Enquesta CIS: Colau i Collboni es disputen la victòria a Barcelona i Trias superaria Maragall

Les eleccions del 28 de maig a Barcelona s'han convertit en un pols entre Ada Colau i Jaume Collboni, que es disputarien la victòria en les urnes segons la macroenquesta sobre les eleccions autonòmiques i municipals que ha publicat aquest dijous el Centre de Recerques Sociològiques (CIS). Al començament de la campanya electoral, Barcelona en Comú té un lleuger avantatge respecte del PSC, però totes dues forces es mouen en forquilles molt similars de vots i regidors. Més despenjats apareixen Xavier Trias i Ernest Maragall, amb el candidat de Junts al davant de l'alcaldable d'ERC.

Segons el sondeig, Colau obtindria entre 11 i 13 regidors (ara en té 10) i Collboni aconseguiria entre 10 i 12 edils (en té 8), per la qual cosa qualsevol dels dos aspirants podria guanyar les eleccions. En estimació de vot, Barcelona en Comú i el PSC estan separats per tot just dos punts de diferència. Junts se situaria amb 8-9 regidors (ara en té 5) i ERC, vencedor dels comicis municipals el 2019, cauria fins a la quarta posició amb 6-7 representants (en té 10). El PP de Daniel Sirera ocuparia l'última plaça de l'ajuntament amb 2-3 regidors (en té 2).

Amb aquests resultats, Colau i Collboni podrien reeditar l'aliança que ha governat la ciutat durant l'últim mandat, encara que també es podria obrir la porta, en funció de les forquilles, a altres pactes, com la suma de PSC i Junts. En el cas del PP, el seu previsible creixement per la desaparició de Ciutadans, partit que el 2019 va obtenir 6 regidors en coalició amb Manuel Valls, es veu frenat per la fragmentació de la dreta constitucionalista en quatre marques: PP, Cs, Valents i Vox.

El sondeig inclou al voltant de 20.000 entrevistes i dades d'estimació de vot i d'assignació d'escons ala Comunitat de Madrid, Comunitat Valenciana, Aragó, Astúries, Cantàbria, Navarra, Castella-la Manxa, Extremadura, Múrcia, La Rioja, Balears i Canàries, així com de les dues ciutats autònomes: Ceuta i Melilla. A més, el centre que presideix José Félix Tezanos ha fet enquestes específiques sobre les eleccions municipals als municipis que concentren més població: Madrid, Barcelona, València, Saragossa, Sevilla, Bilbao, Vigo i Valladolid.

Poques hores abans de la campanya

En el macrosondeig previ a les municipals i autonòmiques del 2019, el CIS, va fer enquestes a les comunitats esmentades i també a Castella i Lleó, que aquest cop queda fora de la convocatòria, i a les ciutats de Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Saragossa, Santiago de Compostel·la i Vitòria. En el cas de Barcelona, el CIS va pronosticar l'empat entre Ada Colau (Barcelona en Comú) i Ernest Maragall (ERC) que després es va donar a les urnes.

Com és tradició, el CIS dona a conèixer el resultat de la seva macroenquesta poques hores abans de l'inici de la campanya electoral, que arrenca la mitjanit de dijous a divendres. Després té previst fer l’anomenat 'sondeig flaix', una enquesta que es publicarà com a màxim el dilluns 22 de maig, ja que la llei electoral prohibeix publicar, difondre o reproduir sondejos electorals per qualsevol mitjà de comunicació durant els cinc dies anteriors a les eleccions.

Enquesta postelectoral

Ja passats els comicis, el CIS farà un sondeig postelectoral en què preguntarà a les persones entrevistades sobre com van seguir la campanya electoral, si les enquestes van influir en el seu vot o si optarien pel mateix partit que van votar un cop coneguts els resultats.

La quantitat ordinària de la mostra per a aquesta mena d'enquestes se situa entre les 5.000 i les 20.000 entrevistes, segons si és l'estudi flaix, el preelectoral o el postelectoral. Aquesta és la primera vegada que el CIS recorre a entrevistes telefòniques per a aquests sondejos, ja que abans de la pandèmia del coronavirus l'institut demoscòpic només treballava amb entrevistes domiciliàries.