L'argilera de l'antiga Ceràmica Manresa, situada al paratge de la Vinya del Tòt de Sant Mateu de Bages i a tocar de Callús, on fa un temps la pressió veïnal va aconseguir aturar un projecte de rebliment del terreny amb bales d'ecoparc, es podria recobrir finalment amb runa de la construcció i àrids siderúrgics prèviament tractats. És la proposta alternativa que la mateixa promotora, l'empresa Efienergia, va rellançar després del fracàs de l'anterior projecte, que des del territori sempre es va considerar que amagava la intenció de fer un abocador (vegeu desglossat), però que topa de nou amb l'entorn. La Generalitat ha obert ara un període d'al·legacions, i tant l'Ajuntament de Callús com la plataforma Salvem Callús, que es va crear per protestar per l'anterior projecte, ja han anunciat que en presentaran, mentre que l'Ajuntament de Sant Mateu ho està estudiant.

Tal com va avançar aquest diari en el seu dia (vegeu l'edició del 25 d'octubre del 2017), ja fa un parell d'anys que la Generalitat té sobre la taula la nova proposta d'Efienergia, i després d'haver-la estudiat, el departament de Territori i Sostenibilitat ha notificat ara a les parts afectades l'obertura del període d'al·legacions, que durarà quinze dies, abans de fer nous passos endavant.

L'alcalde de Callús, Joan Badia, ha assegurat que aquest municipi hi respondrà, i l'Ajuntament ja ha iniciat els tràmits per presentar properament les seves al·legacions en contra. El mateix alcalde ha explicat que la proposta en curs planteja un rebliment que segons la Generalitat s'hauria de fer amb terres netes i restes provinents de la construcció i de l'obra pública, però també inclou àrids siderúrgics (o escòria de foneria), que en aquest cas l'Ajuntament no veuria bé, tot i que, segons es desprèn del projecte, estarien degudament tractats.

Respecte a la proposta inicial, s'hauria suprimit la sorra de foneria, que segons Badia no estaria tan depurada com l'escòria de foneria, però tanmateix l'Ajuntament de Callús continua considerant que hi ha un excés de permissivitat. En aquest sentit, amb les al·legacions reclamarà una actuació «tal com marca el pla de restauració», i això vol dir només amb terres netes d'obra pública o de la construcció d'edificis, sense cap altra barreja: «Encara que legalment s'autoritzin les escòries de foneria, pensem que no hi haurien d'anar», apunta Badia, pels perjudicis que considera que podrien ocasionar al medi les possibles filtracions.

El problema, diu, és que només amb terres netes la promotora pot considerar que farà curt per omplir l'argilera (després que s'hauria rebaixat de 75 anys a 15 el període de rebliment permès). Per això a l'empresa li interessa poder disposar de més material, sosté Badia, «però llavors deixaríem de complir el pla de restauració i convertiríem això en un abocador», com diu que hauria passat amb el projecte de les bales d'ecoparc.

Per la seva banda, l'Ajuntament de Sant Mateu de Bages, que és el municipi on pertany l'argilera, està estudiant la possibilitat de presentar també al·legacions. Fonts municipals han explicat a aquest diari que tenen pendents reunions internes abans de decidir quina direcció emprèn el consistori, i mentrestant descarten pronunciar-se.