«La Universitat de Lleida hauria de tenir una branca de medicina a Igualada»

Enric Mangas (Paymogo, Huelva, 1956) ha estat, des del 2009, director general del Parc Sanitari Sant Joan de Déu i és l’actual president de la Unió Catalana d’Hospitals. És diplomat en ciències empresarials i llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona. Amb anterioritat, ha estat director del Servei Català de la Salut (2003-2004) i gerent de la Regió Sanitària de Barcelona entre els anys 2004 i 2009. Fa anys havia tingut contactes laborals amb l’hospital d’Igualada. En certa manera, aquesta etapa és un retorn. Actualment és president del Consorci Sanitari de l’Anoia.

Ja fa cinc mesos que està al davant del Consorci Sanitari d’Anoia. Com ho va trobar?

L’organització està endreçada. Sí que és veritat que, motivat per situacions internes i externes, possiblement hi havia un cert esgotament del model. Està marcat per molts temes que no són del consorci. La pandèmia ha generat situacions molt complexes i complicades. Cal recordar que la covid va tenir una incidència especial a Igualada i, sobretot, a l’hospital. És cert que la gerència i la presidència portaven un llarg recorregut, però també cal recordar que havien passat els problemes del 2010, que és quan hi va haver una crisi del sector i després una retallada. Jo diria que són situacions i relleus que de forma natural es produeixen en les institucions. No és un procés estrany. Les organitzacions es renoven. Jo faig un balanç positiu de la feina que han fet, ha estat molt bona. Com sempre hi ha coses millorables, i això és el que intentarem fer.

Al col·lectiu mèdic hi ha els representants sindicals i, en el cas d’Igualada, una plataforma de protesta que neix dins de l’hospital. Hi ha trobat diàleg?

És evident que el representant dels treballadors és el comitè d’empresa. També és cert que aquí hi havia una plataforma que quan vam arribar tenia una certa incidència. Hem mirat de constituir una sèrie de grups per millorar tots aquests aspectes que reivindicaven. Portem cinc mesos. Crec que s’hi està treballant i s’estan fent algunes coses.

Respecte al Patronat, on hi ha la representació política, ha trobat crispació? Jo he de dir que he trobat un Patronat molt cohesionat. Hem intentat que totes les decisions que s’han pres hagin estat per consens. El més important és que tots tenen un objectiu clar, que és donar un millor servei a la població. Això és insuperable. És un ambient molt familiar. No em preocupa.La situació econòmica és correcta?

La situació econòmica és equilibrada. Tenim una sort a Catalunya, i no va passar igual a la resta de l’Estat, que l’etapa de finançament de la covid ha estat molt bona. La majoria de centres sanitaris de tot el país han tingut resultats bons, motivats perquè el finançament es va millorar. Per això es van poder fer moltes coses durant la pandèmia. I des del punt de vista d’organització també està molt endreçat. Això no vol dir que no puguem fer canvis. Però la gestió és molt bona. Demanaven millores de funcionament, i en algunes coses anem avançant. Tinc la sensació que l’ambient està més relaxat, menys crispat que quan vam arribar.

Els mateixos treballadors diuen que els falta personal.

Aquest és un problema general. Està generant una situació molt complicada, més per als centres que estan més lluny de Barcelona. L’índex de reposició tant de metges com d’infermeres és negatiu. Es jubilen més infermeres i metges que els que entren. Això no té solució a curt termini, i mitjà termini serà difícil. Formar un metge, entre el grau i el MIR són pràcticament 10 anys. La situació és deficitària, per molt que ara s’incrementin les places docents.

Vostè dirigeix la Unió Catalana d'Hospitals. Té una visió molt global i segur que ha vist que els professionals trien Barcelona.

L’únic que els podem oferir és un millor projecte. A igualtat de condicions, una persona que visqui en un entorn més metropolità decidirà quedar-se a prop de casa. Però si els projectes que els oferim som capaços de demostrar que són consistents, crec que podem ser atractius. Aquí tenim temes que hem de potenciar, com és l'universitari i la recerca. Si ho fem, captarem professionals no per proximitat, sinó pel projecte. Nosaltres no serem mai un hospital de referència, no serem un Bellvitge o un Vall d’Hebron o un Clínic. Però hem de ser capaços de donar la màxima resolució possible. Això moltes vegades no és fàcil, és complex i ho has d’explicar molt bé. Fa uns anys, quan volies fitxar un professional tenies curriculums sobre la taula. Ara no passa. Amb la manca de professionals, qui tria és ell. Si tenim un bon projecte, jo crec qLLeida serem capaços de fitxar professionals.

