La sisena onada de la covid està portant de corcoll algunes escoles i instituts de la Catalunya Central. Als confinaments d’alumnes i als continuats canvis de protocol, s’hi afegeixen les nombroses baixes de professors, que difícilment es poden cobrir amb la borsa de suplents de què disposa la Generalitat, que no dona l'abast, i això obliga els centres a reestructurar horaris i a tibar de la resta de personal que encara queda, a qui es demana que destini les seves hores de guàrdia o fins i tot lliures a cobrir les vacants per baixa. Amb la borsa buida no veuen altres solucions a curt termini que el que ja estan fent, i temen que si la situació s’allarga, en algun moment es puguin arribar a col·lapsar.

Una situació inèdita a la majoria de centres. «No ens havia passat mai», assegura la directora de l’escola Puigberenguer de Manresa, Alba Serra. «El dia a dia és dur i difícil de resoldre» per la manca de substituts, fins al punt que en alguna ocasió «hem hagut de deixar de fer algun reforç perquè aquell mestre ha passat a fer de tutor, i l’equip directiu, que normalment fem menys hores de classe perquè en tenim més de despatx, ara també fem substitucions i el que calgui per poder-ho cobrir tot», afegeix. «Des de direcció hem d’estar pendents de tot i de les novetats amb els canvis de protocol de les quarantenes dels alumnes», lamenta, si bé admet que «el departament ens ha respost sempre davant de qualsevol dubte que tenim». Assegura que «el telèfon no para de sonar», i tot plegat «suposa un volum de feina extra que és complicat de gestionar». Dels cinc professors de baixa que tenien fa uns dies en aquest centre en van poder substituir dos amb la borsa, i la resta «amb mestres de reforç o traient hores de reforç perquè el mestre pugui fer de tutor».

«És evident que això ens treu molta feina que podríem estar dedicant a altres coses perquè hem de fer tasques de gestió de la covid enlloc de gestió pedagògica», sosté en aquesta mateixa línia la directora de l’escola pública La Font, de Manresa, Gemma Cassà. Tanmateix, en aquest centre fins ara «ens n’hem anat sortint perquè no hem tingut gaires mestres de baixa». Van tancar la setmana passada amb una vintena d’alumnes confinats dels 430 que hi ha, de manera que les classes s’han anat gestionant a través d’una aplicació d’Internet «perquè si estan en condicions puguin fer les classes online», afegeix.

Especialitats difícils de cobrir

A l’escola Setelsis de Solsona la setmana passada van poder substituir amb la borsa un professor dels cinc que hi havia de baixa. «Els nens estan ben atesos, però el professorat, en hores de guàrdia o que caldria dedicar a tasques pedagògiques, hem d’anar a cobrir els companys que falten», explica la directora del centre, Elisabet Traveset. Això pot comportar haver de deixar de fer suport a les aules, desdoblaments o altres tasques de docència habitual, i si no es poden cobrir els mestres especialistes pot passar que es deixin de fer aquestes especialitats», apunta. Tenint en compte l’escassetat de substituts, «quan en tenim un mirem de no deixar-lo marxar perquè ens pot ajudar a cobrir una altra de les baixes encara que sigui d’una altra matèria», explica Traveset. A més, «d’aquesta manera evitem els moviments tan continuats i les adaptacions a tants canvis tant per als professors nous com per als alumnes».

Els instituts tampoc no esquiven el problema. A l’IES Guillem de Berguedà de Berga, fa uns dies tenien entre 4 i 6 professors de baixa i la majoria no es van poder substituir perquè hi havia especialitats com castellà o matemàtiques sense reserves a la borsa, explica el seu director, Ferran Camprubí. En aquest centre cada dia hi ha tres professors amb guàrdies assignades, però si en falten sis hi ha hores que amb els tres de guàrdia no es dona a l’abast i s’ha de tibar de professors que, sense estar de guàrdia, aquella hora no tinguin classe «i voluntàriament la destinin a fer substitucions». Tanmateix, algunes d’aquestes classes a la pràctica es deixen de fer perquè el substitut no coneix la matèria que s’hauria d’impartir. En aquests casos la situació es pot salvar si el professor que és a casa «es troba bé i es connecta virtualment, de manera que el de guàrdia només va a l’aula a mantenir l’ordre». Assegura que «mai ens havíem trobat en una moguda com aquesta» en què «l’equip directiu pràcticament només ens dediquem a això».

