El TEDH dona a l'Estat fins a l'1 de setembre per donar detalls sobre els casos de Turull i Sànchez

Estrasburg pregunta sobre la presó "suposadament arbitrària" i la "restricció" per assistir a la investidura

Seu del Tribunal Europeu dels Drets Humans a Estrasburg

Seu del Tribunal Europeu dels Drets Humans a Estrasburg

ACN

 El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha demanat informació a l'Estat sobre les demandes presentades pel secretari general de JxCat, Jordi Turull, i Jordi Sànchez. Estrasburg ha fet arribar a les parts una sèrie de preguntes sobre les vulneracions de drets humans al·legades per Turull i Sànchez amb l'objectiu de pronunciar-se sobre l'admissió a tràmit o no de les demandes. Turull denunciava al TEDH la vulneració del dret a la llibertat, a la representació política i un abús de dret per part de les autoritats espanyoles, mentre Sànchez la violació del dret a participar en la campanya, assistir al Parlament i a la investidura.

En l'escrit sobre Turull, el TEDH es pregunta sobre si la tornada a la presó després de ser posat en llibertat sota fiança va ser "suposadament arbitrària" i si tenia a la seva disposició "un procés efectiu" per poder fer front a la presó preventiva. Estrasburg qüestiona l'Estat sobre si la "restricció" a anar a la investidura com a president de la Generalitat va violar el Conveni Europeu de Drets Humans i també sobre la "manca d'imparcialitat" dels magistrats del Tribunal Constitucional sobre el recurs de Turull.

En el cas de Sànchez, Estrasburg també pregunta l'Estat sobre la "limitació" per participar en la campanya de les eleccions del desembre del 2017, per assistir al Parlament de forma "regular" i a la investidura. També qüestiona sobre la "manca d'imparcialitat" dels magistrats del Tribunal Constitucional.

"Ho vam dir i ho farem. Combatrem aquest activisme polític judicial de l'Estat contra l’independentisme a on calgui", ha assegurat Turull en una piulada.

El TEDH també ha donat a l'Estat fins a l'1 de setembre per respondre a les qüestions plantejades sobre el cas del president d'ERC, Oriol Junqueras, sobre la denúncia pel fet que no se'l deixés assistir a la sessió constitutiva del Parlament el desembre del 2017.