La temperatura de l’aigua del Mediterrani assoleix rècords històrics al juliol

La temperatura de l’aigua que banya la costa mediterrània ha assolit rècords històrics durant el mes de juliol arribant als 26,1 graus a l’Estartit, la més alta des en un juliol des de 1973, primer any en què consten registres. De mitjana, el mes passat, la temperatura del mar en superfície (0,5 metres) va situar-se en 24,3 graus, 1,20 graus per sobre la mitjana dels últims 25 anys. Tot la moderació de la calor en el mes d’agost, la mitjana de la primera setmana ha sigut de 24,8 graus, superant la de juliol.

Per Josep Pascual, observador encarregar de recollir les dades del Servei Meteorològic de Catalunya, atribueix com a principals causants de l’escalfament de l’aigua del Mediterrani al mes de juliol a «l’augment de la mitjana climàtica, les hores d’insolació i la manca de pluges i de vent fort». La temperatura climàtica «té incidència» en la temperatura de l’aigua i el vent actua com a «moderador» de la temperatura del mar, diu Pascual. 

Sobre el paper del vent, l’observador apunta que la manca de vents forts com la tramuntana s’ha fet notar aquest estiu. «La tramuntana barreja les capes més properes a la superfície on el sol té més incidència amb les aigües més profundes i això modera la temperatura de l’aigua» explica l’observador que afegeix que «el fort episodi de vent de la tramuntana que va dificultar l'extinció de l'incendi de Portbou ha fet baixar la temperatura del Mediterrani a 23,2 graus». 

Temperatures a l'agost

En clau futur, tot i que l’observador no s’atreveix a augurar si la temperatura del mar pujarà, si adverteix que «el mes d’agost és quan la temperatura del mar és més alta». En aquest sentit, assegura que va ser en aquest mes quan l’any passat la temperatura de la superfície va arribar a estar més calenta assolint els 27,5 graus.

Fent la vista enrere, la temperatura de l’aigua en el que portem d’any també s’ha posicionat per sobre de la mitjana dels darrers anys. El mes de gener la temperatura mitjana de l’aigua va ser de 14,6 graus, es va reduir en els següents dos mesos a poc més de 13 graus i amb l’entrada de la primavera va tornar a pujar fins als 16,8 graus de mitjana al març. Unes temperatures registrades durant l’any que sobrepassen les mitjanes dels darrers 50 anys i que, segons Pascual, l’estiu ha continuat amb la tendència d’una primavera que «ha sigut molt càlida, poc plujosa i amb molta insolació». 

Més enllà de la temperatura del mar, les altes temperatures de l’aire apuntades en aquests dos mesos també preocupen especialment als experts que alerten de les conseqüències que això pot tenir pel nostre planeta. «Acabem de viure nous rècords històrics al juliol de les temperatures globals de l’aire i de la superfície de l’oceà. Aquests registres tenen conseqüències nefastes tant per a les persones com per al planeta, que s’exposa a esdeveniments extrems cada cop més freqüents i intensos», alerta la subdirectora del Servei de Canvi Climàtic Copernicus, Samantha Burgess. 

Així, el 2023 va camí de convertir-se en el tercer any més càlid des que es tenen registres, sobrepassant la temperatura mitjana recent en 0,43 graus. Encara que sigui temporal, Burgess avisa que aquestes dades demostren «l’emergència» per «reduir les emissions d’efecte hivernacle que estan darrere d’aquests rècords».

Anomalies al Mediterrani

Si bé el termòmetre de les ciutats de València i de Màlaga amb prou feines tenen diferències, ja que les dues ciutats han arribat a superar els 40 graus durant les successives onades de calor que han assolat Espanya a l’estiu, la temperatura de l’aigua que banya les costes varia fins a 8 graus, una situació pot semblar anòmala en ser ambdues ciutats costaneres de la Mediterrània.

Així, «mentre que la boia que els Ports de l’Estat del Govern espanyol té davant del port de València ha arribat a registrar 28,7 graus aquest juliol, la temperatura actual de l’aigua de Màlaga és de poc més de 19», declara el cap de Climatologia de l’Agència Estatal de Meteorologia , José Ángel Núñez Mora, a l’agència EFE.

Tal i com s’ha registrat a les estacions de l’Estartit i Torroella de Montgrí, les constants onades de calor han provocat que la temperatura de les aigües superficials a les zones costaneres espanyoles sigui de 24,6 graus, «la més gran registrada en aigües costaneres d’Espanya des d’almenys 1940, superant els registres de 2015 i 2022» assegura Núñez Mora. 

