El vicepresident del Govern balear diu que va ocultar a la presidenta Prohens l'acusació d'agressió sexual que hi havia sobre un alt càrrec

El vicepresident del Govern balear, Antoni Costa, va ocultar la presidenta de l'Executiu, Marga Prohens, la imputació del seu amic i exalt càrrec Juan Antonio Serra Ferrer per agressió sexual. "Només jo coneixia el que havia passat, en tot moment l'exdirector de l'Ibetec va negar que els fets que se li atribueixen s'haguessin produït i vaig confiar en la presumpció d'innocència".

En aquest sentit, ha assegurat que quan va contractar Ferrer com a alt càrrec d'una empresa pública sota el seu control coneixia que havia estat detingut per l'agressió sexual en un restaurant de Palma i el posterior atac a un agent de la Policia Nacional, així com la decisió que va prendre la UIB de suspendre'l com a professor associat. "Efectivament havia llegit el que havia sortit als mitjans fa temps i coneixia la decisió que havia pres la Universitat. Vaig confiar-hi, vaig creure en la seva paraula i em vaig equivocar".

Costa ha reconegut que "m'he equivocat" amb el nomenament de Serra Ferrer i que coneixia tots els detalls del cas, tot i que ha defensat que va decidir seguir endavant perquè va confiar cegament en la versió del seu amic, a qui coneix des de fa molts anys: "Em va traslladar que estava convençut que la causa s'arxivaria i ni tan sols arribaria a judici, per això el vaig nomenar respectant la presumpció d'innocència".

Alhora, el vicepresident de l'Executiu autonòmic ha reiterat que ha estat informat aquest divendres de l'obertura de judici oral i "en qüestió d'hores" ha decidit la seva destitució fulminant: "Vaig veure que m'havia equivocat i em sap greu que aquest fet enviï un missatge equivocat sobre l'absolut compromís del Govern contra totes les formes de violència contra la dona”.

Costa considera que no ha de dimitir i, en tot cas, insisteix que hauria de ser la presidenta del Govern qui decideixi si hi continua confiant a partir d'ara: "El meu càrrec és decisió de la presidenta, també en la destitució. Estic a disposició del que estimi convenient fer”.