Ramat antiincendis

El ramat de 220 vaques que va frenar les flames de l’incendi de Portbou

Un ramat de vaques

Un ramat de vaques / EL PERIÓDICO

Guillem Costa

Si l’incendi de Portbou (Alt Empordà) no va cremar més hectàrees va ser, en certa mesura, perquè unes pastures van frenar les flames. Aquesta setmana, amb l’incendi ja definitivament extingit, els propietaris de les 220 vaques que pasturen a la zona, es mostren més orgullosos que mai dels seus caps de bestiar, que han servit per evitar que l’incendi fos pitjor.

Robert Martí i Maria Soledat Tubau estan instal·lats a Colera des dels anys 80. «Hem tingut bestiar des de sempre. Quan es van abandonar les vinyes i les oliveres, que protegien el poble dels incendis, vam començar a aprofitar el terreny per alimentar les vaques», explica Martí en conversa amb EL PERIÓDICO, del mateix grup editorial que Regió7. Ell va néixer a Queralbs (Ripollès). I, de fet, les seves vaques passen l’estiu allà, on troben «herba verda i fresca». «Però a l’hivern, les traslladem en camions fins a l’Empordà perquè les pastures muntanyoses queden cobertes de neu. Aquí, en canvi, troben menjar amb proteïnes», detalla satisfet. És la transhumància de tota la vida, però amb camions.

Vocació

Divendres a la nit, quan els bombers van assegurar que les pastures estaven sent de gran utilitat per lluitar contra l’incendi, una sensació agradable va envair Martí i Tubau: «Vam estar molt contents de poder ajudar. Aquest ha sigut un any dur, amb molts problemes per tirar endavant el bestiar, sobretot per la sequera, i això ens va donar una gran alegria».

El que troben a faltar és una mica més de suport per part de l’Administració. «A veure si ens podem coordinar millor amb la conselleria per evitar incendis greus de forma més habitual», proposa Martí. Considera que moltes zones pròximes a Colera també podrien ser útils per alimentar les seves 220 vaques: «Hi ha pastures riques en proteïna, i està demostrat que, quan els animals passen per allà, el foc crema però amb menys violència». Per això exigeixen ser escoltats: «La gent ha de saber que això ho fem més per vocació que una altra cosa».