Perfil: Pere Aragonès, l'hereu de Junqueras que retorna a ERC el timó del Govern

Des de la restauració de les institucions catalanes després del franquisme, ERC havia format part del Govern en quatre legislatures -dues al costat del PSC i ICV-EUiA, dues més al costat de l'espai abans convergent que ara ocupa JxCat-, però no havia pogut disposar de la presidència de la Generalitat.

Les eleccions del 14F, en què el PSC va ser la força més votada però va empatar a 33 escons amb ERC i l'independentisme va sumar 74 diputats, han permès Aragonès ser investit president.

Aragonès, que fa molts anys que està en la política activa malgrat els seus 38 anys perquè va començar la seva militància en les joventuts d'ERC, ocupava fins a aquest divendres el càrrec de vicepresident en funcions i, des que el setembre de 2020 va ser inhabilitat Quim Torra, exercia de "president substitut".

Nascut a Pineda de Mar (Maresme) el 16 de novembre de 1982, a Aragonès li va tocar assumir aquest rol el setembre passat forçat per les circumstàncies i en plena pandèmia de la Covid, amb l'agreujant que aquesta interinitat impedia al Govern aprovar lleis.

Dins d'ERC, Aragonès és el coordinador nacional i en l'escalafó només té per damunt Junqueras, pres a la presó de Lledoners (Bages), i a la secretària general, Marta Rovira, que segueix fugida a Suïssa.

Aragonès, investit com 132è president de la Generalitat, fa ja gairebé dues dècades que està en l'escena política catalana, des que el desembre de 2003 va ser elegit portaveu nacional de les joventuts d'ERC, càrrec des del qual va protagonitzar una polèmica campanya amb el lema "Cada segon Espanya ens roba 450 euros. Prou d'espoli fiscal".

El "Espanya ens roba" que sostenia Aragonès s'ha anat transformant amb el pas dels anys en un perfil polític pragmàtic, fins al punt de suscitar recels entre els sectors del partit més esquerrans i els més unilateralistes.

Com a vicepresident i conseller d'Economia de l'anterior Govern, Aragonès s'ha forjat un perfil gestor i "d'ordre", poc procliu a entrar en encreuaments de retrets amb JxCat, i encara que els seus detractors li atribueixen falta de carisma, se'l considera un polític de tracte amable i tarannà assossegat.

Quan entre les bases començava a generar-se un debat soterrat sobre quin seria el millor perfil per encapçalar la llista d'ERC per a les eleccions catalanes -van sonar els noms de Roger Torrent i fins i tot Joan Tardà-, Junqueras va frenar en sec les travesses i va ungir Aragonès com el seu successor.

Aragonès va ser fidel col·laborador de Junqueras en la legislatura de l'1-O, com a secretari d'Economia, un càrrec que va mantenir durant els mesos en els que es va aplicar l'article 155 de la Constitució.

En l'última legislatura, Aragonès es va consolidar com a home fort d'ERC en el Govern i el seu principal assoliment va ser l'aprovació dels pressupostos catalans per 2020 -els primers en tres anys-, en complicada convivència amb Torra i JxCat.

Aragonès, que va viure en primera línia l'agra i interminable pugna entre JxCat i ERC per l'hegemonia dins de l'independentisme, va defensar, sense èxit, ampliar el Govern a la CUP i els comuns.

Llicenciat en Dret per la UOC, Aragonès té un màster en història econòmica per la UB i va ampliar els seus estudis en polítiques públiques per al desenvolupament econòmic en la Kennedy School of Government de la Universitat d'Harvard.

En el pla professional, va treballar en un despatx d'advocats especialitzat en assessorament jurídic d'empreses i administracions públiques; també és membre d'Òmnium Cultural i està afiliat a la Intersindical-CSC.

Casat amb Janina Juli i pare d'una nena, és fill d'un exregidor independent de l'antiga CDC, nét de Josep Aragonès Montsant -un empresari del sector tèxtil i hoteler que va ser alcalde de Pineda de Mar en època franquista-, a més de besnét d'un edil d'ERC, també a Pineda, i d'un altre regidor del PSUC a Calella.