Montse Mases Sala, alcaldessa de Calaf: «Fer la residència és el projecte més important de mandat, perquè és necessària i pel cost»

Montserrat Mases serà l’alcaldessa de la residència?

És el projecte més important del mandat, per la necessitat que en té la població de Calaf i pel cost de la inversió. És un equipament que els veïns de Calaf demanen des del 1990. Tenim una població molt envellida, i amb cada vegada més gent gran, i veiem com aquest sector de la població ha d’anar a acabar la seva vida en residències que no són a prop de casa seva. Tots els governs i tots els mandats han pensat i han treballat sobre temes de la residència. El 2012 es va fer un projecte per fer la residència, que no va arribar a bon port, i ja amb el nostre cicle [Junts per Calaf] al govern, el 2019, la regidora de Serveis Socials, la Teresa Maria Bujons, va seguir el projecte i el va fer actualitzar després de la pandèmia. Vam refer el projecte, que pujava 4.123.000 euros i el vam presentar al Next Generation.

Com és aquesta futura residència?

És més una plataforma de serveis. És una atenció centrada a la persona, que a part de la funció de residència, també té serveis per a usuaris que no estiguin a la residència. Hi haurà la residència, el centre de dia i una atenció domiciliària. A la mateixa residència hi haurà un servei de bugaderia, de menjador social... Volem que tothom pugui envellir com vulgui, a la residència o a casa, però amb tots els serveis.

I és un equipament per Calaf, però també per a l’Alta Segarra?

Sí, en aquest entorn tenim 1.690 persones majors de 65 anys. Tenir una residència a Calaf permet que els que hi ingressin i les seves família es puguin continuar relacionant en un entorn i un paisatge ja conegut. Dona estabilitat al resident, pot mantenir la relació amb els coneguts, pot anar a la plaça una estona... i els familiars poder visitar. Les persones grans no poden veure la residència com un «em deixen aquí per anar a morir».

I com serà?

Està projectada una residència amb planta baixa i dues plantes superiors, amb 4 unitats de convivència. El primer projecte era amb habitacions, després de la covid es va canviar separant dues unitats de convivència per poder fer aïllaments, i ara, el projecte que tenim és de 4 unitats de convivència. Cada unitat de convivència és un grup de com a màxim 15 persones, que més o menys tenen les mateixes característiques i que conviuen entre elles. És a dir, una persona que tingui un grau dos de dependència no es barreja amb una que tingui un grau tres. Les persones que siguin més autònomes poden viure juntes. Nosaltres hem projectat quatre unitats de convivència, 2 de 15 persones i 2 de 12 persones pel tipus d’edifici. Són 54 places, amb habitacions dobles i individuals. Després hi ha també el Centre de dia que pot arribar a un màxim de 40 places. La mateixa empresa que porti la residència portarà el centre de dia.

És un model nou de residència?

Les residències noves, a Catalunya, s’estan fent amb aquestes unitats de convivència. Fa unes setmanes en vam anar a veure una a Begues, que té planta baixa de zones comuns i tenen dues plantes, amb una unitat de convivència a cada planta. La idea és que les habitacions no tinguin l’aparença d’hospital, tinguin una sala d’estar amb mobles i algun sofà adaptat, un menjador i una cuina adaptada a les persones que utilitzen cadira de rodes. Els cuidadors també són propis de cada grup i es crea una interacció.

La residència està redefinida, però, pel que fa a la construcció, en quin moment ens trobem?

Com que vam haver de fer modificacions en el projecte i teníem un pressupost del 2020, hem hagut de fer una actualització econòmica. Volem licitar el mes de gener i després construir.

Aquest projecte tenia ajuts compromesos? Es mantenen tot i els canvis d’aquesta actualització de pressupost?

Nosaltres vam presentar un projecte de 4.123.000 euros. Això només era construcció. Al Next Generation hem de fer la justificació de l’actualització. Del Next Generation ens van donar 1,7 milions d’euros, hi ha una part que posarem de l’Ajuntament d’unes vendes que hem fet (650.000-700.000 euros), ens haurien d’arribar uns 200.000 euros del Pla d’Inversions de la Generalitat i estem en converses amb Diputació de Barcelona. Estem satisfets, també, amb el grup de Sumem per Calaf que s’ha posat a disposició per col·laborar. Josep Casulleras, el cap de files, també està treballant per trobar el finançament.

