La reforma de la UE, la revisió del pressupost i el català, entre els reptes de la presidència belga del Consell

Bèlgica assumeix la presidència rotatòria aquest dilluns en un semestre marcat per les eleccions europees

El primer ministre belga, Alexander De Croo, amb el president del Consell Europeu, Charles Michel.

El primer ministre belga, Alexander De Croo, amb el president del Consell Europeu, Charles Michel. / arxiu

Nazaret Romero (ACN)

Bèlgica assumeix des d'aquest dilluns la presidència de torn del Consell de la UE, la que serà l'última de la legislatura. Sota el lema 'Protegir, reforçar i reparar', la presidència belga arrenca amb alguns dels grans expedients de la legislatura ja tancats, com el Pacte de Migració i Asil i la reforma de les regles fiscals, però encara en té uns 150 sobre la taula. Entre les grans qüestions que s'han de resoldre sota presidència belga hi ha la revisió del pressupost comunitari, que inclou una partida de 50.000 milions d'ajuda a Ucraïna, així com l'inici del debat sobre com reformar la UE abans d'una potencial ampliació cap a l'est i la petició d'oficialitat del català.

Amb les eleccions europees convocades a principis de juny, la presidència belga tindrà menys temps del que és habitual per tancar els expedients pendents. Una de les primeres qüestions que haurà de gestionar serà la revisió del pressupost comunitari, vetat per Hongria en la darrera reunió de l'any de caps d'estat i de govern de la UE. Els líders europeus tornaran a abordar la qüestió en una cimera extraordinària l'1 de febrer, però serà tasca de la presidència belga treballar en propostes de consens per intentar tancar un acord en la trobada a màxim nivell. 

En els pròxims mesos els 27 també hauran de pactar el marc negociador amb Ucraïna per a l'adhesió. Budapest va aixecar el veto al desembre per permetre l'obertura de negociacions amb Kíiv, però ara cal pactar les bases de la negociació, cosa que requereix unanimitat. Tot això, en un context geopolític complex en què el conflicte al Pròxim Orient arran de la guerra entre Israel i Hamàs seguirà marcant l'agenda internacional.

Una de les carpetes que també s'han traslladat a la presidència belga és la petició d'oficialitat del català, el basc i el gallec. Després que durant la presidència espanyola s'hagi avançat poc en aquesta qüestió amb debats curts en totes les reunions del Consell d'Afers Generals, la incògnita és si la presidència belga seguirà introduint la petició d'oficialitat d'aquestes tres llengües en l'agenda.

Reforma de la UE

Relacionada amb les peticions d'adhesió a la UE, serà durant la presidència belga que la UE iniciarà el debat sobre la reforma per incloure nous membres. Es tractarà, ha apuntat l'ambaixador permanent de Bèlgica davant la UE, Willem van de Voorde, de "reflexionar" sobre com mantenir l'eficàcia en la presa de decisions, així com sobre el pressupost i les polítiques.

"Hem de preparar la nostra Europa perquè funcioni millor. I, abans de fer-nos més grans, hem de fer-nos millors per prendre decisions més ràpidament i que ens ajudi a mantenir la nostra unitat", va indicar el primer ministre belga, Alexander De Croo, en una presentació de les prioritats de la presidència.

D'altra banda, en els pròxims mesos la UE també haurà de pactar l'agenda estratègica del 2024 al 2029, que pretén ser una guia dels objectius que el club comunitari ha de tenir per als pròxims anys. La presidència belga també haurà d'intentar tancar un acord sobre algunes peces col·laterals del Pacte Verd i tindrà el repte d'intentar desbloquejar la directiva de violència de gènere.

Per la presidència belga, ha indicat Van de Voorde, també serà important prioritzar la qüestió de la lluita contra el crim organitzat, després que Bèlgica se n'hagi vist més afectada els darrers anys.