Veïns de Sant Joan de Vilatorrada han descobert el potencial humà que el municipi reuneix en el camp de la ciència. Ho va fer en el marc de la jornada Tenim talent científic, organitzada per Amb Salut amb el suport del consistori i que va omplir la sala de plens. L'objectiu era compartir i donar a conèixer projectes científics i tecnològics liderats per persones del municipi, joves investigadores, doctores o doctorandes, que treballen en línies de recerca capdavanteres a escala internacional, i va tenir la participació de cinc ponents.
La primera intervenció va anar a càrrec d'Alba Casellas, doctora i investigadora CIBER al Centre de Biotecnologia Animal i Teràpia Gènica (CBATEG) de la UAB. Des de fa més de 20 anys, ha focalitzat la seva tasca en l'estudi de la diabetis, compaginant docència i recerca. La seva actual línia d'investigació se centra en l'estudi de les cèl·lules productores d'insulina.
Sota el títol Entendre per curar, va destacar que «els científics, observem, ens preguntem i busquem respostes per entendre què passa al nostre voltant», i que en el seu cas se centra en la biotecnologia animal i la teràpia gènica per tal de trobar les causes que provoquen la diabetis i donar-hi resposta amb noves cures. Va destacar que una de cada onze persones són o seran diabètiques.
Va finalitzar la seva intervenció apel·lant a la importància de treballar amb un bon equip humà i a la necessitat de disposar de recursos econòmics.
L'ictus: causes, diagnòstic i cura
La segona intervenció va anar a càrrec d'Alba Simats, doctora i investigadora a l'Institut de Demència i Ictus, associat a la Universitat Ludwig-Maximilians de Munic. Investigadora postdoctoral, fa més de 5 anys que ha centrat la seva recerca en l'ictus. La presentació va girar al voltant de tres preguntes: Com sabem que patim un ictus? Com em puc curar? Quina qualitat de vida tindré després d'un ictus?
Simats va destacar algunes dades de la incidència d'aquesta afectació a nivell mundial: una de cada sis persones tindrà un ictus al llarg de la seva vida i, en aquests moments, és la primera causa de mort entre les dones i la segona entre els homes.
El seu estudi s'ha centrat en l'ictus isquèmic. Simats va explicar als assistents que el procés de detecció davant d'un possible ictus és llarg i pot arribar a durar fins a 4 hores. «Sovint aquest camí és massa llarg i ja no s'hi és a temps». Escurçar aquest trajecte és l'essència del seu projecte, així com estudiar què passa al cervell després d'un ictus i cercar tractaments que reverteixin les seves conseqüències. Actualment treballa amb dos tractaments prometedors amb un equip de Vall d'Hebron.
Anna del Moral, graduada en Física per la Universitat de Barcelona i doctoranda en Física de l'Atmosfera, va ser la tercera convidada d'intervenir a la jornada. La seva recerca s'ha centrat en la millora del coneixement de les tempestes amb radar meteorològic, així com l'adaptació d'eines d'alerta primerenca en la situació actual d'emergència climàtica. Estudia la meteorologia d'alt impacte per millorar els sistemes de pronòstic i d'alerta, codificant dades i fent pronòstics a molt curt termini. Col·labora activament amb el Servei Meteorològic de Catalunya i, juntament amb el seu grup d'investigació, participa en projectes nacionals i internacionals. Del Moral va parlar de les escales meteorològiques, la meteorologia d'alt impacte, així com de l'escalfament global.
La quarta intervenció va anar a càrrec de Cristina Vilarmau, graduada en Biotecnologia per la UB. La tesi de grau la va realitzar a Inland Norway University of Applied Sciences, a Hamar, Noruega. És màster en Investigació Biomèdica de la UPF i actualment treballa com a analista a Inveniam Group de Barcelona. La seva tasca es desenvolupa amb un doble perfil: negoci i ciència. Vilarmau va parlar de la dificultat de convertir una idea en producte i d'aconseguir la inversió suficient per tirar endavant projectes científics i tecnològics. També va fer esment que un emprenedor ha de tenir paciència; el camí és molt llarg, costós, arriscat i complicat, i que cal disposar d'un bon pla de negoci, recursos econòmics, passar per un llarg procés regulador i tenir clar qui farà servir el producte, per tal d'aconseguir donar-li sortida i el finançament hospitalari que el faci rendible.
