El Govern vol crear la comarca del Lluçanès abans de les eleccions municipals del 28-M

El Govern vol desencallar la creació de la comarca del Lluçanès perquè sigui realitat abans de les eleccions municipals del 28 de maig. Així ho ha anunciat el secretari de Governs Locals i Relacions amb l'Aran, David Rodríguez, que s'ha reunit aquest dijous amb els alcaldes del Lluçanès per anunciar-los que el Govern "entoma" la creació de la nova comarca. Una voluntat que es trobava encallada des del 2015 quan es va fer una consulta on va guanyar el 'sí' amb un 70,73% dels vots. Els resultats van ser complexos, ja que el 'sí' es va imposar a vuit municipis i el 'no' a cinc. Els alcaldes valoren positivament la voluntat del Govern, però admeten que torbar el desllorigador pot ser complicat i que "cal estudiar la manera de no deixar ningú penjat". Rodríguez manté que "és possible", "ara bé, cal que les forces polítiques i els municipis s'alineïn en el mateixa direcció". El secretari de Governs locals ha explicat que la creació de la comarca estava contemplada en la votació encara que no tots els municipis hi votessin a favor, però aquest tema es va encallar després de la votació -no ha volgut entrar a valorar-ne les causes- i que o es fa ara o s'ha d'esperar 4 anys més, perquè els representants dels consells comarcals són representants d'elecció indirecta a partir dels resultats de les municipals.

La comarca del Lluçanès podria estar formada per Alpens, Lluça, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Martí d'Albars i Sobremunt, que són de la comarca d'Osona. I Sant Feliu Sasserra i Santa Maria de Merlès, que són del Bages i del Berguedà. Aquestes dues últimes poblacions van votar en contra de la creació de la comarca. La nova comarca, amb tots els municipis, tindria una població de 8.030 habitants, segons el padró del 2022. La darrera comarca que s'ha creat a Catalunya és el Moianès (14.255 habitants).

El Govern s'ha reunit aquest dijous amb els alcaldes del Lluçanès perquè els exposin quina és la situació actual. Una trobada que s'ha hagut de posposar en diferents ocasions i que arriba només uns mesos abans de les eleccions municipals. Ara, el Govern estudiarà quina és la millor fórmula per fer realitat la comarca i, de moment, no descarta cap proposta. "En aquests moments ens emportem deures", ha assegurat el secretari de Governs Locals i Relacions amb l'Aran, David Rodríguez, després de la reunió amb els alcaldes, que s'ha allargat durant més de dues hores. Aquests deures estarien relacionats amb dubtes jurídics plantejats a la trobada.

La voluntat del Govern és que la comarca del Lluçanès pugui ser realitat abans de les eleccions municipals del 28 de maig "perquè tothom quan vagi a exercir el seu dret a vot, sàpiga què està votant i si també està votant per la composició d'un consell comarcal o un altre", ha subratllat Rodríguez. "La qüestió és que cal donar resposta a una ciutadania que, en el seu moment, ja es va manifestar",  ha subratllat.

En tot cas, si s'arriba a un acord, s'haurà de passar pel tràmit parlamentari i, per tant, caldrà el suport d'altres forces polítiques. Aquest tràmit podria ser ràpid, perquè en el cas del Lluçanès ja es disposa dels informes de la Comissió de Delimitació Territorial i de la comissió jurídico assessora. La iniciativa de portar la llei per crear la comarca del Lluçanès tant la podria prendre el mateix govern de la Generalitat com alguna força política.

Rodríguez ha explicat que el procés parlamentari del Lluçanès podria tenir certa similitud amb el cas dels municipis de Biosca i Torà, a la Segarra, que podrien passar al Solsonès. En canvi, l'Alta Segarra, que es troba dins de la vegueria de la Catalunya central, per en una comarca que ara és de la Vegueria del Penedès, no disposa dels tràmits de delimitació territorial i dels informes de la comissió jurídico assessora prou avançats.

En els propers dies, David Rodríguez té previst entrevistar-se amb els consells comarcals que es veurien afectats pel canvi de comarca d'alguns dels seus municipis i també amb els grups parlamentaris. Al mateix temps, el govern ha de donar resposta als dubtes jurídics que hi ha plantejats, però manté que ara hi ha l'oportunitat per modificar les comarques abans de les eleccions.

"Que no quedi ningú enrere"

A la reunió hi han participat tots els alcaldes del Lluçanès, a excepció del de Perafita, que ha delegat la seva presència a un regidor i el de Sant Agustí de Lluçanès, que ha excusat la seva assistència.

El president del Consorci del Lluçanès i alcalde d'Oristà, Marc Sucarrats, ha valorat positivament la voluntat del Govern, però admet que la realitat és "complexa" i demana que es trobi la fórmula perquè el Lluçanès tiri endavant "sense deixar ningú enrere". En canvi, altres alcaldes, com Josep Maria Freixanet, d'Olost, veuen precipitada la voluntat del Govern i desconfien de la pressa. "Volem la comarca però si hem esperat 7 anys, no la volem per demà passat", ha subratllat a la sortida.

Uns resultats "complexos"

Els municipis que van votar en contra de la creació de la nova comarca van ser els limítrofes com Sant Bartomeu del Grau, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra i Santa Maria de Merlès.

L'entrada de Montserrat Barniol (alcaldessa d'Alpens) com a delegada del Govern a la Catalunya Central després del trencament del Govern entre ERC i Junts ha estat clau en el desencallament d'aquesta situació. Només assumir el nou càrrec, Barniol (ERC) ja va deixar clar que la creació de la comarca del Lluçanès seria una de les prioritats del mandat que assumia per "justícia democràtica i respecte als resultats". Barniol sempre ha estat una clara defensora de la creació de la nova comarca.

La darrera comarca que es va crear, la 42a, va ser el Moianès. El Parlament va aprovar l'abril de 2015 la creació de la comarca del Moianès -integrada per 10 municipis i 13.000 habitants- després de 27 anys sense constituir-ne cap de nova. En aquell cas també es va fer un procés participatiu amb un 80% de vots a favor de la creació de la nova comarca.