El risc d’incendi creix al Bages amb un 30% menys de sòl agrícola en 60 anys

El Bages ha perdut en sis dècades un 30% de la seva superfície agrària amb més d’11.000 hectàrees que s’han deixat de conrear. Per contra, n’ha guanyat d’urbana i també de forestal, que ara és un 10% superior a la que hi havia a final de la dècada dels 50. Són dades d’un estudi de la Diputació de Barcelona elaborat pel programa BCN Smart Rural a tota la demarcació, que fa una comparativa entre el paisatge que hi havia el 1956 i el que teníem el 2018, i assenyala la necessitat de revertir la situació amb polítiques de gestió dels boscos i amb la recuperació de conreus i pastures per evitar l’elevat risc d’incendi que suposa tenir una massa forestal cada cop més compacta i continuada.

L’estudi constata que és una tendència generalitzada en el conjunt del territori, on actualment, només 78 dels 311 municipis de la demarcació (el 25%) tenen un paisatge en mosaic, o sigui, un paisatge discontinu i equilibrat amb conreus, pastures i bosc, que és el que es considera menys procliu als incendis. Com més lluny d’aquest equilibri, més risc d’incendi, sobretot si es tracta de municipis que l’estudi etiqueta com a eminentment forestals (aquells en què la superfície forestal com a mínim és el doble de gran que l’agrària). En els considerats agrícoles es dona la situació inversa, i en aquests, el risc d’incendi serà més o menys elevat segons la continuïtat que presenti la superfície no agrícola.

D’entre les comarques centrals de la demarcació, només l’Anoia es manté en aquest equilibri, tot i que cada cop tendeix cap a un major predomini forestal com ja hi ha a la resta. De moment, però, encara hi ha un predomini de municipis en situació de mosaic, que suposen el 42% del total, respecte el 39% de forestals i el 15% d’agrícoles, mentre que Igualada s’inclou en el paràmetre de sòl urbanitzat. Fa 60 anys, es mantenien dins un paisatge equilibrat 6 de cada 10 municipis de la comarca.

La tendència cap a la forestació es veu clarament al Bages, que ha doblat el nombre de municipis considerats bàsicament forestals, que ara ja en són 21, mentre que la superfície agrícola només és predominant a Sant Fruitós i a Santpedor; mentre que Navarcles, Callús, Manresa, Sant Joan, Artés, Fonollosa i Sallent estan en una situació de mosaic (el 1956 eren 14 municipis).

Berguedà i Moianès canvien poc

El paisatge del Moianès i del Berguedà encara és més boscós que al Bages i l’Anoia, però ja ho era predominantment fa 60 anys, i no hi ha hagut una evolució tan marcada.

Actualment els deu municipis del Moianès tenen un paisatge eminentment forestal, mentre que fa sis dècades, l’Estany, Colluspina i Moià encara es trobaven en una situació de mosaic. I el mateix passa al Berguedà, on la superfície és eminentment forestal en 8 de cada 10 poblacions. Ni ara ni el 1956, ni el Moianès ni el Berguedà no tenien cap municipi amb un paisatge predominantment agrícola, si bé en aquesta darrera comarca n’hi havia cinc amb una situació de mosaic, mentre que ara només n’hi ha quatre. Destaca la situació de Montclar, que és l’únic municipi de la demarcació que en aquests 60 anys ha experimentat una evolució a la inversa a la resta, amb un increment de la superfície agrícola i una disminució de la forestal, la qual cosa el situa ara com un dels pocs municipis de tota la demarcació que encara queden en una situació de mosaic.

Molt bosc però amb pastures

L’estudi constata que els municipis on hi ha hagut més incendis en els darrers 20 anys són bàsicament forestals, i el Bages ha estat la comarca més afectada de la demarcació entre el 2011 i el 2021, amb 5.442 hectàrees cremades, seguida de l’Anoia, amb 3.565. Tanmateix, a l’altre extrem hi ha el Berguedà que, tot i tenir una superfície encara més gran de massa forestal, ha estat de les comarques menys castigades, amb 450 hectàrees. I és que en aquesta comarca, juntament amb Osona, és on hi ha un major nombre d’explotacions ramaderes en règim extensiu o mixt, la qual cosa ajuda a evitar el risc d’incendis perquè és una de les mesures que més contribueix a reduir la càrrega de combustible al sotabosc.

Subscriu-te per seguir llegint