El dibuixant berguedà Kap, entre els guanyadors dels premis LiberPress 2017

Els guardons busquen reconèixer la tasca de persones i associacions d'arreu del món que lluiten per la defensa dels drets humans i les llibertats

27.09.2017 | 18:48
El berguedà Jaume Capdevila.

L'associació LiberPress ha donat a conèixer els guanyadors dels premis que volen ser un reconeixement a la solidaritat i a la defensa dels drets humans per part de personalitats i entitats d'arreu del món.

En l'edició d'enguany, destaquen noms com el dibuixant berguedà d'humor i col·laborador de Regió7 Kap pel seu compromís amb la llibertat d'expressió; l'escriptor Bernardo Atxaga per escriure des de l'"honestedat" sobre temes com el terrorisme o la Guerra Civil; el director de cinema Paolo Bianchini pel seu treball de defensa dels nens més desfavorits i la cantant grega Maria Farantouri pel seu compromís amb els drets humans. Pel que fa a associacions, enguany es reconeix el treball del moviment feminista Femen que comparteix guardó amb representants del poble yazidita, una minoria religiosa molt perseguida. També es reconeix la trajectòria de Greenpeace i de Pallassos sense Fronteres. La cerimònia del lliurament d'aquests premis honorífics, que arriben a la 19a edició, serà el 6 d'octubre a l'Auditori de Girona.

Els premis LiberPress arriben a la 19a edició mantenint la voluntat d'obrir un espai de debat sobre el paper dels mitjans de comunicació a la societat i al mateix temps reconèixer aquelles persones i entitats que són un "exemple" per la seva defensa dels drets humans, la solidaritat i les llibertats. Així ho ha recordat el president de l'associació, Carles Mc Cragh.

Aquest dimecres s'han donat a conèixer els guardonats. El Premi LiberPress és per al dibuixant d'humor i caricaturista, Jaume Capdevila, Kap. Actualment publica les seves vinyetes a 'La Vanguardia', 'El Mundo Deportivo' i a 'El Triangle, entre d'altres, així com a revistes estrangeres. Destaca pel seu humor "càustic, rebel i satíric" i el premi vol reconèixer també la seva feina per recuperar el treball d'antics ninotaires catalans.

El Premi Memorial LiberPress vol recordar la figura de Salvador Puig Antich (1948-1973), torturat i condemnat a mort per un consell de guerra militar, víctima d'un judici irregular i sense garanties. Va ser l'última persona executada amb garrot vil a la presó Model de Barcelona. Enguany coincideix amb el tancament del centre penitenciari i vol ser un reconeixement a la lluita obrera per fer caure un estat dictatorial.

Pel que fa al LiberPress Catalunya, enguany és per al moviment ucraïnès feminista, Femen, que va néixer l'any 2008 i que ha estès les seves lluites a nivell internacional. Els seus integrants, que són gairebé només dones, es manifesten despullant-se davant el que consideren el totalitarisme i la hipocresia del poder i contra el masclisme, l'explotació de la dona o la pena de mort, entre d'altres. Comparteixen el premi amb representants del poble yazidita, per la "persecució i patiments soferts durant tota la seva història com a minoria religiosa de l'Orient Mitjà, especialment en els darrers anys, en els quals s´ha produït un veritable genocidi" a mans del DAESH. Recollirà el premi Farida Abbas, víctima d'aquest horror i utilitzada com a esclava sexual fins que va aconseguir escapar-se. Ara treballa per la memòria del seu poble, la pau i perquè es faci justícia.

En la categoria de Cançó, el Premi LiberPress és per a Maria Farantouri (Atenes, 1947), una cantant i activista política i cultural. El seu treball destaca per haver combinat la "contundència de la denúncia amb la bellesa de la poesia i participar activament en la lluita per la consecució de la democràcia, les llibertats i el respecte als drets humans".

El LiberPress Cinema és per al director italià Paolo Bianchini, per la seva " extraordinària carrera cinematogràfica, dedicada en gran part al cinema social i de compromís, per la seva defensa i visió del món de la infància i l´adolescència a través del cine". Actualment, junt amb el seu fill, treballa a presons italianes amb una websèrie de la televisió pública sobre la reinserció dels joves.

I en la categoria de Literatura, enguany es guardona l'escriptor basc Bernardo Atxaga, autor de novel·les, contes, poesia i assaig feta "amb originalitat, riquesa, sensibilitat i enginy, en la qual ha tractat amb tendresa i duresa alhora temes com la Guerra Civil, ETA, la transició democràtica i la vida rural al País Basc.

D'altra banda, el premi Camins és per a Roser Rosés Senabre (Barcelona, 1926), qui amb més de 90 anys és voluntària al Museu d'Història de Catalunya, on forma part del Consell de Savis, per explicar les seves vivències. Quan era petita, els seus pares la van enviar a la URSS per protegir-la dels perills de la Guerra Civil. Quan va poder tornar a Barcelona, després de passar també per Mèxic, es va trobar amb la misèria i la postguerra. És autora del llibre 'Trenes tallades' (Edicions Cal·lígraf), on recull el seu periple a Rússia.

Reconeixement a Greenpeace i Pallassos sense Fronteres


El Premi LiberPress Associacions reconeix el treball de Pallassos sense Fronteres, fundada a Barcelona el 1993 i d'àmbit internacional especialment en zones de conflictes, desastres naturals o situacions d'exclusió social amb la comicitat i l'humor com a principal eina.

Una altra associació molt coneguda que rebrà enguany el premi LiVerdPress és Greenpeace, una ONG fundada el 1971 a Vancouver, Canadà. El premi vol reconèixer la seva lluita per defensar el medi ambient i els animals d'arreu del planeta fins a llocs remots. Una tasca " immensa, independent, valenta, perillosa i valuosíssima".

La cerimònia, el 6 d'octubre

Els premis, que són honorífics i no tenen dotació econòmica, compten amb el suport de la Diputació de Girona. Es lliuraran el pròxim 6 d'octubre a l'Auditori de la ciutat. El president de la corporació, Pere Vila, ha destacat que aquests són uns premis marcats per l'"excel·lència" que contribueixen a projectar Girona al món perquè guardonen persones de primer nivell.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 

Cultures

Balagueró sedueix i torba però no convenç

El cineasta és un especialista a recrear atmosferes malsanes però en aquesta ocasió s'ha perdut...

El museu de Solsona mostra els treballs que Puig i Cadafalch va fer a la catedral

El museu de Solsona mostra els treballs que Puig i Cadafalch va fer a la catedral

L'arquitecte va dissenyar el baldaquí, el pedestal i el tron de la Mare de Déu del Claustre i va...

L'escriptor Raül Garrigasait conversarà a Solsona amb els lectors d'«Els estranys»

L'escriptor Raül Garrigasait conversarà a Solsona amb els lectors d'«Els estranys»

L'autor solsoní va debutar en la literatura amb aquesta obra mereixedora del Premi Llibreter...

Enllaços recomanats: Premis cinema