cadascun dels vuit consistoris perquè ja esdevinguin ferms i definitius.

D’aquesta manera, segons ha explicat Jordi Bruch, alcalde de Prats de Lluçanès (capital de la comarca) i president de la comissió que s’ha encarregat de redactar els nous estatuts, la previsió és que aquests ja siguin oficials el mes de maig, i que el juny la Mancomunitat de Municipis del Lluçanès ja estigui formalment constituïda. En aquell moment no serà, però, un organisme actiu, ja que serà a partir de llavors que se n’haurà d’anar definint l’estructura, «que haurà de tenir com a mínim una presidència i vicepresidència, una gerència i una secretaria», i tot seguit o en paral·lel definir i concretar quines tasques durà a terme. «Farem un sondeig sobre quins serveis es volen i es poden prestar de manera mancomunada i, en conseqüència, caldrà veure i gestionar quines competències s’assumeixen i se subroguen d’aquests serveis que es concretin i que ara estan prestant els corresponents Consells Comarcals», ha detallat l’alcalde de Prats.

Jordi Bruch valorava molt positivament aquest nou pas endavant per donar cos administratiu a una comarca que es va formalitzant, tot i que ha quedat 8 dels 9 municipis amb què el Parlament la va aprovar, després de la sortida de l’únic que hi havia del Bages, el de Sant Feliu Sasserra (que es va reintegrar a aquesta comarca).

Aquest pas que ara s’està acabant de culminar (el de la creació de la mancomunitat) es va iniciar el mes de juliol (un cop constituïts els nous ajuntaments després de les eleccions municipals) amb la creació d’una comissió, que va comptar amb la participació de dos regidors de cada consistori, per a la redacció dels estatuts. Un cop elaborats, segons ha explicat Bruch, se’n va fer una consulta a la direcció general d’Administració Local de la Generalitat perquè els validessin, «s’hi van fer alguns ajustos» i finalment aquest dimarts s’han sotmès a votació i han estat aprovats pels regidors dels vuit Ajuntaments.

A la Mancomunitat de Municipis del Lluçanès li correspondrà amb caràcter transitori la representació i gestió dels interessos de la nova estructura territorial. En aquest període de transició, els serveis a la ciutadania queden garantits a través del consell comarcal d’origen, en aquest cas tots els municipis depenen del d’Osona, fins a fer-ne efectiu el traspàs a la nova comarca.

El Govern de la Generalitat es va comprometre a dotar aquest òrgan dels recursos econòmics necessaris per al seu funcionament. En aquest sentit, les futures lleis de pressupostos corresponents als exercicis 2024 a 2027 han d’incorporar una previsió relativa a l’assignació a la mancomunitat per garantir que disposi dels recursos necessaris per treballar en la implementació de la comarca. Una vegada constituït el Consell Comarcal, després de la celebració de les eleccions municipals del 2027, es dissoldrà la mancomunitat.

Cal recordar que, quan es va començar a treballar per la creació de la nova comarca, es preveia que aquesta la formessin un total de tretze municipis, un dels quals del Bages, Sant Feliu, i un altre del Berguedà, Santa Maria de Merlès. Però en la consulta popular que es va celebrar el 2015 ja va quedar clar que no tots hi estaven d’acord. Finalment, el 3 de maig passat el Parlament de Catalunya va aprovar la llei que donava sortida a la comarca número 43 de Catalunya amb nou municipis. El Lluçanès naixia entre els aplaudiments dels grups parlamentaris que hi van donar suport (tots excepte PSC, PP, Cs i VOX), i dels vuit municipis que l’integren: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Martí d’Albars i Sobremunt, fins aleshores tots ells integrats a la comarca d’Osona. També hi havia, com es deia, Sant Feliu Sasserra, però aquest municipi s’acabaria despenjant del projecte el juliol, quan el nou govern entrant després de les eleccions municipals del maig (Ara Sant Feliu), va aprovar per ple la sortida del Lluçanès, on tan sols havia estat dos mesos, per tornar-se a integrar al Bages.