Moments de tensió al Consell de Seguretat de l’ONU en l’aniversari de la guerra d’Ucraïna

Des que fa just un any Rússia va iniciar la guerra a Ucraïna el Consell de Seguretat de les Nacions Unides ha celebrat 40 reunions dedicades al conflicte. Amb Moscou com un dels cinc membres permanents amb dret a veto (junt amb la Xina, els Estats Units, França i el Regne Unit), la paràlisi s’ha imposat en l’òrgan, limitat a veure’s com a escenari de xocs i dels fracassos de la diplomàcia. Aquest divendres, en una sessió dedicada precisament a l’aniversari de la guerra, aquests desacords han tornat a exposar-se, incloent-hi un gràfic moment de tensió.

Aquest revelador episodi ha arribat en els primers moments de la sessió. Després d’oferir una intervenció, el ministre d’Afers Exteriors d’Ucraïna, Dmitró Kuleba, ha demanat mantenir dempeus un minut de silenci «per les víctimes de l’agressió». El secretari general de l’ONU, Antònio Guterres, i gairebé tots els presents, s’han posat dempeus, mentre que l’ambaixador rus, Vassili Nebénzia, començava immediatament a protestar enèrgicament i demanar la paraula a la presidència de torn, que aquest mes ostenta Malta, i després s’han tornat a asseure els qui s’havien aixecat (només s’havien quedat asseguts els representants del Brasil i la Xina).

Un agitat Nebénzia ha assegurat en aquest moment que es posava dempeus però «per la memòria de totes les víctimes del que ha passat a Ucraïna començant el 2014», referència a l’any en què van començar els enfrontaments als territoris del Donbass que Rússia s’ha annexionat sense reconeixement de la comunitat internacional, com va fer amb Crimea aquell any, i en què ha acusat Kíiv de perseguir els ciutadans prorussos. «Totes les vides no tenen preu», ha dit Nebénzia.

El representant del Kremlin llavors s’ha dirigit gesticulant repetidament a Guterres perquè s’aixequés. I el portuguès, després d’uns moments dubitatius, ho ha fet. L’han seguit llavors tots els ministres d’Exteriors i ambaixadors i diplomàtics presents en la sessió.

Diferències irreconciliables

L’episodi de drama diplomàtic era l’enèsima mostra de les irreconciliables postures al Consell de Seguretat. Reafirmava també la bel·ligerància de Rússia davant el repte de la majoria de països a l’òrgan i a l’ONU, que s’havia evidenciat la vigília en un vot a l’Assemblea General en el qual 141 països van urgir Moscou a abandonar Ucraïna i els territoris annexionats.

Nebénzia ja havia iniciat la reunió mostrant el seu esperit de baralla. Fins i tot abans de l’adopció de l’agenda, va denunciar que la presidència de Malta permetés intervenir el ministre d’Exteriors d’Ucraïna, Kuleba, abans que els membres de l’organisme. I per remarcar la seva crítica recordava que representants de la República Central Africana, Mali, Haití i fins i tot la vicepresidenta de Colòmbia van tenir torn de paraula després dels membres del Consell en sessions sobre els seus països. Així mateix, Nebénzia havia criticat que es convidés a parlar, a més de Josep Borrell com a representant de la Unió Europea, els ministres de 12 països, incloent-hi Espanya, les postures dels quals ha criticat com a «dictades per la UE». «No afegiran valor a la sessió», havia dit.

Un inventari del desastre de la guerra

Aquesta s’ha obert amb un discurs de Guterres, que ha reiterat la denúncia que «la invasió d’Ucraïna és una violació flagrant de la Carta de les Nacions Unides i del dret internacional». I el lusità no podia anar gaire més enllà de renovar les crides a «donar una oportunitat a la pau», o d’urgir a aturar els atacs a la població i la infraestructura civils, o de denunciar com a «inacceptables» les «amenaces velades d’utilitzar armes nuclears».

La seva intervenció quedava sobretot com un llarg inventari del desastre de la guerra. En aquest dolorós llistat el portuguès ha esmentat els atacs a civils i infraestructures, les dotzenes de casos de violència sexual documentats per l’Oficina de l’Alt Comissionat per als Drets Humans, les greus violacions dels drets dels presoners de guerra, centenars de casos de desaparicions i detencions arbitràries de civils...

Guterres ha posat també números a l’«infern» que viuen els ucraïnesos: gairebé 18 milions de persones, a prop del 40% de la població, necessitada d’ajuda humanitària i protecció; aquest mateix percentatge sense capacitat d’aconseguir l’aliment necessari per a la supervivència, el 30% de les feines que hi havia abans que s’iniciés la guerra desaparegudes...

Més de vuit milions d’ucraïnesos, ha recordat Guterres, han hagut de sortir del país, i 5,4 milions més són desplaçats interns. La meitat dels nens han hagut d’abandonar casa seva. L’Organització Mundial de la salut ha verificat més de 700 atacs en instal·lacions mèdiques. Més de 3.000 escoles han sigut destruïdes o danyades.