Civil War: La pel·lícula que proposa alguns dels moments més impactants que s’han vist últimament en una pantalla

Alex Garland es va donar a conèixer com a guionista habitual de les pel·lícules més aconseguides de Danny Boyle, però el millor estava per arribar. Ha estat com a director que realment ha donat la justa mesura del seu talent i s’ha convertit en un dels grans noms del cinema dels darrers anys. El seu debut, Ex Machina, es va tornar de culte instantani gràcies a la seva relectura del mite de Frankenstein i el seu segon treball, Aniquilación, és ras i curt una de les grans pel·lícules de ciència-ficció de la dècada passada, amb una immensa Natalie Portman. El tercer, Men, era més irregular perquè el seu relat es feia massa obvi, però ho va compensar estrenant a HBO la seva primera i extraordinària sèrie, Devs, on reincidia en alguns dels seus temes recurrents. Però, malgrat aquest full de serveis, de nou el millor estava per arribar.

Civil War, que s’estrena avui als cinemes després de convertir-se en un dels títols més esperats de la temporada, és la seva millor pel·lícula i la demostració que es pot interpel·lar l’espectador amb un material arriscat i controvertit sense morir en l’intent. Aquesta faula política ofereix alguns dels moments més impactants que s’han vist últimament en una pantalla i convida a fer una reflexió, tan incòmoda com pertinent, sobre el món que ens hem deixat construir. I tot plegat sense caure en discursos fàcils, dosificant molt bé els punts d’inflexió de la història i en menys de dues hores. Un miracle.

Com el seu títol indica, el film de Garland se situa en un futur proper en què Amèrica viu immersa en una sagnant guerra civil. Informacions fiables apunten que els rebels són a punt d’assaltar la Casa Blanca per derrocar el President i fer-se amb el control del país. Un grup de reporters de diferents edats s’embarquen en un perillós viatge per carretera per poder arribar a Washington abans que els rebels i poder documentar un esdeveniments que poden canviar el curs de la història. Però el trajecte, a més d’estar ple de perills, els aboca a prendre decisions molt dures que els emmirallaran a la seva pròpia moralitat. Garland construeix un relat sense concessions, ple de referències al nostre present, en què es fa inevitable sentir que ja vivim algunes de les realitats que mostra. També és un exercici visual aclaparador que juga molt bé amb els esclats de violència i ens condueix per disjuntives realment terrorífiques.

El repartiment és esplèndid i està encapçalat per Kirsten Dunst. Al seu costat també hi ha noms com Jefferson White, Wagner Moura, Nick Offerman, Cailee Spaeny (protagonista de l’esperada Alien: Romulus), Stephen McKinley Henderson, Evan Lai i Nelson Lee.