Sabrem mai qui és en Lluís, nom fictici de l'home que va treure 100.000 euros de la seva butxaca per comprar les urnes del referèndum? La igualadina Laia Vicens va assegurar que «per part meva, no se sabrà mai», en la sessió del cicle «Pessics de vida» que, el dimecres al vespre, va tenir a ella i Xavier Tedó per protagonistes, entrevistats per la navarclina Carmina Oliveras.

Els dos periodistes van omplir la sala d'actes del Casino en una trobada que l'atzar va voler més especial del que ja es presentava: els autors del llibre Operació urnes van ser a Manresa dos dies després que la seva obra es convertís en el títol de no-ficció més venut per Sant Jordi. De moment, ja n'han dispensat 40.000.

En ser preguntada per quin és el seu passatge favorit del llibre -en el qual narren com es van adquirir els contenidors de plàstic a la Xina i es van amagar a la Catalunya nord abans d'entrar clandestinament a Catalunya-, Vicens va relatar com la casualitat va jugar un paper rellevant en la redacció del volum.

«La meva història preferida és la del poble de Vilarodona, al costat de Valls», va explicar: «Allí van dur les urnes a l'església i van fer el recompte mentre el capellà deia missa. Amb el Xavi, vam pensar que havíem d'incloure-ho al llibre, però van anar passant els dies fins que, el 18 d'octubre, vaig anar a cobrir la manifestació de la Diagonal de protesta per l'empresonament dels Jordis, aquella en què es van encendre espelmes al mig del carrer i en va quedar el rastre fins l'endemà. En un moment de la nit, em vaig apropar a un grup de iaies que estaven tristes pel tema dels Jordis i em van explicar que havien vingut de Vilarodona. No m'ho podia creure!».

Vicens va aprofitar l'avinentesa per demanar-los si sabien qui havia entrat l'urna a l'església. «L'home, quan hi vaig contactar, em va dir que estava molest amb el diari Ara, on treballem el Xavi i jo, perquè l'octubre es va negar a publicar l'anunci oficial del referèndum. El vaig trucar al cap de tres setmanes, em va dir que s'havien informat sobre mi i accedien a explicar-me la història».

Així, amb perseverança i algun cop de sort, es va anar construïnt un llibre que «és un homenatge a les dues o tres mil persones que van formar la xarxa del referèndum». Tot va començar amb un article de l'1 d'octubre que es va convertir en el més vist de l'edició digital de l'Ara -360.000 visites- i una trucada del tal Lluís per saber com havien sabut tot allò que explicaven. A partir d'aquí, Vicens i Tedó van tenir accés a molts rostres anònims d'una operació complexa, fins al punt que «Puigdemont no va conèixer el Lluís fins fa poc». El llibre, van apuntar els autors, tindrà una segona edició amb més dades i històries.