El mateix passa a l’institut Lluís de Peguera de Manresa. Els alumnes confinats, si estan en condicions, segueixen la classe telemàticament «i com que ja ho feien amb el confinament de l’any passat, ja ho tenen per mà», explica la directora, Assumpta Pla. I els professors, si es troben bé «des de casa també posen tasques per fer i es connecten per a la classe o per resoldre dubtes, i si no, ho fan per correu electrònic». En aquest centre, amb la covid «anem una mica escanyats però no hem arribat a cap col·lapse». Si cal, els alumnes de Batxillerat es poden quedar sols estones. Els d’ESO no.

Les concertades, sense borsa

La problemàtica s’agreuja a les escoles concertades, tenint en compte que no poden recórrer a la borsa de professors de la pública. És el cas de l’escola Llissach de Santpedor, on de moment la situació «és assumible» perquè les baixes que hi ha hagut han estat molt esglaonades, explica el seu director, Ferran Riera. Pel que fa als alumnes aquests darrers dies hi ha hagut una vintena de casos (cap a un 6 % del total).

«És una situació que es pot sostenir si el volum de professors de baixa no és molt gran», apunta. Si no, «potser hauríem d’ajuntar grups o recórrer a l’ajut d’altre tipus de personal com la psicòloga del centre o algú altre que pugui estar amb els alumnes». Diu que també s’hauria d’analitzar la possibilitat de tibar de professors de secundària com ha apuntat el departament en la concertada, una alternativa que Riera veu bé per poder ampliar el ventall.

En relació a la quarantena dels alumnes es lamenta que «tants canvis de protocol són terribles», entre altres coses pels avisos continuats de les novetats als pares. «Ens genera molt estrès perquè també hem de fer els TAR, i al tenir alumnes a l’aula i a casa les classes s’hagin d’organitzar diferent». Està convençut que els centres se’n sortiran, «però amb una sobrecàrrega de feina per als professors i el personal d’administració i serveis. Cal molt més esforç per aconseguir els mateixos resultats».

El professorat tem pel rendiment acadèmic dels alumnes si els confinaments s’allarguen

Malgrat que el nou protocol fa més laxe el confinament a les aules, una situació inestable com l’actual podria afectar negativament el rendiment acadèmic si s’allarga gaire. En general, per ara això no es veu, però la possibilitat hi és segons coincideixen la majoria de professionals dels centres consultats per aquest diari, que defensen la presencialitat sempre que sigui possible per davant d’un sistema mixte amb alumnes confinats i altres a l’aula. Alenteix ritmes, «i si enlloc del gener ens hagués passat a l’abril encara seria més dramàtic», apunta el director de l’IES Guillem de Berguedà de Berga, Ferran Camprubí. Per exemple, «alguns exàmens s’ajornen, i altres es fan igual i els que estan confinats ja els faran quan puguin...», però això pot provocar una acumulació «que haurem de planificar bé». També «hi ha sortides programades que s’han de deixar de fer o activitats que haurem d’ajornar», diu la directora de l’escola Setelsis de Solsona, Elisabet Traveset. De tota manera, i pensant en els alumnes més grans «qui vol rendir sense perdre el temps ho farà amb covid o sense», apunta Assumpta Pla de l’institut Lluís de Peguera de Manresa. «Potser s’hauran d’autoregular més, però el contingut, el procediment i el suport del professorat el tenen igual». El director de la Llissach de Santpedor, Ferran Riera, hi veu la part positiva: «Ens trobem davant de noves circumstàncies a què ens hem d’anar adaptat, i per si mateix, això ja és educatiu».

El sindicat USTEC demana agilitat i nomenaments diaris

El sindicat USTEC-STEs, que és el majoritari en l’ensenyament a la Catalunya Central, reclama al departament que els nomenaments de professorat substitut de la borsa siguis diaris, atès que molts centres «estan desbordats», sosté la delegada en aquest territori, Ester Plans. També apunta la necessitat que siguin a jornada completa perquè en un mateix centre es poden posar malalts varis mestres el mateix dia, i així podrien fer la cobertura que convingués. Finalment, Plans critica «un sistema burocràtic que se’ns menja», i que considera massa lent a l’hora de reincorporar a la borsa substituts ja recuperats de covid.