La gestió no serà municipal?

La construcció serà municipal, però la gestora del centre no. Ho farà una empresa especialitzada. Crec que seria irresponsable fer-ho des d’aquí. Estem parlant de gent gran i nosaltres no tenim el coneixement. Han d’estar ben atesos.

Encarat per tenir-la oberta el 2025?

A finals del 2025 hem d’haver acabat la construcció. Ens ho fixa el Next Generation. Durant els primers mesos del 2026 portaar-hi el mobiliari i posar-la en marxa. Ens fa molta il·lusió.

Un altre gran projecte era la biblioteca? Es farà? També té ajuts compromesos.

El plantejament que tenim a l’equip de govern és que Calaf necessita una biblioteca. El projecte de la biblioteca 1 d’octubre que ens ve del mandat anterior és una inversió de 3.710.000 euros, sense comptar un reparcel·lament del carrer, que ens faria arribar als 4 milions, amb una valoració de l’any 2020. Tenim aquesta inversió i els 4,5 milions de la residència. Això ja són 9 milions i un canvi d’enllumenat públic que és 1,5 milions més i altres inversions. El mes de juny teníem 12 milions d’euros per gestionar i només 2,5 milions de subvenció. La resta s’havia d’anar a buscar. Quan tu tens tot aquest paquet, la gent se’t tira enrere. Et demanen, quants habitants sou? 3.600. Quin pressupost teniu? Un pressupost de 4 milions o de 4,2 milions. I amb quant temps ho he de tenir acabat? A finals del 2025... Ni tenim capacitat de gestió per fer-ho, ni capacitat econòmica. Aleshores has prendre decisions.

I s’ha decidit que la biblioteca s’espera?

A mi m’agrada el treball i el servei a les persones, però m’agrada tocar de peus a terra. I no podem hipotecar Calaf amb dos equipaments que després també s’hauran de mantenir. De la biblioteca teníem 1 milió de subvenció, però ens en falten 3 més. Vam parlar amb el Departament de Cultura i biblioteques de la Generalitat de Catalunya, els vam exposar la situació i es van posar les mans al cap. Ens van dir: «No sereu capaços». Jo el que volia era un ajornament, perquè no ho podem fer tot alhora. I ens van dir que no hi havia possibilitat d’ajornament, que la subvenció era la que era i que hi havíem de renunciar ara. I si més endavant el volem tirar endavant, ja sortiran noves subvencions.

Li sap greu?

Són decisions molt dures. Es van demanar, amb la pandèmia es va aturar tot, i ara, a final del mandat passat, van anar caient les subvencions. Ara, tot alhora, és impossible d’assumir.

I la Generalitat no s’estirava més? Només hi aportava el 25%?

Ho vam demanar i ens van dir que no ampliarien l’aportació. Per a la residència també vam demanar més diners i no ens els donen.

La residència ha de funcionar amb una majoria de places concertades?

Nosaltres vam demanar de tenir-ne el 60%. La visita va ser a l’octubre, i ara han de fer la concertació de places fins al 2040. Ens van dir que si tenim el Next Generation ja hi ha una valoració, perquè l’ajut es dona perquè en aquest territori hi fa falta una residència. Ja és una garantia que hi haurà places concertades. Quantes? Això no ens ho saben dir.

A diferència de fa uns anys, ara l’Ajuntament de Calaf té una situació econòmica bona per poder afrontar períodes de més endeutament?

Sí, sí. Estem a un 36% d’endeutament. Els primers 4 anys de mandat [de l’etapa republicana], com que érem minoria no podíem fer massa cosa. Llavors hi havia un endeutament de més del 110%. Ens vam fer el propòsit que s’havia de reduir sí o sí. En vuit anys s’ha donat la volta al poble. S’han fet coses molt bones. Ara ens podem endeutar, no tant com abans, i que sigui per fer projectes reals. El que volem és endeutar el menys possible, perquè hi ha altres projectes que estan cofinançats. També volem fer el projecte de les plaques fotovoltaiques, projectes de sostenibilitat, que si no tinc una part per endeutar-me no el podrem fer.

Es tracta de fer una comunitat energètica?

