França nega que tingui "por" a l’oficialitat del català

La secretària d'Estat del ministeri d'Afers Europeus de França, Laurence Boone, ha negat que el país tingui "por" a les conseqüències que l'oficialitat del català, el basc i el gallec pugui tenir al seu territori. A l'arribada a la reunió de ministres europeus en què s'ha abordat l'oficialitat de les tres llengües, Boone Boone ha dit que França està "a favor" que tothom pugui fer servir la seva llengua, però que probablement demanarà "un estudi jurídic per veure com acomodar la proposta d'Espanya". Al seu torn, els representants d'Eslovènia i Irlanda han estat els que més suport han mostrat a la proposta, mentre el de Finlàndia ha fet una defensa del plurilingüisme amb una declaració en català.

A l'arribada a la reunió, la majoria de socis europeus han demanat analitzar a fons l'impacte de l'oficialitat del català, el basc i el gallec. La secretària d’Estat del ministeri d'Afers Europeus de França ha dit que és important mantenir una negociació jurídica sobre les llengües "regionals" que es podrien utilitzar i intentar "ajudar Espanya el més possible".

El ministre d’Afers Europeus d'Irlanda, Peter Burke, s’ha mostrat a favor de l’oficialitat de les tres llengües, tot i que ha admès que cal veure “els detalls” de la proposta d’Espanya. Burke no ha pogut precisar quan es podria prendre una decisió perquè dependrà, ha dit, de les “visions” que tinguin els diversos estats membres. “Però Irlanda defensa fortament i dona suport al pluralisme lingüístic”, ha remarcat. 

En català, el ministre finlandès d'Afers Europeus, Anders Adlercreutz, ha dit que és "massa aviat" per prendre una decisió sobre l'oficialitat del català, el basc i el gallec. "Soc un gran amic de la cultura catalana. Junts hem de defensar la diversitat lingüística de la UE, però també hem de conèixer les conseqüències de les nostres decisions. És massa aviat per prendre una decisió", ha dit. 

Els socis europeus demanen aclarir els dubtes

Al seu torn, Peter Misik, secretari d'Estat del ministeri d'Afers Exteriors d'Eslovàquia, ha assegurat que es mostren "disposats" a escoltar els arguments d'Espanya, però que "seria prematur" avançar si hi votaran a favor o en contra. "Hi ha alguns aspectes legals i pràctics que s'han d'abordar", ha dit Misik, que també ha expressat que Eslovàquia "entén" que es tracta d'una qüestió "molt important i sensible" per Espanya. "Potser necessitarem més temps per decidir, dependrà del debat", ha sentenciat.

La secretària d'Estat d'afers europeus de Croàcia, Andreja Metelko-Zgombić, ha defensat demanar un informe als serveis jurídics del Consell de la UE perquè analitzin i emetin una "opinió legal" sobre l'oficialitat del català, el basc i el gallec. "Volem prendre una decisió informada", ha dit Metelko-Zgombić, que també ha demanat saber "quin és l'estat" de les tres llengües a Espanya. La ministra croata ha reivindicat també la necessitat de "salvaguardar la riquesa cultural i lingüística europea". "És una part molt important de les nostres identitats", ha dit.

El ministre d'afers europeus de la República Txeca, Martin Dvorak, ha esperat poder "debatre en profunditat" la petició d'oficialitat de les tres llengües i ha demanat "entendre les conseqüències", per exemple pel que fa al pressupost, abans de poder prendre una decisió. 

La ministra sueca, Jessika Roswall, també ha defensat que necessiten "més informació" respecte a la proposta. "Hi ha diverses llengües minoritàries a la UE que no són oficials i hem de tenir clares les conseqüències legals i financeres de fer-les oficials", ha dit la ministra, que ha reiterat que és “massa d'hora per decidir-ho".

La secretària d'estat d'afers europeus d'Alemanya, Anna Lührmann, ha apuntat que durant la trobada plantejaran "una sèrie de dubtes" sobre l'oficialitat de les tres llengües, concretament relacionats amb la seva legalitat i pressupost. El secretari d'estat d'afers europeus d'Eslovènia, Marko Stucin, ha mostrat "suport" a l'oficialitat del català, el basc i el gallec. El ministre eslovè ha remarcat que el seu país és un dels més petits de la UE i que l'eslovè el parlen dos milions de persones. "Entenem la voluntat que tothom que té una llengua reconeguda com a oficial en un estat vulgui que sigui reconeguda també a la UE", ha dit. 

També s'hi ha pronunciat al respecte Didier Reynders, comissari de Justícia, que ha expressat que el seu organisme "no té la competència per decidir" aquesta qüestió, i que només seran a la reunió "per escoltar les diferents posicions i ajudar en el que faci falta". En aquest sentit, ha afegit que no tenen "cap estimació precisa" del cost que suposaria que el català esdevingués oficial a la UE.