Marc Castells busca esquivar el desgast de 12 anys de poder recosint la postconvergència

Com la bíblica paràbola del fill pròdig, Marc Castells torna a casa, Junts per Catalunya, després de l’aventura del PDeCAT -va concórrer a les darreres eleccions catalanes com a número tres de la llista que encapçalava la també igualadina Àngels Chacón, candidatura que va fracassar, però que, paradoxes de la vida, va impedir que Laura Borràs fos la guanyadora-. Castells ha explicat que el seu Junts x Igualada és el que va registrar, però els vots al Consell i Diputació comptaran per a Junts x Catalunya.

Castells defensa, però, que quedant-se al PDeCAT, ell no s’ha mogut de lloc. El cert és que, fent giragonses amb Impulsem, ha pactat in extremis amb el partit de Carles Puigdemont, a qui, no fa pas massa, acusava d’escorar-se a l’esquerra i parlava de «la dictadura del partit de Carles Puigdemont». Castells es va adonar del fracàs de l’aventura quan va veure que a les eleccions catalanes el PDeCAT va quedar en quart lloc a Igualada, per sota de Junts, ERC i PSC. Des de llavors ha refet ponts i ara es presenta a la reelecció com a única opció de l’espai postconvergent. Una unitat amb la qual pretén esquivar el desgast propi de dotze anys de govern.

La reforma del Rec és sense dubte l’assignatura pendent d’Igualada. L’antic barri de les adoberies, seu del festival de moda Rec.0, es vol transformar en una zona d’habitatges, comerços i espais públics i, per això, cal canviar el planejament, que ara hi prioritza l’activitat industrial. Ho va intentar sense èxit el PSC l’any 2010 amb un nou Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM). ERC i Som-hi volen reprendre la idea, mentre que Junts creu que amb un pla específic per al barri ja n’hi ha prou. Una altra obra important és el soterrament de l’estació i les vies dels FGC anunciada per la Generalitat, que convertirà la zona en un nou parc verd que unirà els barris de Montserrat i Sant Crist. D’altres reptes són la creació d’habitatges assequibles. D’altra banda, el govern de Castells treu pit amb l’ampliació del Parc Central, amb la construcció del polèmic llac artificial. També se n’enorgulleix de l’aposta universitària.

Vergés, exconsellera de Salut en la crisi de la covid, vicepresidenta del Parlament i, després de la suspensió de Borràs, presidenta en funcions, és l’aposta estrella d’ERC per trencar l’hegemonia de Castells. Aquest bon cartell no li va estalviar, això no obstant, entrebancs en l’arrancada. La designació de Vergés, desplaçant a qui havia estat candidat en els anteriors comicis municipals, Enric Conill, al número dos de la llista, no va generar la unanimitat esperada. El dia de l’elecció, dels només 51 militants participants, 33 van votar a favor i 17 en blanc -el 33%-, un vot va ser considerat nul. El corrent crític va ser liderat per la llavors regidora Montserrat Argelich, que va acabar dimitint. Vergés ha basat la campanya en la necessitat de canvi després de 12 anys de Castells, a qui, sense fer sang, agraeix la feina feta, però a qui assenyala la sortida, per després vendre’s com el «canvi útil».

El tercer en discòrdia és el candidat d’Igualada Som-hi, el socialista Jordi Cuadras. El periodista, que ha facilitat la governabilitat de Castells aquests anys, vol aprofitar l’onada ascendent del socialisme català per avançar Vergés i convertir-se en el cap visible del canvi. Amb tot i això, la coalició d’esquerres que liderava en les passades eleccions municipals també ha patit trencadisses. La direcció nacional d’En Comú Podem va resoldre a mitja març que concorrerien a les eleccions locals amb llista pròpia, com així ha estat. Amb tot, l’executiva local d’ECP va plegar en bloc en sentir-se «desacreditada». Així, una part de la militància manté l’aposta per Cuadras, entre ells, la número dos, Montse Montaña.

Poble Actiu-CUP aposta pel regidor i enginyer Pau Ortínez com a candidat, que substitueix Neus Carles, l’anterioSr cap de cartell. Tampoc els anticapitalistes arriben nets a les eleccions. Fa poc més d’un mes, l’exregidora Eva Pedraza trencava el silenci per denunciar pràctiques abusives de poder i masclistes que l’haurien obligat a deixar l’acta de regidora el febrer de 2021. En el seu lloc, va entrar l’actual candidat, un dels causants de la seva retirada política, segons el testimoni de Pedraza. Tot i que, l’acusació principal és cap a Albert Mateu, que era qui portava les regnes de la formació en aquell moment. Pedraza va denunciar aquestes actituds als òrgans interns de la CUP, que tres anys després admeten que hi va haver «violències».

D’altra banda, també es presenta la regidora Carmen Manchón, que va ser la candidata de Ciutadans el 2019, aquest cop en nom de Valents. Un veterà de la política igualadina, Joan Agramunt, ho tornarà a intentar com a candidat del PP. Escindit d’Igualada Som-hi, En Comú Podem presenta Rafa Moya com a cap de cartell. I Vox presenta el metge de l’Hospital Universitari d’Igualada, Daniel Carmona, que ha estat pare aquesta darrera setmana de campanya.