Sí, aquest és el nostre propòsit en aquest mandat. Comencem posant plaques solars als edificis municipals. A la planta desnitrificadora ja es van posar en l’exercici anterior. En aquest mandat, n’hi haurà al Centre de Recursos per a l’ocupació, n’hi ha en projecte d’estudi per posar-ne a l’Ajuntament. I de cara a l’any que ve, posem plaques a toca l’illa educativa. La subvenció que estava demanada era per a l’autoconsum, però ho hem ampliar poder connectar a la comunitat energètica. També tenim una subvenció demanada per canviar tot el sostre del pavelló que és de fibrociment i aprofitarem per posar-hi plaques solars. I, paral·lelament, l’Associació d’Empresaris també té el projecte de fer una comunitat energètica per a les empreses del territori. I ens han aconsellat que mantinguem una comunitat energètica municipal i pública i que no la barregem amb la privada, perquè tenen polítiques diferents i generar-ho conjuntament és complicat. Des de l’Ajuntament els acompanyem amb una subvenció d’empreses perquè algú els faci el projecte i un estudi de costos.

Però van bastant d’acord amb els empresaris?

És necessari que els empresaris vagin d’acord entre ells. Per a nosaltres és molt important que els empresaris s’hagin associat. Quant a residus també volen buscar solucions conjuntes. Ara uns paguen la taxa a l’Ajuntament, altres depenen d’indústries gestores... Pensen que potser els pot sortir més econòmic que aquest tipus d’empreses gestores passin pel polígon. Estan treballant molt bé. L’objectiu és que la majoria d’empreses de Calaf i del territori s’integrin a l’associació.

Calaf té resolt la necessitat de terreny industrial?

En el primers quatre anys de mandat del nostre grup es va fer un canvi de planejament, perquè hi havia terrenys industrials condicionats al cost d’una ronda i els encaria. Van decidir de canviar la qualificació de les terres. Ara ja tenim el canvi definitiu més competitiu. El desenvolupament el faria l’Incasòl. Acció proposa Calaf a noves empreses, perquè la zona de la Catalunya central es veu millor com a destinació. La Unió Empresarial també hi està treballant. I tenim una avantatge, que no ho tenim parcel·lat.

Vaja, que esperen grans empreses?

Ens hi cap de tot, petit, mitjana i gran. Però la nostra voluntat és que siguin petites o mitjanes. I si en ve una de gran tampoc no passa res. Si creixem a poc a poc és més fàcil d’assumir. Si de cop ve una empresa que ocupa 500 treballadors, aleshores tenim un altre problema. Les característiques de l’empresa que volem l’hem explicat a l’Incasòl. La política és allò de jo deixo això fet i el que vingui ja s’espavilarà. I a mi no m’agrada.

I l’aigua, a Calaf, on havia estat un problema greu, ara no ho és i és exemple?

Tenim un problema general de país. Nosaltres tenim aigua garantida cada dia amb la desnitrificadora (40%) i l’aigua que ens arriba de la Llosa del Cavall (60%). Hi estem a sobre, però. Vam fer una ordenança d’estalvi d’aigua i sequera perquè les construccions noves que es facin ja tinguin present sistemes de reutilització i regneració de l’aigua. I el que sí que hem d’aconseguir aquest mandat és l’optimització de la xarxa.

Hi ha problemes de fuites?

Sí perquè les instal·lacions són molt velles i no s’havia fet el manteniment que tocava. Hi ha molta feina a fer. El clavegueram, per exemple, cada vegada que obrim ens trobem amb una sorpresa.

I el projecte per crear l’Alta Segarra, està madur?

S’hi està bé a l’Alta Segarra. S’hi viu bé (somriu, amb el comentari territorial).

S’ha creat el Lluçanès, que deu ser una situació semblant a la d’Alta Segarra, però el Govern no ha mirat aquest territori?

El 14 de setembre es va constituir el nou govern de la Mancomunitat de l’Alta Segarra. Calaf la presideix, els Prats de Rei tenen la vice-presidència, i el que sí que tenim molt clar és que la Mancomunitat ha de ser exemple per al territori. Si realment volem ser Alta Segarra hem de treballar tots colze a colze. I realment he vist unes ganes de treballar.