El CaixaForum Barcelona indaga en les connexions entre el cinema i l’espionatge al llarg d’un segle en una mostra

El CaixaForum Barcelona explora les connexions i vincles entre el cinema i l’espionatge, entre els oficis d’actors i d'espies i entre la ficció i els fets històrics. L’exposició ‘Top Secret. Cinema i espionatge’, en col·laboració amb la Cinémathèque Française, inclou unes 270 peces de formats diversos i procedents de 30 prestadors com cartells originals, vestits, arxius i documents, fotografies, instal·lacions i obres artístiques, i també clips de 90 pel·lícules. L’exposició, que reivindica i homenatja la dona espia, fa un recorregut cronològic i temàtic amb protagonistes com Mata Hari, Hedy Lamarr, Carrie Mathison, James Bond i Edward Snowden. Es podrà veure des d’aquest divendres fins al 17 de març.

En declaracions a l’ACN, la comissària de la mostra ‘Top Secret. Cinema i espionatge’, Alexandra Midal, ha destacat que d’entrada sembla que els dos mons de l’espionatge i el cinema no estan connectats, tot i això ha assegurat que hi ha “una connexió interna molt profunda entre els dos mons”. Una característica evident, ha dit, és que els actors i actrius canvien d’identitat quan actuen i és el mateix que passa amb un espia que canvia la seva identitat.

Després, ha declarat, als dos mons els uneixen les tècniques sobre com enregistrar la imatge i el so. “Quan un director d’un film roda fa servir el mateix tipus de tecnologia que faria servir un espia per enregistrar el mateix”. Midal ha explicat que el cinema ha robat algunes tècniques del món de l’espionatge, però també ha passat el mateix al revés.

La comissària ha manifestat que la mostra no és una lliçó magistral, sinó que és autoexplicativa. “Hi ha objectes del món del cinema i de l’espionatge, que es poden comparar i queden molt clares”. La línia conductora de la narrativa és la “intersecció del cinema i l’espionatge”.

En total són 270 peces de formats diversos i procedents de 30 prestadors. La mostra intercala un total de 16 obres d’art d’artistes com Andy Warhol, Ceryth Wyn Evans, Julien Prévieux, Jean-Luc Blanc, Nina Childress, David Lynch, Nemanja Nikolic, Simon Menner, Walid Raad, Trevor Paglen, Heather Dewey-Hagborg i Sophie Calle, de la Col·lecció d’Art Contemporani Fundació ‘la Caixa’, entre d’altres.

Durant aquest recorregut, el CaixaForum remarca que s’aborden la història de les tècniques desplegades pels agents dels serveis d’intel·ligència; el paper de les espies entre 1870 i 1945, i també les seves representacions cinematogràfiques; el naixement del mite de l’espia modern durant la Guerra Freda, principalment a través de James Bond i l’evolució de la figura de l’agent secret en relació amb les transformacions geopolítiques de la dècada de 1970, entre d’altres.

Les dones espia

L’exposició també recupera el paper de la dona espia més enllà de l’estereotip. La comissària nega que James Bond sigui el gran protagonista de l’exposició, sinó que és el personatge més famós. Midal prefereix ressaltar les espies dones: “Hi ha moltes espies dones que han estat esborrades de la històries i volem homenatjar-les a l’exposició”. Ha citat l’actriu Hedy Lamarr, que va inventar un sistema secret de codificació de transmissors considerat el precursor del GPS i de la wifi.

5 àmbits

La mostra té cinc àmbits diferenciats: ‘Espionatge i cinema, una història de tècniques’; ‘Clandestines de les grans guerres’; ‘Guerres fredes i gentlemen’, ‘Terrors i terroristes (de la dècada del 1970 als nostres dies)’, i ‘Tots espies? El ciutadà espia: perspectives de futur’.

Gira de la mostra

Després de passar per la Cinémathèque Française, a París, i per CaixaForum Madrid, la mostra serà a CaixaForum Barcelona fins al 17 de març de 2024 per després viatjar als CaixaForum de Saragossa, Sevilla i València. A partir de la col·laboració amb la Cinémathèque Française s’han presentat amb anterioritat projectes conjunts com ara ‘George Méliès. La màgia del cinema’; ‘Art i cinema. 120 anys d'intercanvis’; ‘Cinema i emocions. Un viatge a la infància’; ‘Vampirs. L’evolució del mite’, i ‘Cinema i moda. Per Jean Paul Gaultier’.