Opinió | TRIBUNA

Adolescència lliure de mòbils

És un tema recurrent a les sobretaules el fet de valorar com a negatiu que l’ús dels mòbils impliqui que infants i adolescents no es relacionin entre ells. Algunes famílies de Manresa i comarca ens hem organitzat al voltant del moviment Adolescència Lliure de Mòbils per aconseguir que no sigui la pressió social la que marqui el moment d’adquisició del primer smartphone.

Sabem que no som poques les famílies que pensem que els 12 o 13 anys no és el moment idoni per a l’accés a l’smartphone. Les repercussions ja són conegudes i no som nosaltres qui les hem de donar a conèixer, però sí que som els responsables de protegir als nostres fills i afavorir una etapa vital clau amb salut. De la mateixa manera que vetllem per l’alimentació, l’esport i la cultura, ho fem també per la salut mental, el ciberassetjament, l’accés a la pornografia i la introducció a un món tecnològic altament addictiu i amb conseqüències negatives envers la capacitat de concentració, hàbit lector, relacions entre persones, el benestar emocional (ansietat)…

El no accés a un dispositiu smartphone no vol dir que estiguem en contra de l’accés als telèfons, només faltaria. Mentre que a altres localitats s’ha optat per treballar en xarxa amb establiments per tal que permetin als adolescents realitzar trucades en cas de necessitat, des del Bages estem treballant amb un banc de recursos per a famílies amb propostes com telèfons mòbils, rellotges intel·ligents… Aquesta tecnologia ha de permetre el contacte entre la família sense comportar les problemàtiques d’un smartphone.

Amb l’objectiu d’evitar la pressió social i la ja coneguda frase «soc l’únic que no té smartphone a classe» estem impulsant, a través de les associacions de famílies dels centres educatius, oferir a les famílies la signatura d’un compromís anual de no compra d’smartphone als fills intentant que es faci públic el % de famílies adscrites a cada centre. D’aquesta manera tindríem dades reals sobre la quantitat d’alumnat que no té smartphone i podríem evitar la sensació d’aïllament social que hores d’ara es pot produir.

També estem treballant de costat de les administracions. L’Ajuntament de Manresa amb el seu equip tècnic ha participat de les reunions i hem establert espais de coordinació compartits atès que hi ha línies de treball paral·leles. De la mateixa manera creiem que el Consell Comarcal i la resta d’ajuntaments també hauran de treballar en aquesta línia.

En relació a la nova normativa que el Departament d’Educació ha fet dels usos dels mòbils als centres educatius considerem que és permissiva i laxa. Treballem per entorns educatius lliures de mòbils i lluitarem perquè sigui el propi Departament d’Educació, de la mà de la resta de Departaments implicats (com ara Salut) qui acabi impulsant espais educatius lliures de mòbils.

No podem acabar aquest escrit sense dir clarament que els adults som exemple en tot, i en l’ús dels mòbils també. No tindria sentit demanar que l’adolescència tingui limitada el seu ús però després siguem els adults qui emprem el nostre temps familiar en consultar xarxes o correus electrònics. Calen moments de relació humana, i a casa aquesta relació és cabdal per establir espais de confiança, diàleg, expressió i relació.

Us animem a sumar-vos a la iniciativa, assistir a les reunions i ajudar-nos en una tasca que creiem del bé comú.