Suport emocional per a cinc veïns del Solsonès amb problemes de salut mental

El programa Som rurals, som de muntanya pretén evidenciar la manca de recursos de suport psicològic que hi ha en territoris rurals

Jan Rois, un dels beneficiaris del programa

Jan Rois, un dels beneficiaris del programa / Arxiu Particular

Ester Puigdellívol

Amb la finalitat de posar el focus en la manca de recursos de suport psicològic en zones d’àmbit rural, com també de professionals que la puguin oferir, va néixer el projecte Som rurals, som de muntanya. Aquest programa impulsat per la federació ALLEM ha seleccionat cinc veïns del Solsonès que tenen qualsevol mena de discapacitat, malaltia de salut mental o bé que estan en una situació de risc d’exclusió, per proporcionar-los una atenció integral i adaptada a les seves necessitats personals durant un període de dos anys, fins a finals del 2025. La iniciativa ha estat impulsada en diverses comarques catalanes, però al Solsonès s’articula a través de l’associació Amisol.

Segons va explicar Sandra Manyoses, l’educadora social d’Amisol i encarregada de donar l’atenció als cinc beneficiaris de la comarca, el programa contempla l’atenció directa a aquestes persones, de manera que se sol desplaçar setmanalment als seus domicilis i els hi proporciona suport en diferents àmbits. «L’ajuda que els donem depèn de cada persona, algunes necessiten una empenta a l’hora de tenir una rutina sana durant el dia a dia, d’altres tenen dificultats per dur a terme les tasques de la llar...». La professional també juga un paper important en vincular-les amb centres d’atenció per a persones amb problemes de salut mental, ja que, en moltes ocasions, requereixen d’aquest suport especial i «se’ls ha de convèncer per iniciar els tràmits necessaris».

La intenció d’aquesta prova pilot és que durant els dos anys en els quals està vigent, la professional Sandra Manyoses pugui «aportar el màxim d’eines a aquestes cinc persones perquè les puguin anar assumint i duent a terme durant el decurs del programa», per tal que les hagin adquirit completament un cop arribi a la seva fi.

El perfil de persones que podien accedir al programa eren d’entre 18 i 65 anys, amb algun problema de salut mental, discapacitat o en situació de risc d’exclusió social.

El transport en l’àmbit rural

La qüestió del transport també és clau a l’hora de millorar la qualitat de vida de les persones que tenen discapacitat, problemes de salut mental o que estan en risc d’exclusió social, sobretot, en zones rurals. El Solsonès es caracteritza per ser un territori de muntanya, on predominen les masies aïllades i on el fet de disposar d’un cotxe facilita l’existència dels veïns a l’hora de poder desplaçar-se, sobretot si no resideixen a la capital de comarca. Per aquest motiu, a causa de la manca d’un mitjà de transport propi, aquestes persones solen trobar-se amb dificultats a l’hora de poder accedir a segons quins serveis que s’ofereixen al territori, quedant en una situació d’aïllament i soledat no desitjada. Així doncs, aquesta és una de les matèries que el programa pretén millorar en les comarques rurals i de muntanya on està vigent.

Jan Rois, veí de Sant Llorenç de Morunys de 35 anys

Jan Rois, veí de Sant Llorenç de Morunys de 35 anys / Arxiu Particular

«Necessitava una ajuda que un psicòleg no em podia donar»

En Jan Rois, veí de Sant Llorenç de Morunys de 35 anys, és un dels beneficiaris del projecte Som Rurals, Som de Muntanya, a partir del qual rep un suport integral a través d’una educadora social d’Amisol.

Per quina raó has entrat en el programa?

Pateixo diferents patologies mentals, estic diagnosticat de dèficit d’atenció i trastorn límit de personalitat arran d’això he patit depressió, trastorn crònic d’ansietat i agorafòbia. No era conscient que existia aquest programa i va arribar en un moment perfecte, ja que em trobava en procés d’independitzar-me.

Quins impediments et provoquen aquestes malalties?

Els problemes que tinc, per exemple, no m’han permès aprendre les diferents tasques que has de realitzar quan vius sol, com fer la compra al supermercat. Necessitava solucions pràctiques per afrontar problemes del dia a dia que un psicòleg no em podia donar.

En què t’ajuda aquesta educadora social?

Si m’he de desplaçar a algun lloc, em ve a buscar i m’acompanya. També m’ajuda a organitzar-me i a ser més ordenat amb les tasques de casa, em dona consells pràctics per tal de dur-les a terme. Per mi és una guia, una persona on acudeixo quan no sé com actuar i em suposen un obstacle. A banda, també em fa un acompanyament emocional per fer front a qualsevol repte que em sorgeixi al dia a dia.

Com valores l’ajuda que t’ofereix el programa Som Rurals, Som de Muntanya? 

Molt positivament. Des del primer moment que vaig entrar al projecte trobo que la meva situació ha millorat molt. Sé que no durarà per sempre i el fet que tingui data de caducitat per mi és un incentiu, ja que m’impulsa a esforçar-me més. Per exemple, he hagut d’aprendre a agafar el transport públic tot sol, ja que un cop s’acabi el projecte ja no tindré cap professional que em pugui acompanyar i m’ensenyi el seu funcionament. Realment, considero que he tingut molta sort perquè la persona encarregada d’ajudar-me sempre ha estat molt afectiva i empàtica.

Projecte en 8 comarques

Al Solsonès el projecte està articulat a partir de tres organismes: l’associació Amisol, el Consell Comarcal i l’Àrea Bàsica de Salut i les entitats es van posar en contacte abans d’iniciar el procés per fer la tria dels cinc possibles beneficiaris. Segons va explicar Manyoses, totes elles van aportar diferents persones que s’ajustessin al perfil que se cercava.

La iniciativa, però, va ser impulsada per la federació ALLEM amb la intenció de desplegar serveis de suport de proximitat a persones en situació de vulnerabilitat, que s’agreuja encara més pel fet de viure en un territori rural o de muntanya. El programa s’està duent a terme al Solsonès, però també a la Vall d’Aran, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Segarra, Noguera, Urgell i a les Garrigues, a partir d’entitats col·laboradores. A més, és finançat per Fons europeus Next Generation, aportats a través del Ministeri de Drets Socials de l’estat espanyol i de la Generalitat.

Subscriu-te per seguir llegint