La Comissió de Venècia avala l'objectiu de l'amnistia, però recomana "una majoria qualificada més gran" per aprovar-la

La Comissió de Venècia ha avalat l'objectiu de l'amnistia a Catalunya en una opinió aprovada aquest divendres en sessió plenària. L'òrgan vinculat al Consell d'Europa veu "legítim" l'objectiu de la "normalització institucional, política i social a Catalunya", però demana a "totes les autoritats espanyoles" que es prenguin "el temps necessari per a un diàleg profund en l'esperit de la cooperació lleial" al voltant del debat sobre la llei d'amnistia. A més, la Comissió de Venècia ha afegit aquest divendres algunes modificacions, com per exemple una esmena on recomana buscar "una majoria qualificada més gran" per aprovar la llei encara que la Constitució no ho exigeixi.

En línia amb l'esborrany que es va donar a conèixer la setmana passada, la Comissió de Venècia expressa que, generalment, les amnisties estan motivades per "raons de reconciliació política i social", motius que considera "legítims" per a la seva aprovació. Si bé l'òrgan és conscient de les crítiques que va rebre la llei com a part d'un acord polític per aconseguir una majoria de govern, veu "la normalització institucional, política o social de Catalunya" com un objectiu legítim.

Aquí, però, matisa que no correspon a la Comissió de Venècia avaluar si la llei d'amnistia és l'eina adequada per assolir aquest objectiu. "Serà el parlament espanyol el que haurà d'adreçar la pregunta de si la normalització a Catalunya es pot assolir malgrat la virulenta divisió que ha generat la llei d'amnistia entre les institucions, els jutges, els acadèmics i la societat", resumeix.

En la mateixa línia s'ha expressat posteriorment un dels ponents de l'informe, el neerlandès, Martin Kuijer, qui s'ha limitat a apuntar que l'amnistia és una eina que es pot utilitzar per a la normalització de la situació política, però que no correspon a la Comissió fer una valoració política. "Això correspon a les autoritats espanyoles", ha apuntat.

Al mateix temps, també subratlla que l'adopció de les amnisties s'hauria de produir en el marc d'una discussió pública que sigui "inclusiva" i durant un període de temps adequat. És aquí on llança una crítica a la llei espanyola, ja que considera que els procediments legislatius tancats "de forma accelerada" per adoptar una amnistia "no són apropiats" i son l'origen de "controvèrsies".

Acotar l'abast temporal i material

En el text final, com també ja deia l'esborrany, la Comissió de Venècia recomana que la llei d'amnistia defineixi "de forma més precisa" l'abast "material i temporal" del perdó perquè sigui "més previsible". A més, demana establir millor el vincle entre l'1-O i el 9-N.

"Recomanem acotar i definir de forma més precisa l'abast material de la llei d'amnistia i també recomanem revisar l'abast temporal de l'amnistia; sobre l'abast temporal, no diem necessàriament que no és apropiat, però no hem vist justificacions suficients per les dates que han estat escollides per aquesta llei", ha resumit el ponent Martin Kuijer.

Apunt sobre terrorisme

En la sessió plenària d'aquest divendres, s'ha introduït una nova esmena per recordar que la Comissió Europea considera que la llei d'amnistia inclou alguns crims terroristes coberts per la directiva europea de terrorisme: "La CE ha subratllat que l'actual redacció de l'article 2 significa que no tots els crims terroristes penalitzats a la directiva sobre lluita contra el terrorisme estan exclosos de l'abast de la llei d'amnistia".

Precisament aquesta qüestió és un dels aspectes que els jutges podrien traslladar al Tribunal de Justícia de la UE per aclarir la compatibilitat de la llei amb la legislació europea.

Majories qualificades

En línia amb l'esborrany que es va donar a conèixer a principis de març, l'òrgan remarca que totes les amnisties han de complir amb la Constitució. En el cas espanyol, però, l'amnistia no figura en la Carta Magna. En aquest sentit, i en vistes a la "forta controvèrsia" que ha generat la llei, la Comissió defensa que seria "preferible" regular la llei de forma explícita a través d'una esmena a la Constitució. No obstant això, no entra a valorar la constitucionalitat de la norma i afegeix que això és competència del Tribunal Constitucional.

Al mateix temps, considera que les amnisties, donat el seu "gran impacte social", haurien de ser aprovades per "majories qualificades apropiades". Sobre aquest punt, Kuijer ha demanat a totes les formacions polítiques la posada en marca d'un procés de diàleg per, precisament, buscar aquesta majoria, fins i tot sent conscient que la lleu espanyola no requereix de majories qualificades.

Paper dels jutges

Sobre el paper dels jutges i la separació de poders, la Comissió de Venècia assenyala que, si són els jutges els que tenen la potestat per decidir sobre si individus específics compleixen els criteris generals fixats pel parlament perquè se'ls apliqui una amnistia, "això està en línia amb la separació de poders".

No obstant això, l'informe també fa una menció a les comissions d'investigació creades pel Congrés dels Diputats en el marc de l'amnistia. En aquest sentit, deixa clar que els jutges no haurien de respondre davant aquests comitès sobre els casos en què han pres decisions.

Un acord no vinculant

El posicionament d'aquest divendres de la Comissió de Venècia és un acord de consens, però que no és vinculant, és a dir, que no obliga l'Estat a aplicar les recomanacions que hi figuren. El text ha comptat el suport dels 60 membres a títol individual que conformen l'òrgan, un fet que, excepte en circumstàncies excepcionals, sempre s'acaba donant. El representant d'Espanya -Rafael Bustos- no figura en l'acord perquè el cas afecta a l'Estat, un procediment habitual en situacions com aquesta.

Per elaborar l'opinió, l'òrgan ha recollit informació sobre processos d'amnistia en un total de 54 estats. Al mateix temps, els ponents del document -la italiana Marta Cartabia, el búlgar Philip Dimitrov, la suïssa Regina Kiener, el neerlandès Martin Kuijer i el mexicà José Luis Vargas- s'han reunit durant els últims tres mesos amb representants del Congrés dels Diputats, el Senat, membres del govern espanyol, formacions polítiques i representants de les associacions judicials i acadèmics.