L'erupció del Vesubi que va sepultar Pompeia l'any 79 d.C. podria haver passat dos mesos després del que marca la tradició literària, a la fi del mes de novembre i no pas a finals d'agost, segons revelen els últims estudis sobre la població del poble romà.
En el moment de morir, les víctimes vestien peces de llana, un vestuari que sembla inadequat de portar un 24 d'agost, dia en què Plini el Jove, que va veure l'erupció des de l'altre costat del Golf de Nàpols, va situar el succés: "el novè dia abans de les calendes de setembre".
A més, a l'escenari de l'erupció s'han trobat diverses magranes, una fruita més pròpia del mes de novembre que no pas de l'agost i que torna a posar en qüestió el relat de Plini, que narra l'erupció del en una carta enviada a l'historiador Tàcit, escrita uns vint-i-cinc anys després. Els dubtes sobre la data del succés han sorgit després de l'anàlisi dels cossos trobats al jaciment, segons explica en una entrevista amb Efe el superintendent de Béns Culturals de Pompeia i Herculà, Massimo Osanna, durant una visita a la ciutat de Toledo. Osanna també planteja una altra teoria que avala en part la versió del jove escriptor: les peces de llana podrien haver servit contra les temperatures extremes.
