"La llei d’amnistia és orfebreria jurídica davant jutges poc fiables"

Jaume Asens és, en bona part, l’arquitecte i el possibilitador de la futura Llei d’Amnistia que es vota dimarts al Congrés, que després haurà de passar pel Senat. En la passada legislatura va ser diputat al Congrés al grup de Podem, i, en aquesta, quan havia decidit deixar aquesta activitat política i el seu cap mirava més cap al retorn a Barcelona per escriure un llibre, acabar una tesis doctoral i fer classes a la universitat, ha jugat un paper clau per possibilitar la investidura del socialista Pedro Sánchez amb el suport del grup de Sumar, de Yolanda Díaz i, entre d‘altres, dels nacionalistes bascos i catalans. Una de les peces que desencallava el trencaclosques era tenir una llei d’amnistia per resoldre bona part de l’afectació que va deixar el procés independentista. Una llei que veu com la possibilitat de fer cau i net. Divendres al vespre, Asens va explicar la llei, l’origen i el perquè en una entrevista oberta organitzada per Comuns, a la seu d’Òmnium de Manresa. Abans va atendre Regio7. Asens, que va arribar a l‘entorn de Podem després del 15M, s’havia format en el moviments independentistes, com la CUP. Professionalment, com a advocat, havia treballat per a molts casos socials, com ara l’ocupació del Cine Princesa. Durant la detenció dels presos ja havia tingut un paper de suport quan van ser a les presons al voltant de Madrid. 

Quin és el moment en què veu que l’amnistia pot ser una solució per als que se’n poden beneficiar directament i per poder tenir un pacte d’investidura per fer un nou govern amb Pedro Sánchez al davant?

Hi dos moments. El moment després del resultat electoral, quan es fa evident que pot ser clau per bastir un gran bloc d’investidura, i quan es renova el Tribunal Constitucional, que és més important que l’anterior. En política, els moments són molt importants. La política és la gestió intel·ligent del temps i l’art del possible. En el mandat passat, si s’hagués aprovat una llei d’amnistia com plantejaven els grups independentistes l’hauria tombat el Tribunal Constitucional que tenia una majoria de dretes. Necessitàvem una correlació de forces favorable al Tribunal Constitucional, perquè la llei d’Amnistia,tard o d’hora, hi acabarà. En l’anterior etapa era el moment d’avançar a través del indults, que és un prerrogativa del Govern, i a través de la derogació del delicte de sedició, que es podia fer al Congrés. L’Amnistia necessita el vist-i-plau del Tribunal Constitucional, i per això ens vam esforçar molt en la renovació. Crec que el temps ens ha donat la raó. ERC i Junts hi van votar en contra per una posició maximalista que tenien. 

És Jaume Asens qui parla amb Yolanda Díaz per exposar-li l‘oportunitat política?

El dia abans de les eleccions parlava amb el Toni Comín i ja vèiem que les enquestes ens deien que era possible aquella aritmètica. Aleshores ja vam començar a pensar-hi. Amb el resultat ja vam veure que hi havia una finestra d’oportunitat. No era fàcil. El PSOE venia d’una època en la que havia amenaçat amb l’aplicació del 155, havia dit que les sentències contra els polítics catalans s’havien de complir en el seus estrictes termes i estaven en contra de l’amnistia, contra la reforma de la sedició, Sánchez no agafava el telèfon al president de la Generalitat, el govern era un mur... Havíem aconseguit fer moure el PSOE en moltes qüestions, però l’amnistia era difícil. Aquella aritmètica era l’escletxa.

S’hi va posar a treballar immediatament?

Sí. Jo ja tenia una relació fluïda tant amb el Toni [Comín] com amb el propi Carles Puigdemont [Asens va ser qui va acompanyar Comín quan va decidir marxar fora de Catalunya i qui va proposar als exiliat que tinguessin com a advocat expert en dret internacional a Gonzalo Boye]. Ens havíem reunit vàries vegades amb Comín, Puigdemont i Pablo Iglesias. El que fem, després de les eleccions, és reprendre el fil i tornar cap a un canal de confiança que ja estava consolidat. Puigdemont tenia una mala relació amb Pedro Sánchez, no hi confiava, però, en canvi, síque confiava en mi i en la vice-presidenta , Yolanda Díaz, a partir que els vaig posar en contacte. 

Hi ha una part que és política i una més pròpia d’advocats. Gonzalo Boye hi juga també un paper clau? Vostès havien treballats plegats.

Sí, sí. Jo treballo amb Gonzalo Boye des de fa molts anys. Quan membres del Govern català van marxar a l’exili em vaig adonar que no estaven ben assessorats. Van fugir molt precipitadament. Jo he estat en les negociacions a nivell polític, i he parlant amb Carles Puigdemont i Marta Rovira, però també a nivell tècnic, com advocat. Amb Gonzalo Boye era amb qui discutíem sobre la redacció concreta del text. 

Aquest text final de la llei d’Amnistia ha requerit mirar exactament cada punt i cada coma per evitar que acabi encallat per qüestions judicials, que apareixeran segur?

És un treballa d’orfebreria jurídica, que si ha requerit tant temps de redacció i estudi és perquè tenim un poder judicial poc fiable, que estem segurs que intentarà imposar la seva voluntat per davant de la del legislador. Intentarà trobar qualsevol escletxa per tergiversar les paraules i donar un sentit diferent. Vam aprendre la lliçó de la reforma de la malversació. I hem estat treballant fins a les esmenenes de la setmana passada. 

I amb les esmenes incorporades, amb la incorporació de tot el que volia l’independentisme i el PSOE, ara hi ha un acord invulnerable?

Una invulnerabilitat granítica és impossible. El jutge de l’Audiència Nacional García Castellón, que instrueix el cas tsunami i dels CDR, té una gran capacitat imaginativa i pot fer malabars amb la llei. Crec que li costarà molt trobar l’excletxa. 

Jaume Asens veu possible l‘amnistia?

Sí. Segur que hi haurà una bateria de recursos. Segur que els jutges García Castellón i Llarena presentaran qüestions de prejudicialitat al TJUE (tribunal europeu) i això paralitzarà els procediments, però el gran tema és saber què passa amb les mesures cautelars, les ordres de detenció internacional. La llei preveu que encara que se suspengui el procediment s’han d‘aixecar aquestes mesures cautelars. No sé com ho poden fer amb el text que s’aprovarà, però segur que ells troben l’escletxa.

Aixecar les mesures cautelars vol dir llibertat de moviment, possible retorn dels que viuen a l’exili, i també possibilitat de presentar-se a unes eleccions? 

Puigdemont, a les eleccions europees es pot presentar encara que no s’aixequin les mesures cautelars. A les catalanes exigeix presencialitat. Si hagués governat el PP i Vox haurien fet una reforma de la llei electoral per evitar-ho, però no ha passat. S’hauria de poder presentar a partir del maig o juny, quan hagin passat els dos mesos que tenen els jutges per aplicar . A partir d’aquest moment es podria produir el seu retorn i es podria presentar, si és la seva voluntat.

Subscriu-te per seguir llegint