Letònia i Lituània dificulten oficialitzar el català perquè «la UE té altres problemes»

«No crec que augmentem el nombre de llengües que s’usen de manera oficial a la Unió Europea. No crec que en aquest moment aquest sigui el tema número u que hàgim de discutir». El ministre d’Exteriors de Letònia, Krisjanis Karins, va dir en veu alta el que molts diplomàtics mantenen aquests dies als passadissos del Consell de la Unió Europea (UE), que la proposta espanyola de revisió del règim lingüístic de la Unió no és una prioritat en aquests moments i que suscita més dubtes que certeses.

«Tenim molts temes sobre la taula, tenim la geopolítica i la posició estratègica d’Europa en el futur. Això és en el que crec que hem de dedicar el nostre temps ara mateix», va continuar Karins, ex primer ministre del seu país, a la seva arribada a la reunió amb una contundència que no es va veure durant el primer i únic debat celebrat a nivell polític pels Vint-i-set el 19 de setembre. Segons fonts europees, el Govern de Lituània, que va ser representat per la seva viceministra d’exteriors, Jovita Neliupsiene, i el seu ambaixador davant la UE, van fer costat a Letònia durant la reunió.

Un debat breu

El debat, segons van explicar fonts coneixedores de la reunió, va ser breu, d’una mitja hora, encara que de nou van prendre la paraula una dotzena d’Estats membres. El resultat de la trobada, no obstant això, va ser el mateix que el setembre. No hi ha acord ni data perquè els governs europeus prenguin una decisió sobre la iniciativa espanyola de reformar el règim lingüístic de la UE per incloure les tres llengües cooficials espanyoles. «Hi ha una proposta d’Espanya. Està sent avaluada», va dir Karins després del Consell. Però, després d’escoltar el ministre espanyol continuen pensant que no és el moment?, li van preguntar al ministre letó. «Repeteixo només puc dir el que he dit, hi ha una proposta que està sent avaluada», va afegir amb menys contundència que a la seva arribada.

Els arguments d’Albares

Els arguments esgrimits pel ministre d’exteriors espanyol, José Manuel Albares, que ha optat per plantejar de nou el debat al més alt nivell polític sense que encara hagi estat abordat a nivell tècnic, segueixen sense convèncer la majoria d’Estats membres, que reclamen més informació i treball, encara que molts han mostrat receptivitat amb la idea i han reiterat la seva disposició a continuar treballant en la proposta.

«La majoria dels països tenien els mateixos dubtes en la reunió anterior. És un tema que es va dur molt ràpidament a discussió, sense cap preparació, ni realment cap presentació sobre a què podria conduir, des d’un punt de vista legislatiu i des d’un punt de vista econòmic», va explicar a la seva arribada a la reunió el ministre finlandès d’exteriors, Anders Adlercreutz, el qual va reconèixer que la possibilitat d’«utilitzar el teu propi idioma en totes les comunicacions» forma part del fet de «tenir la millor representació possible». «Realment espero que trobem solucions a aquest problema», va reblar el finlandès Adlercreutz.

De moment, Espanya s’ha compromès a incorporar els comentaris de la resta de delegacions a una «proposta adaptada» que actualitzarà amb les aportacions dels Estats membres. A més, en nom de la presidència de la Unió Europea ha encarregat un estudi d’impacte econòmic a la Comissió Europea perquè detalli «llengua per llengua», segons van explicar fonts europees i posteriorment va confirmar el ministre Albares, el cost d’incorporar a català, basc i gallec al règim de llengües oficials de la UE que ja inclou actualment un total de 24 llengües.