I hi ha projectes a l’Hospital d’Igualada?

Jo crec que sí. I hi ha facetes del consorci que podem millorar per ser tractors de professionals. Crec que el tema universitari l’hem de continuar treballant.

Per tenir més places?

Per ser una unitat docent pròpia lligada a la Universitat deLleida. Ja estem formant metges MIR, però hem de tenir més capacitat de formació. I el segon tema és la recerca. Poder col·laborar en temes de recerca, que nosaltres sols no podem fer, però que sí que els podem dur a terme en aliança amb altres equips i centres.

Depèn en bona part dels metges, que puguin o vulguin participar en altres grups.

Hem de propiciar que es coneguin. Però n’hi ha que no cal que siguin encol·laboració amb grans hospitals. Abans un hospital tenia una vida pròpia i un entorn, però avui es treballa més en xarxa i hem de fer aliances amb altres centres. Ens anirà bé per fer xarxa i per oferir projectes als professionals. La distribució d’hospitals que hi ha a Catalunya, permet treballar en col·laboració amb altres. A més a més, a la nostra zona tenim una situació que és nova, la regió sanitària del Penedès que ara es crea, i això farà que com a centres hospitalaris estiguem junts amb Vilafranca, Garraf i Vendrell. Hem de veure com s’estructura i veure si entre els centres podem col·laborar per apropar més a la població les solucions mèdiques.

La nova organització porta unes noves relacions i s’han de repartir, potser, algunes responsabilitats.

Nosaltres estàvem vinculats a la Catalunya Central, Garraf, a la Metropolitana sud, Vilanova i el Vendrell, a Tarragona. Ara serà diferent. Som hospitals molt similars. Però crec que ho hem de veure com una oportunitat. Tots tenim com a referència un hospital de tercer nivell. En el nostre cas, Bellvitge. Encara no tenim clar, però, el nou funcionament com serà.

Em deia que falten professionals i que no es formen en quatre dies. Els aniran a buscar a l’estranger?

Això, el consorci ho havia fet. És una solució, però hauríem de mirar que fos transitòria. Són professionals que venen ben formats, però també hem de dir que, segurament, la formació MIR que tenim en aquest país és de les millors del món. El millor és que els metges siguin del país, per arrelament. Però, vaja, hi ha molta gent que estan arribant, mirant aquest país com si fos el seu. Això denota la manca de professionals del país. L’estructura de formació no és suficient.

Li haurà de fer una petició al Consell d’Universitats, Joaquim Nadal.

Bé, tenim la nota de tall més alta en l’accés a la Medicina. Però és que el Campus del Clínic formarà 200 metges. Crec que la capacitat docent s’ha d’incrementar. El problema és que després de la universitat s’han de formar en especialitats, i això es fa als centres. La capacitat docent nostra és limitada. No pots tenir un servei de traumatologia amb 10 metges per forma. Això passa perquè els hospitals tinguin més diners... No. No és ben bé una qüestió de diners. És de capacitat, de tenir professionals que ensenyin. La capacitat docent dels centres és limitada. I anirà a pitjor.

Concreti’m una mica més què vol dir tenir més capacitat docent a Igualad? Formarr metges des de zero.

Que la facultat de Medicina de la Universitat de Lleida tingui una branca de formació a Igualada. Seria similar al que ara hi ha a infermeria. Això no és fàcil, però suposa incrementar el nombre de places de formació de metges, que és el que també s’ha fet amb infermeria. És explicar-li un projecte al professional que ve, que li pots oferir fer la feina professional i la de formació de futurs metges.

Està madur aquest tema?

No és fàcil. S’ha de picar pedra. Però les relacions amb la universitat de Lleida són bones. L’alcalde hi està molt vinculat. Crec que ho podrem tirar endavant. No és a curt termini. És un qüestió d’anar fent i anar parlant.

La mancade professionals a Igualada és similar a la d’altres centres de la vora?

Sí, sí.

Quin percentatge de renovació cal?

Crec que no és una qüestió de percentatges. És que tens dificultat de reposició. És una qüestió del dia a dia.

Quins canvis hi han previstos?

El més important és apropar-nos als professionals. Intentar reforçar el nivell d’autonomia que tenen els professionals. Determinats organigrames de fa uns anys, avui estan desfasats. Hem de millorar en atraure i retenir talent. Ara s’està treballant en un pla estratègic 2023-2025.