En aquest sentit, l’expert assenyala que el mar Mediterrani està en «màxims històrics» i explica que les grans diferències entre les diferents zones del territori nacional, tal com succeeix amb el mar Balear -zona marítima que agrupa les costes de València, Castelló, Tarragona, Mallorca i Eivissa- i el mar d’Alboran, la part més occidental del mar Mediterrani que banya la costa de Màlaga. La temperatura en aquestes en zones com Tarifa o Algesires és inferior als 18 graus i la temperatura de Màlaga és de poc més de 19, fet que contrasta amb els 28 graus que registren zones del mar Balear.

Aquesta desviació de les mesures es deu als intercanvis de masses d’aigua que tenen lloc a través de l’estret de Gibraltar, on l’oceà Atlàntic, d’aigües més fredes, entra en contacte amb el mar Mediterrani, ressalta l’investigador de l’Institut Ecologia Litoral del Campello, David Gras.

Aquest fenomen de refredament es produeix, segons Gras, «perquè l’aigua que entra a la Mediterrània procedent de l’Atlàntic ve per superfície, mentre que la que surt de mar a l’oceà va en profunditat». A les zones més properes on passa l’intercanvi, que és el mar d’Alboran, l’efecte de l’aigua atlàntica és més gran, i per això la temperatura de l’aigua en aquesta zona és inferior», afirma l’expert, que afegeix que les aigües properes a la Comunitat Valenciana són més calentes perquè «estan de tornada» després de recórrer gran part del Mediterrani.

Per la seva part, Núñez assenyala que aquests refredaments per entrada d’aigua atlàntica «no arriben al mar Balear» i afegeix que «per això climàticament (aquesta àrea) sola ser més càlida que en zones costaneres més al sud, encara que quan predomina el vent de llevant, també les aigües del Mediterrani andalús romanen càlides».

Després del nou rècord de temperatura registrat en un mes de juliol a la boia de València, tot indica que a l’agost se superarà el màxim històric de 29,94 graus a les aigües properes a la Comunitat, que data de l’11 d’agost de l’any passat en una jornada en què també es va superar la dada més alta del mar Balear en quatre dècimes, amb 29,3 graus, la xifra més gran registrada des del mateix mes del 2003.

L’investigador de l’Institut d’Ecologia Litoral indica que aquest «increment fora del normal» passa per «la continuïtat de les onades de calor, que es traslladen de l’atmosfera a la hidrosfera, que és el que està passant aquest estiu i el que va passar a l’anterior».

La cada vegada més primerenca arribada de la calor estival també influeix en aquest fenomen, ja que l’aigua s’escalfa «al principi d’estiu i ja no al final», explica Gras, i per això «s’arrossega aquesta temperatura de l’aigua al llarg de tres mesos, com a mínim».

Canvis ambientals

La ja quasi costum de veure com es baten rècords i xifres històriques de temperatura cada any provoca que es donin per ordinaris fenòmens que no ho són, els quals tenen grans conseqüències pel medi ambient i els ecosistemes.

D’aquesta manera, l’increment de la temperatura de l’aigua va més enllà de números i estadística, ja que es tradueix en canvis en les condicions del mar al llarg dels anys que indueix a la seva «tropicalització» i provoca «canvis ambientals que es traslladen als éssers vius i als organismes marins» diu Gras.

La vida marina pot veure’s amenaçada per «espècies invasores exòtiques que viuen en zones subtropicals, mars més càlids, i que poden arribar aquí pels corrents, adaptant-se perfectament pel fet que la temperatura del mar els permet sobreviure, representant així un competidor a la fauna autòctona, a la que pot desplaçar», adverteix l’investigador.

A més d’aquests efectes en la biodiversitat també s’originen canvis de tipus indirecte, com l’erosió de la línia de costa derivada de les gotes fredes i les tempestes que, segons Gras, sorgeixen «de l’escalfament excessiu de columnes d’aigua».

Així mateix, les Depressions Aïllades en Nivells Alts (DANA) pròpies de les zones mediterrànies de la península augmentaran la seva freqüència i potència a causa de l’evaporació més gran d’aigua marina, que comporta precipitacions i onatges de més energia.

Nivells màxims de desgel

Un altre fenomen que preocupa als experts és l’acceleració del desgel als pols per les conseqüències que pot tenir per al nivell del mar. Segons el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic, si se supera l’increment dels 1,5 °C, hi ha el risc que el nivell del mar augmenti un metre i que s’incrementin els fenòmens extrems com onades de calor, sequeres o fortes tempestes.

L’ECMWF també assegura que el desgel a l’Antàrtida ha continuat «batent rècords» per a l’època de l’any, ja que l’extensió del gel està un 15% per sota de la mitjana, el nivell més baix d’un juliol des que van començar les observacions per satèl·lit. A l’Àrtic l’extensió del gel marí ha estat lleugerament per sota de la mitjana, però molt per sobre del mínim rècord del juliol del 2020.