Nou cas d'espionatge: Plataforma per la Llengua denuncia l'Estat espanyol per atacar cinc mòbils de membres de l'executiva

Plataforma per la Llengua ha denunciat l'Estat espanyol per un espionatge a cinc mòbils de membres de l'executiva, entre els quals el del president i la directora, Òscar Escuder i Rut Carandell. L'entitat ha anunciat que la justícia belga ha admès a tràmit la seva querella penal i que ja ho investiga. Després d'algunes sospites, la Plataforma va decidir fer un peritatge a finals de l'any passat, que va confirmar l'atac. Plataforma per la Llengua ha pogut presentar la querella a Bèlgica perquè hi ha afectats, catalans residents a Brussel·les i que tenen relació amb una entitat amb seu allà, que van ser espiats al país.

Escuder ha explicat que després de denunciar durant anys que el català té "un estat en contra", ara també es pot assegurar que està "en contra de l'ONG del català". "Tenim proves que l'Estat espanyol ens ha estat espiant, pensem que il·legalment, a uns quants de nosaltres", ha anunciat, en una roda de premsa des de la seu del Col·legi de Periodistes. El president de l'entitat ha advertit que aquest atac vulnera el Codi Penal belga i el dret europeu, i per això han presentat ja una demanda a la justícia belga, que l'ha admès a tràmit.

Traces de l'espionatge que es remunten al 2021

Així mateix, ha explicat que l'estiu de l'any passat van començar a sospitar que podrien haver patit algun tipus d'espionatge als seus mòbils. Per això van decidir fer un peritatge en alguns d'ells. Inicialment, en tres dispositius. Les proves van confirmar que tots tres havien estat infectats i van provar-ho en dos més, que van obtenir el mateix resultat. "De tant en tant notes coses estranyes al telèfon. No té per què voler dir res, però tenint en compte el context de l'Estat vam decidir provar-ho", ha detallat. Ara han comprovat que hi ha traces de l'espionatge que es remunten al 2021.

La investigació demanarà a les autoritats policials i judicials espanyoles que identifiquin els responsables del mòbil que va infectar els telèfons, segons apunten els dictàmens pericials. En almenys un dispositiu ha quedat registrat que el número de telèfon d'un dels atacs pertany a una operadora espanyola. D'altra banda, també reclamen al jutjat que s'adreci a Eurojust per comprovar si l'Estat espanyol va tramitar les sol·licituds necessàries d'escolta dels telèfons en territori belga.

La justícia ha de trobar els culpables

L'advocat Josep Jover, especialitzat en dret de la UE i les TIC, ha admès que desconeixen a qui correspon el número de telèfon del qual tenen constància que va infectar un dels aparells. Per tant, explica, correspondrà als jutges esbrinar-ho. Sobre els motius que haurien pogut conduir l'Estat espanyol a espiar la Plataforma, Jover ho atribueix a un "problema d'obsessió psicològica compulsiva". Escudé ha manifestat que l'entitat no fa "res delictiu". Amb tot, assenyalen que a l'Estat espanyol "li molesta una mica tot el que vagi a favor del català".

La Plataforma denuncia l'Estat espanyol per haver comès sis delictes segons la legalitat belga: la intromissió en el sistema informàtic dels telèfons mòbils, la ingerència arbitrària en les llibertats fonamentals dels espiats, la intercepció de missatges dels mòbils i la violació de les dades informàtiques, el secret de les comunicacions i, en particular, el secret de les comunicacions electròniques. L'entitat desconeix si se'ls ha interceptat amb Pegasus o amb un altre programa de ciberespionatge, però adverteixen que els atacants han pogut accedir a dades i documentació personal dels espiats i a canals de comunicació com correus electrònics o missatgeria instantània.